commit 23900bd57f524964149b4bfac6da5eee0605718c Author: hectoralos Date: Mon Jul 15 06:35:03 2019 +0300 eliminació de fitxers innessaris diff --git a/texts/ara190714.ita.fin.txt b/texts/ara190714.ita.fin.txt deleted file mode 100644 index 1ac0760..0000000 --- a/texts/ara190714.ita.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,9 +0,0 @@ -Così salvò Bonvehí il patto JxCat-PSC alla Deputazione - -Il presidente del PDECat si impuntò davanti i dubbi di Puigdemont e Torra. - -Quattro ore prima che Núria Marín assumesse la presidenza della Deputazione di Barcellona, giovedì, tutto era nell'aria. Con il patto tra JxCat e il PSC siglato venerdì, le conversazioni tra ERC e i postconvergenti per cambiare la ripartizione di potere ed evitare una crisi all'indipendentismo furono aperte fino a ultima ora. Lo stesso giorno dell'elezione di Marín, tra le otto e le nove della mattina nel Parlamento, la direzione di JxCat era riunita in contatto diretto con l'ex presidente Carles Puigdemont in Waterloo. Albert Batet, Elsa Artadi, Miquel Buch, Damià Calvet e Meritxell Budó -deputati e consiglieri- entravano e uscivano dall'ufficio del presidente, Quim Torra, con il capo del PDECat, David Bonvehí, e il segretario d'organizzazione, Ferran Bel, all'attesa di come evolvevano le conversazioni con ERC. Sulla tavola c'era un'ultima offerta dei repubblicani per governare insieme l'ente supramunicipale -che non ricevette una risposta formale- e la condizione di JxCat: che Esquerra facesse tornare i patti locali con il PSC. - -L'accordo dei socialisti con JxCat era solido -firmato e fatto pubblico-, ma, secondo diverse fonti, ci furono voci con peso dentro JxCat che si decantavano per disfarlo: in questo incontro di giovedì di mattina, Torra e Puigdemont espressero dubbi. Nonostante che l'ex presidente aveva avallato Bonvehí e Bel previamente per esplorare un accordo con il PSC, mostrò preoccupazione per come si giustificherebbe il patto, prendendo in considerazione la crisi aperta con Esquerra e le critiche dentro il mondo sovranista. Questi dubbi d'ultima ora propiziarono un momento teso tra i sostenitori in JxCat di disfare il patto con il PSC e Bonvehí. Secondo fonti conoscitrici della riunione, il presidente del PDECat affermò che se si rompeva il patto con i socialisti “non potrebbe seguire” in testa del partito, giacché aveva firmato un documento pubblico con il PSC e, in più, ERC manteneva il suo no a tornare i patti contro JxCat nei comuni. “Puigdemont non lo visse come una minaccia”, afferma, nondimeno, l'ambiente dell'ex presidente. Fonti del PDECat anche assicurano che non si tentava di mettere la dimissione sopra la tavola. - -Nell'ultima offerta che ERC fece arrivare a JxCat, come pubblicò El Punt Avui, il partito si riservava la presidenza -malgrado lunedì l'aveva offerto in JxCat-, e metteva sulla tavola una vicepresidenza e un pacchetto che includeva accordi nelle entità municipaliste (ACM, FMC e AMI) e diversi Consigli Comarcali. Sulla tavola, siccome, non c'erano i comuni che a JxCat gli ha molestato più perdere: Sant Cugat del Vallès, Tàrrega e Figueres. Nel documento, la direzione d'ERC si limitava a criticarli, ma non si comprometteva a tornarli. Di fatto, l'esecutiva dei repubblicani già lo tentò senza successo dopo le amministrative. Alcune fonti puntano che ERC mise sulla tavola disfare Castell - Platja d'Aro, l'unico in che i repubblicani hanno investito un sindaco socialista. Insufficiente per JxCat, che giovedì al mezzogiorno compiva il patto con il PSC malgrado la pressione interna ed esterna. diff --git a/texts/ara190714.ita.ini.txt b/texts/ara190714.ita.ini.txt deleted file mode 100644 index f0b508a..0000000 --- a/texts/ara190714.ita.