Index: staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.dix
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.dix	(revision 80013)
+++ staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.dix	(revision 80014)
@@ -2042,7 +2042,7 @@
     <e><p><l>Jan<s n="np"/><s n="ant"/></l><r>Jan<s n="np"/><s n="ant"/><s n="m"/><s n="sg"/></r></p></e>
     <e><p><l>Jack<s n="np"/><s n="ant"/></l><r>Jack<s n="np"/><s n="ant"/><s n="m"/><s n="sg"/></r></p></e>
     <e><p><l>Istanbul<s n="np"/><s n="loc"/></l><r>Istanbul<s n="np"/><s n="top"/><s n="m"/><s n="sg"/></r></p></e>
-    <e><p><l>Escòcia<s n="np"/><s n="loc"/></l><r>Iscotzia<s n="np"/><s n="top"/><s n="f"/><s n="sg"/></r></p></e>
+    <e><p><l>Escòcia<s n="np"/><s n="loc"/></l><r>Iscòtzia<s n="np"/><s n="top"/><s n="f"/><s n="sg"/></r></p></e>
     <e><p><l>Isabel<s n="np"/><s n="ant"/></l><r>Isabel<s n="np"/><s n="ant"/><s n="f"/><s n="sg"/></r></p></e>
     <e><p><l>Irene<s n="np"/><s n="ant"/></l><r>Irene<s n="np"/><s n="ant"/><s n="f"/><s n="sg"/></r></p></e>
     <e><p><l>Inés<s n="np"/><s n="ant"/></l><r>Inés<s n="np"/><s n="ant"/><s n="f"/><s n="sg"/></r></p></e>
@@ -3519,7 +3519,6 @@
 
     <!-- SECTION:  Abbreviations -->
 
-    <e><p><l>km<s n="n"/><s n="m"/><s n="sp"/></l><r>km<s n="abbr"/></r></p></e>
     <e><p><l>MIT<s n="n"/><s n="acr"/><s n="m"/><s n="sg"/></l><r>MIT<s n="n"/><s n="acr"/><s n="m"/><s n="sg"/></r></p></e>
     <e><p><l>APEC<s n="n"/><s n="acr"/><s n="m"/><s n="sg"/></l><r>APEC<s n="n"/><s n="acr"/><s n="m"/><s n="sg"/></r></p></e>
     <e><p><l>ONU<s n="n"/><s n="acr"/><s n="f"/><s n="sg"/></l><r>ONU<s n="n"/><s n="acr"/><s n="f"/><s n="sg"/></r></p></e>
@@ -9038,6 +9037,8 @@
       <e><p><l>alguerès<s n="n"/></l><r>aligheresu<s n="n"/></r></p></e>
       <e><p><l>sasserès<s n="adj"/></l><r>sassaresu<s n="adj"/></r></p></e>
       <e><p><l>sasserès<s n="n"/></l><r>sassaresu<s n="n"/></r></p></e>
+      <e><p><l>gal·lurès<s n="adj"/></l><r>galluresu<s n="adj"/></r></p></e>
+      <e><p><l>gal·lurès<s n="n"/></l><r>galluresu<s n="n"/></r></p></e>
       <e><p><l>logudorès<s n="adj"/></l><r>logudoresu<s n="adj"/></r></p></e>
       <e><p><l>logudorès<s n="n"/></l><r>logudoresu<s n="n"/></r></p></e>
       <e><p><l>campidanès<s n="adj"/></l><r>campidanesu<s n="adj"/></r></p></e>
Index: staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.t1x
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.t1x	(revision 80013)
+++ staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.t1x	(revision 80014)
@@ -3879,41 +3879,6 @@
 </rule>
 
 
-<!--
-<rule comment="regla: hi haver_p3">
-   <pattern>
-     <pattern-item n="hi"/>
-     <pattern-item n="haver_p3"/>
-   </pattern>
-   <action>
-     <out>
-       <chunk name="hi-ha">
-         <tags>
-           <tag><lit-tag v="SV"/></tag>
-         </tags>
-       <lu>
-         <get-case-from pos="1">
-           <lit v="bi"/>
-         </get-case-from>
-         <lit-tag v="prn.pro.p3.mf.sp"/>
-       </lu>
-       <b pos="1"/>
-       <lu>
-         <get-case-from pos="2">
-           <lit v="àere"/>
-         </get-case-from>
-         <lit-tag v="vbhaver"/>
-         <clip pos="2" side="tl" part="temps"/>
-         <clip pos="2" side="tl" part="pers"/>
-         <lit-tag v="sg"/>
-       </lu>
-     </chunk>
-     </out>
-   </action>
-</rule>
--->
-
-
 <rule comment="regla: èssere_pri ger">
    <pattern>
      <pattern-item n="èssere_pri"/>
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.cat.170701.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.cat.170701.txt	(nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.cat.170701.txt	(revision 80014)
@@ -0,0 +1,5 @@
+Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.[1][2][3] Juntament amb Anglaterra i Gal·les, forma part de l'illa de la Gran Bretanya, i abasta un terç de la seva superfície total; a més, és format per més de 790 illes.[4] Limita al nord i l'oest amb l'oceà Atlàntic; a l'est amb el mar del Nord, al sud amb Anglaterra i al sud-oest amb el canal del Nord i el mar d'Irlanda. El territori escocès abasta 78.772 km², i la seva població s'estima a 5.116.900 habitants, amb una densitat de població de 65 habitants per km². La capital n'és Edimburg, i és un dels grans centres financers europeus.[5][6] La ciutat més gran n'és Glasgow, l'àrea metropolitana de la qual agrupa 20% del total de la població escocesa.
