Index: languages/apertium-srd/apertium-srd.srd.dix =================================================================== --- languages/apertium-srd/apertium-srd.srd.dix (revision 78939) +++ languages/apertium-srd/apertium-srd.srd.dix (revision 78941) @@ -540,7 +540,7 @@ -

u u

+

u u

@@ -554,6 +554,19 @@

unas unu

+ +

u u

+

a u

+

us u

+

os u

+

as u

+
+ + +

u u

+

a u

+
+

@@ -633,6 +646,25 @@

asàterasuàteru

+ +

es'ateru ues'àteru

+

ues'ateruues'àteru

+

aes'ateraues'àteru

+

oses'aterosues'àteru

+

ases'aterasues'àteru

+ +

es'àteru ues'àteru

+

'es'àteru ues'àteru

+

ues'àteruues'àteru

+

aes'àteraues'àteru

+

oses'àterosues'àteru

+

ases'àterasues'àteru

+
+ + +

+
+ @@ -5918,7 +5950,10 @@ trmite tra ultres + inferiorea + superiorea + @@ -15722,8 +15757,26 @@ perun tale un + un +

medasàterosmedasàteros

+

medasàterasmedasàteros

+

calicunuàterucalicunuàteru

+

calicunaàteracalicunuàteru

+

calicunosàteroscalicunuàteru

+

calicunasàterascalicunuàteru

vri

ònni ogni

+ nessun +

unasèriedeunasèriede

+

totuunasèriedeunasèriede

+ bintun + trintun + barantun + chimbantun + sesantun + setantun + otantun + norantun -