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,9 +0,0 @@ -Così salvò Bonvehí il patto JxCat-PSC alla Deputazione - -Il presidente del *PDECat si piantò davanti i dubbi di Puigdemont e Torra. - -Quattro ore prima che *Núria Marín assumesse la presidenza della Deputazione di Barcellona, giovedì, tutto era nell'aria. Con il patto tra JxCat e lo PSC siglato venerdì, le conversazioni tra ERC e i postconvergenti per cambiare il cast di potere ed evitare una crisi all'indipendentismo furono aperte fino a ultima ora. Lo stesso giorno dell'elezione di Marín, da quarti di nuovo della mattina nel Parlamento, l'indirizzo di JxCat era riunita in contatto diretto con l'ex presidente Carles Puigdemont a *Waterloo. Albert Batet, Elsa *Artadi, Miquel Buch, *Damià Calvet e *Meritxell *Budó -deputati e consiglieri- entravano e uscivano dall'ufficio del presidente, Quim Torra, con il capo di file del *PDECat, David Bonvehí, e il segretario d'organizzazione, Ferran Bel, all'attesa di come evolvevano le conversazioni con ERC. Sulla tavola c'era un'ultima offerta dei repubblicani per governare insieme l'ente *supramunicipal -che non ricevette una risposta formale- e la condizione di JxCat: che Esquerra fedi *revertir i patti locali con lo PSC. - -L'accordo dei socialisti con JxCat era solido -firmato e fatto pubblico-, ma, secondo diverse fonti, ci furono voci con peso dentro JxCat che si decantavano per disfarlo: in questo incontro di giovedì di mattina, Torra e Puigdemont espressero dubbi. Nonostante che l'ex presidente aveva avallato Bonvehí e Bel previamente per esplorare un accordo con lo PSC, mostrò preoccupazione per come si giustificherebbe il patto, prendendo in considerazione la crisi aperta con Esquerra e le critiche dentro il mondo sovranista. Questi dubbi d'ultima ora propiziarono un momento hai tra i sostenitori in JxCat di disfare il patto con lo PSC e Bonvehí. Secondo fonti *coneixedores della riunione, il presidente del *PDECat affermò che se si rompeva il patto con i socialisti “non potrebbe seguire” al *capdavant del partito, giacché aveva firmato un documento pubblico con lo PSC e, in più, ERC manteneva il suo no a *revertir i patti contro JxCat nei comuni. “Puigdemont non lo visse come una minaccia”, afferma, ma, l'ambiente dell'ex presidente. Fonts del *PDECat anche assicurano che non si tentava di mettere la dimissione addirittura la tavola. - -Nell'ultima offerta che ERC fece arrivare a JxCat, come pubblicò Il Punto Oggi, il partito si riservava la presidenza -malgrado lunedì l'aveva offerto in JxCat-, e metteva sulla tavola una *vicepresidència e un pacchetto che includeva accordi alle entità *municipalistes (*ACM, *FMC e AMI) e diversi Consigli Comarcali. Sulla tavola, siccome, non c'erano i comuni che in JxCat gli ha molestato più perdere: Santo Cugat del Vallès, Tàrrega e Figueres. Nel documento, l'indirizzo d'ERC si limitava a criticarli, ma non si comprometteva a *revertir-*los. Di fatto, l'esecutiva dei repubblicani già lo tentò senza successo dopo le comunali. Alcune fonti puntano che ERC mise sulla tavola disfare Castell - Spiaggia d'*Aro, l'unico in che i repubblicani hanno investito un sindaco socialista. Insufficiente per JxCat, che giovedì al mezzogiorno compiva il patto con lo PSC tutto e la pressione interna ed esterna. diff --git a/texts/ara190714.txt b/texts/ara190714.txt deleted file mode 100644 index ab277bc..0000000 --- a/texts/ara190714.txt +++ /dev/null @@ -1,9 +0,0 @@ -Així va salvar Bonvehí el pacte JxCat-PSC a la Diputació - -El president del PDECat es va plantar davant dels dubtes de Puigdemont i Torra. - -Quatre hores abans que Núria Marín assumís la presidència de la Diputació de Barcelona, dijous, tot estava en l’aire. Amb el pacte entre JxCat i el PSC rubricat divendres, les converses entre ERC i els postconvergents per canviar el repartiment de poder i evitar una crisi a l’independentisme van estar obertes fins a última hora. El mateix dia de l’elecció de Marín, des de quarts de nou del matí al Parlament, la direcció de JxCat estava reunida en contacte directe amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Albert Batet, Elsa Artadi, Miquel Buch, Damià Calvet i Meritxell Budó -diputats i consellers- entraven i sortien del despatx del president, Quim Torra, amb el cap de files del PDECat, David Bonvehí, i el secretari d’organització, Ferran