+
+El Regne d'Escòcia va ser un estat independent fins a 1707, data en la qual es va signar l'acta d'Unió amb Anglaterra, per crear el Regne Unit de la Gran Bretanya.[7][8] La unió no va suposar cap alteració del sistema legal propi d'Escòcia, que des de llavors ha estat diferent del de Gal·les, Anglaterra i Irlanda del Nord, per la qual cosa és considerada en el dret internacional com una entitat jurídica pròpia.[9] La pervivència d'unes lleis pròpies, i d'un sistema educatiu i religiós diferenciat formen part de la cultura escocesa i del seu desenvolupament al llarg dels segles.
+
+Sorgit al segle XIX, l'independentisme escocès ha guanyat influència d'ençà de la fi del segle XX; representat pel Partit Nacional Escocès, que treballa per la independència d'Escòcia,[10] va obtenir la majoria absoluta al parlament escocès a les eleccions del maig de 2011.
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.fin.170701.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.fin.170701.txt	(nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.fin.170701.txt	(revision 80014)
@@ -0,0 +1,5 @@
+#Iscotzia (in *scots e inglesu: *Scotland; in gaèlicu iscotzesu: Alba) est su prus setentrionale de sos bator paisos costituentes de su Regnu Unidu.[1][2][3] Paris cun Inghilterra e Galles, faghet parte de s'ìsula de sa Bretagna Manna, e sègudat unu *terç de sa superfìtzie totale sua; in prus, est formadu dae prus de 790 ìsulas.[4] Lìmitat a su nord e s'ovest cun s'otzèanu Atlànticu; a s'est cun su mare setentrionale, a su sud cun Inghilterra e a su sud-ovest cun su canale setentrionale e su mare de Irlanda. Su territòriu iscotzesu sègudat 78.772 #km², e sa populatzione sua s'amat a 5.116.900 abitantes, cun una densidade de populatzione de 65 abitantes pro #km². Sa capitale nd'est Edimburg, e est unu de sos mannos tzentros finantzieris europeos.[5][6] Sa tzitade prus manna nd'est *Glasgow, s'àrea metropolitana de sa cale adobiat 20% de su totale de sa populatzione iscotzesa.
+
+Su Regnu de #Iscotzia at istadu un'istadu indipendente finas a 1707, data in sa cale s'at signadu s'atu de Unione cun Inghilterra, pro creare su Regnu Unidu de sa Bretagna Manna.[7][8] S'unione no at supostu andat alteratzione de su sistema legale pròpiu de #Iscotzia, chi dae tando est istadu diferente de su de Galles, Inghilterra e Irlanda setentrionale, pro cosa chi est apretziada in su deretu internatzionale che a un'entidade giurìdica pròpia.[9] Sa *pervivència de unas leges pròpias, e de unu sistema educativu e religiosu diferentziadu faghent parte de sa cultura iscotzesa e de s'isvilupu suo a largu de sos sèculos.
+
+Naschidu a su sèculu XIX, s'*independentisme iscotzesu at balangiadu influèntzia desde sa fine de su sèculu XX; rapresentadu dae su Partidu Natzionale Iscotzesu, chi traballat pro s'indipendèntzia de #Iscotzia,[10] at otentu sa majoria assoluta a su parlamentu iscotzesu a sas eletziones de su maju de 2011.