tottotu

-

tottotu

+

tottotu

+

tottotu

elsu

elsu

@@ -350,9 +365,9 @@

cadacada

taltale

alguncarchi

-

capperunu

+

capperunu

-

llurissoro

+

llurissoro

elmeumeu

elteutuo

@@ -384,10 +399,10 @@

dinoudeghennoe

vintbinti

-

vint-i-unmilbintunumilli

+

vint-i-unmilbintunumilli

-

vint-i-unbintunu

-

vint-i-dosbintiduos

+

vint-i-unbintunu

+

vint-i-dosbintiduos

vint-i-tresbintitrès

vint-i-quatrebintibator

vint-i-cincbintighimbe

@@ -550,7 +565,7 @@

amistatamighèntzia

vacancesvacàntzia

vacanceslissèntzia

-

anestesiòleganestesista

+

anestesiòleganestesista

analistaannalista

aparicióapparizione

arquitecturaarchitetura

@@ -924,7 +939,7 @@

conservatoricunservatoriu

favorfavore

exiliesìliu

-

poetapoeta

+

poetapoeta

perfeccióperfetzione

pendularismependolarismu

paraulaparaula

@@ -2110,7 +2125,7 @@

penúltimpenùrtimu

mateixmatessi

-

similarchepare

+

similarchepare

similarsìmile

únicùnicu

sistèmicsistèmicu

@@ -2651,10 +2666,10 @@ -

serèssere

+

serèssere

estaristare

-

haveràere

-

poderpòdere

+

haveràere

+

poderpòdere

haverdeàerede

haverdedèpere

deuredèpere

@@ -3116,12 +3131,44 @@

dirtzerriare

plorarpranghiare

-

nadarnadare

+

nadarnadare

+

nedarnadare

callaristareasamuda

ascendirartziare

amanyagarcarinnare

+

moltmeda

+

benbene

+

tantantu

+

tangosi

+

bastantbastante

+

gairetropu

+

malmale

+

quasibelle

+

diversdiversu

+

qualsevolcalesisiat

+

moltsaltresmedasàteros

+

estecustu

+

eixecustu

+

unseguitdeunasèriede

+

algunaltrecalicunuàteru

+

senglesambos

+

aqueixcustu

+

totunseguitdetotuunasèriede

+

ningunnemos

+

ningunnessunu

+

uniunaltreunues'àteru

+

vint-i-unbintunu

+

trenta-untrintunu

+

quaranta-unbarantunu

+

cinquanta-unchimbantunu

+

seixanta-unsesantunu

+

setanta-unsetantunu

+

vuitanta-unotantunu

+

noranta-unnorantunu

+ +

kmkm

Index: staging/apertium-cat-srd/avaluacio/apertium-eval-translator.pl =================================================================== --- staging/apertium-cat-srd/avaluacio/apertium-eval-translator.pl (nonexistent) +++ staging/apertium-cat-srd/avaluacio/apertium-eval-translator.pl (revision 78941) @@ -0,0 +1 @@ +link ../../apertium-eval-translator/apertium-eval-translator.pl \ No newline at end of file Property changes on: staging/apertium-cat-srd/avaluacio/apertium-eval-translator.pl ___________________________________________________________________ Added: svn:special ## -0,0 +1 ## +* \ No newline at end of property Index: staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.cat.txt =================================================================== --- staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.cat.txt (nonexistent) +++ staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.cat.txt (revision 78941) @@ -0,0 +1,2 @@ +El vent (del llatí ventus) és el moviment de gasos a gran escala. A la Terra, el vent és el moviment en massa de l'aire. A l'espai exterior, el vent solar és el moviment de gasos o partícules carregades del Sol a través de l'espai, mentre que el vent planetari és la desgasificació d'elements químics lleugers de l'atmosfera d'un planeta cap a l'espai. Els vents se solen classificar segons la seva escala espacial, la velocitat, els tipus de força que els causen, les regions on es produeixen i el seu efecte. Els vents més forts observats en un planeta del sistema solar es produeixen a Neptú i Saturn. +En meteorologia se solen denominar els vents segons la seva força i la direcció des de la qual bufen. Els augments sobtats de la velocitat del vent durant un temps curt reben el nom de "ràfegues". Els vents forts de durada intermèdia (aproximadament un minut) es diuen "torbonades". Els vents de llarga durada tenen diversos noms segons la seva força mitjana, com per exemple "brisa", "temporal", "tempesta", "huracà" o "tifó". El vent es pot produir a diverses escales, des de fluxos tempestuosos que duren desenes de minuts fins a brises locals generades per l'escalfament de superfícies de terra i duren unes quantes hores, fins a vents globals que són el fruit de la diferència d'absorció d'energia solar entre les zones climàtiques de la Terra. Les dues causes principals de la circulació atmosfèrica a gran escala són l'escalfament diferencial entre l'equador i els pols, i la rotació del planeta (efecte de Coriolis). Als tròpics, la circulació de depressions tèrmiques per sobre el terreny i altiplans elevats pot impulsar la circulació de monsons. A les àrees costaneres, el cicle brisa marina/brisa terrestre pot definir els vents locals; a les zones amb terreny variable, les brises de vall i muntanya poden dominar els vents locals. Index: staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.srd.fin.txt =================================================================== --- staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.srd.fin.txt (nonexistent) +++ staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.srd.fin.txt (revision 78941) @@ -0,0 +1,2 @@ +Su bentu (de su latinu ventus) est su movimentu de gas a manna iscala. In sa Terra, su bentu est su movimentu in massa de s'àera. In s'ispàtziu esteriore, su bentu solare est su movimentu de gas o partigheddas carrigadas dae su Sole a traessu de s'ispàtziu, mentras chi su bentu planetàriu est sa desgasificatzione de elementos chìmicos ligeros de s'atmosfera dae unu cale si siat pianeta a s'ispàtziu. Sos bentos si costumant classificare segundos sua iscala ispatziale, sa velotzidade, sos tipos de fortza chi los càusant, sas regiones ue si produint e s'efetu suo. Sos bentos prus fortes osservados in una pianeta de su sistema solare si produint a Netunu e Saturnu. +In meteorologia si costumant denominare sos bentos segundu sa fortza sua e sa diretzione dae sa cale bufant. Sos aumentos lestros de sa velotzidade de su bentu durante unu tempus curtzu retzint su nùmene de "iscòpiat". Sos bentos fortes de durada intermèdia (belle unu minutu) si narant "abbolotos". Sos bentos de larga durada tenent diversos nùmenes segundos sa fortza sua mediana, comente pro esempru "abrina", "temporada", "tempestade", "uraganu" o "burrasca". Su bentu si podet produire a diversas iscalas, dae sos flussos tempestosos chi durant deghinas de minutos fines a abrinas locales generadas dae su callentamentu de superfìtzies de terra e durant unas cantas oras, fines a bentos globales chi sunt su frutu de sa diferèntzia de suspidura de energia solare intre sas zonas climàticas de sa Terra. Sas duas càusas printzipales de sa tzirculatzione emisfèrica a manna iscala sunt su callentamentu diferentziale intre ecuatore e sos polos, e sa rotatzione de sa pianeta (efetu de Coriolis). A sos tròpicos, sa tzirculare de depressiones tèrmicas pro subra su terrinu e alturas artas podet provocare sa tzirculatzione de monsones. In sas àeras costeras, su tziclu abrina marina/avrina terrestre podet definire sos bentos locales; a sas zonas cun terrinu variàbile, sas abrinas de badde e de montagna podent dominare sos bentos locales. Index: staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.srd.ini.txt =================================================================== --- staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.srd.ini.txt (nonexistent) +++ staging/apertium-cat-srd/avaluacio/vent20170331.srd.ini.txt (revision 78941) @@ -0,0 +1,2 @@ +Su *vent (de su latinu *ventus) #èssere su movimentu de *gasos a mannu *escala. A sa Terra, su *vent #èssere su movimentu in massa de s'*aire. A s'ispàtziu *exterior, su *vent solare #èssere su movimentu de *gasos o partigheddas *carregades de su Sole a *través de s'ispàtziu, mentras chi su *vent *planetari #èssere sa *desgasificació de elementos *químics *lleugers de s'*atmosfera de una pianeta peruna a s'ispàtziu. Sos *vents si costumant classificare segundos sua *escala *espacial, sa *velocitat, sos tipos de fortza chi los càusant, sas regiones ue si produint e s'efetu suo. Sos *vents prus fortes osservados in una pianeta de su sistema solare si produint a *Neptú e *Saturn. +In *meteorologia si costumant *denominar sos *vents segundos sa fortza sua e sa diretzione *des de sa cale *bufen. Sos aumentos *sobtats de sa *velocitat de su *vent durante unu tempus *curt retzint su nùmene de "*ràfegues". Sos *vents fortes de *durada *intermèdia (*aproximadament unu *minut) si narant "*torbonades". Sos *vents de larga *durada tenent diversos nùmenes segundos sa fortza sua *mitjana, #comente pro esempru "*brisa", "*temporal", "*tempesta", "*huracà" o "*tifó". Su *vent si podet produire a diversas *escales, *des de *fluxos *tempestuosos chi *duren *desenes de *minuts fines a *brises locales *generades pro s'*escalfament de *superfícies de terra e *duren unas cantas oras, fines a *vents *globals chi #èssere su *fruit de sa diferèntzia de *absorció de energia solare intre sas zonas *climàtiques de sa Terra. Sas duas càusas printzipales de sa *circulació *atmosfèrica a manna *escala #èssere s'*escalfament *diferencial intre s'*equador e sos *pols, e sa *rotació de sa pianeta (efetu de *Coriolis). A sos *tròpics, sa *circulació de *depressions *tèrmiques pro subra su terrinu e *altiplans *elevats podet *impulsar sa *circulació de *monsons. A sas #area *costaneres, su ciclu *brisa *marina/*brisa *terrestre podet #defìnire sos *vents locales; a sas zonas cun terrinu *variable, sas *brises de badde e montagna podent dominare sos *vents locales.