Bel, a l’espera de com evolucionaven les converses amb ERC. Sobre la taula hi havia una última oferta dels republicans per governar junts l’ens supramunicipal -que no va rebre una resposta formal- i la condició de JxCat: que Esquerra fes revertir els pactes locals amb el PSC. - -L’acord dels socialistes amb JxCat era sòlid -signat i fet públic-, però, segons diverses fonts, hi va haver veus amb pes dins de JxCat que es decantaven per desfer-lo: en aquesta trobada de dijous al matí, Torra i Puigdemont van expressar dubtes. Malgrat que l’expresident havia avalat Bonvehí i Bel prèviament per explorar un acord amb el PSC, va mostrar preocupació per com es justificaria el pacte, tenint en compte la crisi oberta amb Esquerra i les crítiques dins el món sobiranista. Aquests dubtes d’última hora van propiciar un moment tens entre els partidaris a JxCat de desfer el pacte amb el PSC i Bonvehí. Segons fonts coneixedores de la reunió, el president del PDECat va afirmar que si es trencava el pacte amb els socialistes “no podria seguir” al capdavant del partit, ja que havia firmat un document públic amb el PSC i, a més, ERC mantenia el seu no a revertir els pactes contra JxCat als municipis. “Puigdemont no ho va viure com una amenaça”, afirma, però, l’entorn de l’expresident. Fonts del PDECat també asseguren que no es tractava de posar la dimissió damunt la taula. - -En l’última oferta que ERC va fer arribar a JxCat, com va publicar El Punt Avui, el partit es reservava la presidència -tot i que dilluns l’havia ofert a JxCat-, i posava sobre la taula una vicepresidència i un paquet que incloïa acords a les entitats municipalistes (ACM, FMC i AMI) i diversos Consells Comarcals. Sobre la taula, doncs, no hi havia els municipis que a JxCat li ha molestat més perdre: Sant Cugat del Vallès, Tàrrega i Figueres. En el document, la direcció d’ERC es limitava a criticar-los, però no es comprometia a revertir-los. De fet, l’executiva dels republicans ja ho va intentar sense èxit després de les municipals. Algunes fonts apunten que ERC va posar sobre la taula desfer Castell - Platja d’Aro, l’únic en què els republicans han investit un alcalde socialista. Insuficient per a JxCat, que dijous al migdia consumava el pacte amb el PSC tot i la pressió interna i externa. diff --git a/texts/catwiki190714a.ita.fin.txt b/texts/catwiki190714a.ita.fin.txt deleted file mode 100644 index 96535d8..0000000 --- a/texts/catwiki190714a.ita.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Marte è la quarta pianeta del sistema solare secondo la distanza al Sole e la seconda pianeta più piccola, dopo Mercurio. Il suo nome viene dal dio della guerra romano, e spesso si lo descrive come la "pianeta rossa" a causa della sua apparenza rossiccia.[6] È una pianeta tellurica con una tenue atmosfera, e ha caratteristiche superficiali che ricordano i crateri d'impatto della Luna e i vulcani, valli, deserti e le calotte polari della Terra. Il periodo di rotazione e i cicli stagionali di Marte sono abbastanza simili a quelli della Terra, giacché è a causa dell'inclinazione che ci sono stagioni. In Marte c'è Olympus Mons, la seconda montagna più alta del sistema solare (la più alta di una pianeta) e Valles Marineris, uno dei canyon più grandi. La piana valle boreale che copre il 40% della pianeta avrebbe potuto essere causata dall'impatto di un oggetto nel passato.[7][8] Marte ha due lune: Fobos e Deimos, che sono piccole e in forma irregolare. È possibile che si trattino d'asteroidi catturati,[9][10] in modo simile a (5261) Eureka, un troiano di Marte. - -Fino al primo passaggio in prossimità di Marte riuscito il 1965 per il Mariner 4, molti speculavano sulla presenza d'acqua liquida nella superficie della pianeta. Questa supposizione era basata sulle variazioni periodiche di luce e macchie scure, particolarmente in latitudini polari, che parevano essere mari e continenti. Evidenza geologica proporzionata da missioni posteriori suggerisce che Marte fu coperto da acqua in alcun punto della sua storia.