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.ini.170701.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.ini.170701.txt	(nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.ini.170701.txt	(revision 80014)
@@ -0,0 +1,5 @@
+#Iscotzia (in *scots e inglesu: *Scotland; in gaèlicu iscotzesu: Alba) est su prus setentrionale de sos bator paisos costituentes de su Regnu Unidu.[1][2][3] Paris cun Inghilterra e Galles, faghet parte de s'ìsula de sa Bretagna Manna, e sègudat unu *terç de sa superfìtzie totale sua; in prus, est formadu dae prus de 790 ìsulas.[4] Lìmitat a su nord e s'ovest cun s'otzèanu Atlànticu; a s'est cun su mare setentrionale, a su sud cun Inghilterra e a su sud-ovest cun su canale setentrionale e su mare de Irlanda. Su territòriu iscotzesu sègudat 78.772 #km², e sa populatzione sua s'amat a 5.116.900 abitantes, cun una densidade de populatzione de 65 abitantes pro #km². Sa capitale nd'est Edimburg, e est unu de sos mannos tzentros finantzieris europeos.[5][6] Sa tzitade prus manna nd'est *Glasgow, s'àrea metropolitana de sa cale adobiat 20% de su totale de sa populatzione iscotzesa.
+
+Su Regnu de #Iscotzia at istadu un'istadu indipendente finas a 1707, data in sa cale s'at signadu s'atu de Unione cun Inghilterra, pro creare su Regnu Unidu de sa Bretagna Manna.[7][8] S'unione no at supostu andat alteratzione de su sistema legale pròpiu de #Iscotzia, chi dae tando est istadu diferente de su de Galles, Inghilterra e Irlanda setentrionale, pro cosa chi est apretziada in su deretu internatzionale che a un'entidade giurìdica pròpia.[9] Sa *pervivència de unas leges pròpias, e de unu sistema educativu e religiosu diferentziadu faghent parte de sa cultura iscotzesa e de s'isvilupu suo a largu de sos sèculos.
+
+Naschidu a su sèculu XIX, s'*independentisme iscotzesu at balangiadu influèntzia desde sa fine de su sèculu XX; rapresentadu dae su Partidu Natzionale Iscotzesu, chi traballat pro s'indipendèntzia de #Iscotzia,[10] at otentu sa majoria assoluta a su parlamentu iscotzesu a sas eletziones de su maju de 2011.
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.cat.170701.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.cat.170701.txt	(nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.cat.170701.txt	(revision 80014)
@@ -0,0 +1,5 @@
+Els coneixements lingüístics
+Una primera aproximació numèrica a la competència plurilingüe autodeclarada dels algueresos és disponible al gràfic 1. La pregunta del qüestionari especifica el significat de l’adverbi «fluidament» com a «capacitat d’utilitzar una llengua per a una conversació quotidiana», adaptant una definició utilitzada per la Comissió Europea per a investigar la competència plurilingüe dels ciutadans europeus. Aquesta definició se té de considerar com un llindar mínim de competència bilingüe o plurilingüe, que no significa que els entrevistats tenen necessàriament el mateix nivell de competència en les llengües citades.
+El gràfic 1 indica que la quasi totalitat dels algueresos majors d’edat declara saber parlar fluidament l’italià (99,3 %), xifra que baixa a poc més d’un resident de cada tres relativament a l’alguerès (36,4 %) i a un de cada cinc pel que fa al sard (20,2 %). Percentatges clarament més baixos són visibles pel que fa al gal·lurès/sasserès (3,3 %) i ferrarès/giulià (2,0 %). Entre les llengües estrangeres, l’anglès és la llengua més coneguda (11,4 %), seguida, en ordre decreixent, del francès (5,1 %) i l’espanyol (2,7 %).
+Coneixement d’alguerès
+El gràfic 2 mostra la competència de l’alguerès declarada individualment en les quatre habilitats lingüístiques: comprensió oral (comprendre la llengua oral), expressió oral (saber parlar), comprensió escrita (comprendre la llengua escrita), expressió escrita (saber escriure). Al final del capítol, el gràfic 8b inclou també els valors relatius a l’EULAL 2004. És important d’evidenciar que en aquest cas se tracta d’una pregunta dicotòmica del tipus «Vostè comprèn l’alguerès? Sí/No».
