Index: staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.fin.170701.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.fin.170701.txt	(revision 80081)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/escocia.srd.fin.170701.txt	(revision 80083)
@@ -1,5 +1,5 @@
-Iscòtzia (in scots e inglesu: Scotland; in gaèlicu iscotzesu: Alba) est su prus setentrionale de sos bator paisos costituentes de su Regnu Unidu.[1][2][3] Paris cun Inghilterra e Galles, faghet parte de s'ìsula de sa Bretagna Manna, e sègudat su de tres unu de sa superfìtzie totale sua; in prus, est formadu dae prus de 790 ìsulas.[4] Lìmitat a su nord e s'ovest cun s'otzèanu Atlànticu; a s'est cun su mare setentrionale, a su sud cun Inghilterra e a su sud-ovest cun su canale setentrionale e su mare de Irlanda. Su territòriu iscotzesu sègudat 78.772 km², e sa populatzione sua s'istimat a 5.116.900 abitantes, cun una densidade de populatzione de 65 abitantes pro km². Sa capitale est Edimburgu, e est unu de sos mannos tzentros finantzieris europeos.[5][6] Sa tzitade prus manna est Glasgow, s'àrea metropolitana de sa cale adobiat 20% de su totale de sa populatzione iscotzesa.
+Iscòtzia (in scots e inglesu: Scotland; in gaèlicu iscotzesu: Alba) est su prus setentrionale de sos bator paisos costituentes de su Regnu Unidu.[1][2][3] Paris cun Inghilterra e Galles, faghet parte de s'ìsula de sa Bretagna Manna, e sègudat su tres unu de sa superfìtzie totale sua; in prus, est formadu dae prus de 790 ìsulas.[4] Cunfinat a su nord e a s'ovest cun s'otzèanu Atlànticu; a s'est cun su mare setentrionale, a su sud cun Inghilterra e a su sud-ovest cun su canale setentrionale e su mare de Irlanda. Su territòriu iscotzesu sègudat 78.772 km², e sa populatzione sua s'istimat a 5.116.900 abitantes, cun una densidade de populatzione de 65 abitantes pro km². Sa capitale est Edimburgu, e est unu de sos mannos tzentros finantzieris europeos.[5][6] Sa tzitade prus manna est Glasgow, s'àrea metropolitana de sa cale adobiat 20% de su totale de sa populatzione iscotzesa.
 
-Su Regnu de Iscòtzia est istadu un'istadu indipendente finas a su 1707, data in sa cale s'at signadu s'atu de Unione cun Inghilterra, pro creare su Regnu Unidu de sa Bretagna Manna.[7][8] S'unione no at supostu peruna alteratzione de su sistema legale pròpiu de Iscòtzia, chi dae tando est istadu diferente de su de Galles, Inghilterra e Irlanda setentrionale, pro custu est considerada in su deretu internatzionale comente a un'entidade giurìdica pròpia.[9] Sa constàntzia de unas leges pròpias, e de unu sistema educativu e religiosu diferentziadu faghent parte de sa cultura iscotzesa e de s'isvilupu suo a largu de sos sèculos.
+Su Regnu de Iscòtzia est istadu un'istadu indipendente finas a su 1707, data in sa cale s'at signadu s'atu de Unione cun Inghilterra, pro creare su Regnu Unidu de sa Bretagna Manna.[7][8] S'unione no at supostu peruna alteratzione de su sistema legale pròpiu de Iscòtzia, chi dae tando est istadu diferente dae su de Galles, Inghilterra e Irlanda setentrionale, pro custu est cunsiderada in su deretu internatzionale comente a un'entidade giurìdica pròpia.[9] Sa constàntzia de unas leges pròpias, e de unu sistema educativu e religiosu diferentziadu faghent parte de sa cultura iscotzesa e de s'isvilupu suo a largu de sos sèculos.
 
-Naschidu a su sèculu XIX, s'indipendentismu iscotzesu at balangiadu influèntzia dae sa fine de su sèculu XX; rapresentadu dae su Partidu Natzionale Iscotzesu, chi traballat pro s'indipendèntzia de Iscòtzia,[10] at otentu sa majoria assoluta a su parlamentu iscotzesu a sas eletziones de su maju de 2011.
+Nàschidu a su sèculu XIX, s'indipendentismu iscotzesu at balangiadu influèntzia dae sa fine de su sèculu XX; rapresentadu dae su Partidu Natzionale Iscotzesu, chi traballat pro s'indipendèntzia de Iscòtzia,[10] at otentu sa majoria assoluta a su parlamentu iscotzesu a sas eletziones de su maju de 2011.