[11] Il 2005, dati di radar rivelarono la presenza di grandi quantità di ghiaccio d'acqua nelli poli[12] e in latitudini medie.[13][14] Il veicolo fuoristrada Spirit analizzò composti chimici che contenevano molecole d'acqua il marzo del 2007; la sonda Phoenix prese una dimostrazione di ghiaccio d'acqua direttamente in terreno superficiale di Marte nel 31 luglio del 2008.[15] - -In Marte, ci sono sette navi funzionali: cinque in orbita –Mars Odyssey, Mars Express, Mars Reconnaissance Orbiter, MAVEN e Mars Orbiter Mission– e due nella superficie –Opportunity e Curiosity. Anche ci sono navi già no funzionali come Spirit e Phoenix. Osservazioni dei Mars Reconnaissance Orbiter hanno rivelato possibile acqua in movimento durante i mesi più caldi di Marte.[16] Il 2014, il veicolo fuoristrada Curiosity della NASA scoprì che il suolo marziano contiene tra un 1,5% e un 3% d'acqua per massa (ma no facilmente accessibile, giacché è combinata con altri composti).[17] - -Marte si può vedere facilmente dalla Terra a occhio nudo, con il suo colore rossiccio caratteristico. La sua magnitudine apparente può arrivare a −3.0,[18] soltanto superata da Giove, Venere, la Luna e il Sole. I telescopi ottici dalla superficie possono arrivare a risolvere caratteristiche di fino a 300 km quando la Terra e Marte sono più vicini.[19] diff --git a/texts/catwiki190714a.ita.ini.txt b/texts/catwiki190714a.ita.ini.txt deleted file mode 100644 index d47fee5..0000000 --- a/texts/catwiki190714a.ita.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Marte è la quarta pianeta del sistema solare secondi la distanza al Sole e la seconda pianeta più piccolo, dopo Mercurio. Il suo nome viene dal dio della guerra romana, e spesso glielo descrive come alla "pianeta rossa" o "pianeta rossa" a causa della sua apparenza *vermellosa.[6] È una pianeta tellurica con una tenue atmosfera, e ha caratteristiche superficiali che ricordano i crateri d'impatto della Luna e i vulcani, valli, deserti e i *casquets polari della Terra. Il periodo di rotazione e i cicli stagionali di Marte sono abbastanza simili a quelli della Terra, giacché è a causa dell'inclinazione che ci sono stazioni. In Marte c'è *Olympus Mondi, la seconda montagna più alta del sistema solare (la più alta di una pianeta) e *Valles *Marineris, uno dei cannoni più grandi. La piana valle boreale che copre il 40% della pianeta avrebbe potuto essere causata dall'impatto di un oggetto nel passato.[7][8] Marte ha due lune: *Fobos e *Deimos, che sono piccole e in forma irregolare. È possibile che si trattino d'asteroidi catturati,[9][10] in modo simile a (5261) *Eureka, un troiano di Marte. - -Fino al primo *sobrevol riuscito di Marte il 1965 per il Marinaio 4, molti speculavano sulla presenza d'acqua liquida alla superficie della pianeta. Questa supposizione era basata sulle variazioni periodiche di luce e macchie scure, particolarmente in latitudini polari, che parevano essere mari e continenti. Evidenza geologica proporzionata da missioni posteriori suggerisce che Marte fu coperto da acqua in alcun punto della sua storia.[11] Il 2005, dati di radar rivelarono la presenza di grandi quantità di ghiaccio d'acqua al polso[12] e in latitudini medie.[13][14] Il veicolo tutto terreno *Spirit analizzò composti chimici che contenevano molecole d'acqua il marzo del 2007; la sonda Phoenix occupò una dimostrazione di ghiaccio d'acqua direttamente in terreno superficiale di Marte nel 31 luglio del 2008.[15] - -In Marte, ci sono sette navi funzionali: cinque in orbita –Mari *Odyssey, Mari *Express, Mari *Reconnaissance *Orbiter, *MAVEN e Mari *Orbiter *Mission– e due alla superficie –*Opportunity e *Curiosity. Anche ci sono navi che già no funzionali come *Spirit e Phoenix. Osservazioni dei Mari *Reconnaissance *Orbiter hanno rivelato possibile acqua in movimento durante i mesi più caldi di Marte.[16] Il 2014, il veicolo tutto terreno *Curiosity della NASA scoprì che il suolo marziano contiene tra un 1,5% e uno 3% d'acqua per massa (ma no facilmente accessibile, giacché è combinata con altri composti).