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.fin.170701.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.fin.170701.txt	(nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.fin.170701.txt	(revision 80014)
@@ -0,0 +1,5 @@
+Sas connoschèntzias linguìsticas
+Una prima incurtzadura numèrica a sa cumpetèntzia *plurilingüe *autodeclarada de sos aligheresos est disponìbile a su gràficu 1. Sa pregonta de su *qüestionari ispetzìficat su significu de s'adverbiu «*fluidament» comente a «capatzidade de utilitzare una limba pro una *conversació fitiana», adatende una definitzione utilitzada dae sa Cumissione Europea pro chircare sa cumpetèntzia *plurilingüe de sos tzitadinos europeos. Custa definitzione si tenet de apretziare che a unu giannile mìnimu de cumpetèntzia *bilingüe o *plurilingüe, chi non signìficat chi sos intervistados tenent in manera netzessària su matessi livellu de cumpetèntzia in sas limbas tzitadas.
+Su gràficu 1 indicat chi sa belle totale de sos aligheresos majores de edade decrarat ischire faeddare *fluidament s'italianu (99,3 %), tzifra chi abbassamentu a pagu prus de unu residente de ogni tres in manera relativa a s'aligheresu (36,4 %) e a unu de ogni chimbe pro su chi pertocat su sardu (20,2 %). *Percentatges chiaramente prus bassos sunt visìbiles pro su chi pertocat su *gal·lurès/sassaresu (3,3 %) e ferraresu/*giulià (2,0 %). Intre sas limbas istràngias, s'inglesu est sa limba prus connota (11,4 %), sighida, in òrdine *decreixent, de su frantzesu (5,1 %) e s'ispagnolu (2,7 %).
+Connoschèntzia de aligheresu
+Su gràficu 2 mustra sa cumpetèntzia de s'aligheresu decrarada *individualment in sas bator abilidades linguìsticas: cumprensione orale (cumprèndere sa limba orale), espressione orale (ischire faeddare), cumprensione iscrita (cumprèndere sa limba iscrita), espressione iscrita (ischire iscrìere). A sa fine de su capìtulu, su gràficu 8*b includet puru sos balores relativos a s'*EULAL 2004. Est importante de *evidenciar chi in custu casu si tratat de una pregonta *dicotòmica de su tipu «Vostè cumprendet s'aligheresu? Giai/No».
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.ini.170701.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.ini.170701.txt	(nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.ini.170701.txt	(revision 80014)
@@ -0,0 +1,5 @@
+Sas connoschèntzias linguìsticas
+Una prima incurtzadura numèrica a sa cumpetèntzia *plurilingüe *autodeclarada de sos aligheresos est disponìbile a su gràficu 1. Sa pregonta de su *qüestionari ispetzìficat su significu de s'adverbiu «*fluidament» comente a «capatzidade de utilitzare una limba pro una *conversació fitiana», adatende una definitzione utilitzada dae sa Cumissione Europea pro chircare sa cumpetèntzia *plurilingüe de sos tzitadinos europeos. Custa definitzione si tenet de apretziare che a unu giannile mìnimu de cumpetèntzia *bilingüe o *plurilingüe, chi non signìficat chi sos intervistados tenent in manera netzessària su matessi livellu de cumpetèntzia in sas limbas tzitadas.
+Su gràficu 1 indicat chi sa belle totale de sos aligheresos majores de edade decrarat ischire faeddare *fluidament s'italianu (99,3 %), tzifra chi abbassamentu a pagu prus de unu residente de ogni tres in manera relativa a s'aligheresu (36,4 %) e a unu de ogni chimbe pro su chi pertocat su sardu (20,2 %). *Percentatges chiaramente prus bassos sunt visìbiles pro su chi pertocat su *gal·lurès/sassaresu (3,3 %) e ferraresu/*giulià (2,0 %). Intre sas limbas istràngias, s'inglesu est sa limba prus connota (11,4 %), sighida, in òrdine *decreixent, de su frantzesu (5,1 %) e s'ispagnolu (2,7 %).
+Connoschèntzia de aligheresu
+Su gràficu 2 mustra sa cumpetèntzia de s'aligheresu decrarada *individualment in sas bator abilidades linguìsticas: cumprensione orale (cumprèndere sa limba orale), espressione orale (ischire faeddare), cumprensione iscrita (cumprèndere sa limba iscrita), espressione iscrita (ischire iscrìere). A sa fine de su capìtulu, su gràficu 8*b includet puru sos balores relativos a s'*EULAL 2004. Est importante de *evidenciar chi in custu casu si tratat de una pregonta *dicotòmica de su tipu «Vostè cumprendet s'aligheresu? Giai/No».