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.fin.170701.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.fin.170701.txt	(revision 80081)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/ulca.srd.fin.170701.txt	(revision 80083)
@@ -1,5 +1,5 @@
 Sas connoschèntzias linguìsticas
-Una prima incurtzadura numèrica a sa cumpetèntzia *plurilingüe *autodeclarada de sos aligheresos est disponìbile a su gràficu 1. Sa pregonta de su *qüestionari ispetzìficat su significu de s'adverbiu «*fluidament» comente a «capatzidade de utilitzare una limba pro una *conversació fitiana», adatende una definitzione utilitzada dae sa Cumissione Europea pro chircare sa cumpetèntzia *plurilingüe de sos tzitadinos europeos. Custa definitzione si tenet de apretziare che a unu giannile mìnimu de cumpetèntzia *bilingüe o *plurilingüe, chi non signìficat chi sos intervistados tenent in manera netzessària su matessi livellu de cumpetèntzia in sas limbas tzitadas.
-Su gràficu 1 indicat chi sa belle totale de sos aligheresos majores de edade decrarat ischire faeddare *fluidament s'italianu (99,3 %), tzifra chi abbassamentu a pagu prus de unu residente de ogni tres in manera relativa a s'aligheresu (36,4 %) e a unu de ogni chimbe pro su chi pertocat su sardu (20,2 %). *Percentatges chiaramente prus bassos sunt visìbiles pro su chi pertocat su #galluresu/sassaresu (3,3 %) e ferraresu/*giulià (2,0 %). Intre sas limbas istràngias, s'inglesu est sa limba prus connota (11,4 %), sighida, in òrdine *decreixent, de su frantzesu (5,1 %) e s'ispagnolu (2,7 %).
+Una prima incurtzadura numèrica a sa cumpetèntzia plurilìngüe autodeclarada de sos aligheresos est disponìbile a su gràficu 1. Sa pregonta de su chistionàriu ispetzìficat su significu de s'adverbiu «fluidamente» comente a «capatzidade de utilitzare una limba pro una tzarrada fitiana», adatende una definitzione utilitzada dae sa Cumissione Europea pro chircare sa cumpetèntzia plurilingüe de sos tzitadinos europeos. Custa definitzione si tenet de apretziare che a unu giannile mìnimu de cumpetèntzia bilingüe o plurilingüe, chi non signìficat chi sos intervistados tenent in manera netzessària su matessi livellu de cumpetèntzia in sas limbas tzitadas.
+Su gràficu 1 indicat chi sa belle totale de sos aligheresos majores de edade decrarat ischire faeddare fluidamente s'italianu (99,3 %), tzifra chi abbassamentu a pagu prus de unu residente de ogni tres in manera relativa a s'aligheresu (36,4 %) e a unu de ogni chimbe pro su chi pertocat su sardu (20,2 %). Pertzentuales chiaramente prus bassos sunt visìbiles pro su chi pertocat su gadduresu/tataresu (3,3 %) e ferraresu/giulianu (2,0 %). Intre sas limbas istràngias, s'inglesu est sa limba prus connota (11,4 %), sighida, in òrdine chi falat, de su frantzesu (5,1 %) e s'ispagnolu (2,7 %).
 Connoschèntzia de aligheresu
-Su gràficu 2 mustra sa cumpetèntzia de s'aligheresu decrarada *individualment in sas bator abilidades linguìsticas: cumprensione orale (cumprèndere sa limba orale), espressione orale (ischire faeddare), cumprensione iscrita (cumprèndere sa limba iscrita), espressione iscrita (ischire iscrìere). A sa fine de su capìtulu, su gràficu 8*b includet puru sos balores relativos a s'*EULAL 2004. Est importante de *evidenciar chi in custu casu si tratat de una pregonta *dicotòmica de su tipu «Vostè cumprendet s'aligheresu? Giai/No».
+Su gràficu 2 mustra sa cumpetèntzia de s'aligheresu decrarada a livellu individuale in sas bator abilidades linguìsticas: cumprensione orale (cumprèndere sa limba orale), espressione orale (ischire faeddare), cumprensione iscrita (cumprèndere sa limba iscrita), espressione iscrita (ischire iscrìere). A sa fine de su capìtulu, su gràficu 8b includet puru sos balores relativos a s'EULAL 2004. Est importante de evidentziare chi in custu casu si tratat de una pregonta dicotòmica de su tipu «Vostè cumprendet s'aligheresu? Giai/No».