[17] - -Marte si può vedere facilmente dalla Terra a occhio nudo, con il suo colore *vermellós caratteristico. La sua magnitudine apparente può arrivare a −3.0,[18] soltanto superata da Giove, Venere, la Luna e il Sole. I telescopi ottici dalla superficie possono arrivare a risolvere caratteristiche di fino a 300 km quando la Terra e Marte sono più vicino.[19] diff --git a/texts/catwiki190714a.txt b/texts/catwiki190714a.txt deleted file mode 100644 index 8c8e455..0000000 --- a/texts/catwiki190714a.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri. El seu nom ve del déu de la guerra romà, i sovint se'l descriu com al "planeta vermell" o "planeta roig" a causa de la seva aparença vermellosa.[6] És un planeta tel·lúric amb una tènue atmosfera, i té característiques superficials que recorden els cràters d'impacte de la Lluna i els volcans, valls, deserts i els casquets polars de la Terra. El període de rotació i els cicles estacionals de Mart són prou similars als de la Terra, ja que és a causa de la inclinació que hi ha estacions. A Mart hi ha Olympus Mons, la segona muntanya més alta del sistema solar (la més alta d'un planeta) i Valles Marineris, un dels canyons més grans. La llisa vall boreal que cobreix el 40% del planeta hauria pogut ser causada per l'impacte d'un objecte en el passat.[7][8] Mart té dues llunes: Fobos i Deimos, que són petites i de forma irregular. És possible que es tractin d'asteroides capturats,[9][10] de manera similar a (5261) Eureka, un troià de Mart. - -Fins al primer sobrevol reeixit de Mart el 1965 per la Mariner 4, molts especulaven sobre la presència d'aigua líquida a la superfície del planeta. Aquesta suposició estava basada en les variacions periòdiques de llum i taques fosques, particularment en latituds polars, que semblaven ser mars i continents. Evidència geològica proporcionada per missions posteriors suggereix que Mart va estar cobert per aigua en algun punt de la seva història.[11] El 2005, dades de radar van revelar la presència de grans quantitats de gel d'aigua als pols[12] i en latituds mitjanes.[13][14] El vehicle tot terreny Spirit va analitzar compostos químics que contenien molècules d'aigua el març del 2007; la sonda Phoenix va agafar una mostra de gel d'aigua directament en terreny superficial de Mart el 31 de juliol del 2008.[15] - -A Mart, hi ha set naus funcionals: cinc en òrbita –Mars Odyssey, Mars Express, Mars Reconnaissance Orbiter, MAVEN i Mars Orbiter Mission– i dues a la superfície –Opportunity i Curiosity. També hi ha naus que ja no funcionals com Spirit i Phoenix. Observacions del Mars Reconnaissance Orbiter han revelat possible aigua en moviment durant els mesos més càlids de Mart.[16] El 2014, el vehicle tot terreny Curiosity de la NASA va descobrir que el terra marcià conté entre un 1,5% i un 3% d'aigua per massa (però no fàcilment accessible, ja que està combinada amb altres compostos).[17] - -Mart es pot veure fàcilment des de la Terra a ull nu, amb el seu color vermellós característic. La seva magnitud aparent pot arribar a −3.0,[18] tan sols superada per Júpiter, Venus, la Lluna i el Sol. Els telescopis òptics des de la superfície poden arribar a resoldre característiques de fins a 300 km quan la Terra i Mart estan més a prop.[19] diff --git a/texts/catwiki190714b.ita.fin.txt b/texts/catwiki190714b.ita.fin.txt deleted file mode 100644 index 6acef4a..0000000 --- a/texts/catwiki190714b.ita.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,9 +0,0 @@ -Santo Cesario di Nazianzo (Caesarius, Καισάρειος) fu un medico greco più conosciuto come fratello di Gregorio Nazianzeno il teologo. Figlio di genitori cristiani (suo padre Gregorio era vescovo di Nazianzo) fu educato nella religione cristiana e inviato a Alessandria per seguire i suoi studi progredendo in geometria, astronomia, aritmetica e medicina. - -Prese la professione di medico e si stabilì in Costantinopoli dove godè di grande reputazione e finì come medico dell'imperatore Costanzo II (337-361). A salire al trono Juliano l'Apostata, Cesario fu invitato a fare apostasia, ma rifiutò e ritornò al suo paese. Il 364 fu chiamato altra volta alla corte da Gioviano, e fu parecchio amato da questo, Valente e Valentiniano I, e uno di questi lo nominò questore in Bitinia. Se salvò in modo miracoloso del terremoto di Nicea. - -Morì il 369. Suo fratello pronunciò la sua orazione funeraria. - -Sotto il suo nome si conserva un'opera corta laureata Πεύσεις, Quaestiones Theologicae et Philosophicae, ma la sua paternità è discussa. - -Fu dichiarato santo e la sua memoria si commemora nel 25 febbraio. diff --git a/texts/catwiki190714b.ita.ini.txt b/texts/catwiki190714b.ita.ini.txt deleted file mode 100644 index f44853c..0000000 --- a/texts/catwiki190714b.ita.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,9 +0,0 @@ -Santo Cesari di *Nazianze (*Caesarius, *Καισάρειος) fu un medico greco più conosciuto come fratello di Gregori *Nazianzè il teologo. Figlio di genitori cristiani (suo padre Gregori era vescovo di *Nazianzus) fu educato nella religione cristiana e inviato in Alessandria per seguire i suoi studi *progressant in geometria, astronomia, aritmetica e medicina. - -Prese la professione di medico e si stabilì in Costantinopoli dove godè di grande reputazione e finì come medico dell'imperatore Constanci II (337-361). A salire al trono Julià l'*Apòstata, Cesari fu invitato a fare *apostasia, ma rifiutò e ritornò al suo paese. Il 364 fu chiamato altro colpo alla corte per *Jovià, e fu parecchio amato da questo, Valent e *Valentinià I, e uno di questi lo nominò questore a *Bitínia. Si salvò in modo miracoloso al terremoto di *Nicea. - -Morì il 369. Suo fratello pronunciò la sua orazione funeraria. - -Sotto il suo nome si conserva un'opera corta laureata *Πεύσεις, *Quaestiones *Theologicae ti *Philosophicae, ma la sua *autoria è discuussa. - -Fu dichiarato santo e la sua memoria si commemora nel 25 febbraio. diff --git a/texts/catwiki190714b.txt b/texts/catwiki190714b.txt deleted file mode 100644 index 334538e..0000000 --- a/texts/catwiki190714b.txt +++ /dev/null @@ -1,9 +0,0 @@ -Sant Cesari de Nazianze (Caesarius, Καισάρειος) fou un metge grec més conegut com a germà de Gregori Nazianzè el teòleg. Fill de pares cristians (el seu pare Gregori era bisbe de Nazianzus) fou educat en la religió cristiana i enviat a Alexandria per seguir els seus estudis progressant en geometria, astronomia, aritmètica i medicina. - -Va prendre la professió de metge i es va establir a Constantinoble on va gaudir de gran reputació i va acabar com a metge de l'emperador Constanci II (337-361). En pujar al tron Julià l'Apòstata, Cesari fou invitat a fer apostasia, però va refusar i va retornar al seu país. El 364 fou cridat altre cop a la cort per Jovià, i va ser força estimat per aquest, Valent i Valentinià I, i un d'aquestos el va nomenar qüestor a Bitínia. Es va salvar de manera miraculosa al terratrèmol de Nicea. - -Va morir el 369. El seu germà va pronunciar la seva oració funerària. - -Sota el seu nom es conserva una obra curta titulada Πεύσεις, Quaestiones Theologicae et Philosophicae, però la seva autoria és discutida. - -Fou declarat sant i la seva memòria es commemora el 25 de febrer. diff --git a/texts/corriere190617.cat.fin.txt b/texts/corriere190617.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index fb3e38e..0000000 --- a/texts/corriere190617.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,16 +0,0 @@ -Resultats eleccions Sardenya, Càller va al centredreta, a Sàsser es decidirà en segona volta -Dades en directe -Participació set punts per sota respecte del 2016. En la capital Paolo Truzzu (centredreta) és en cap amb més del 50% dels vots sobre Francesca Ghirra. A Sàsser va davant Mariano Brianda (centreesquerra), seguit per l'antic alcalde Nanni Campus -Càller al centredreta, segona volta a Sàsser però el vertader guanyador és l abstensionisme. És la fotografia de l'èxit de les eleccions municipals en Sardenya que s'han celebrat en 28 administracions de l'illa i per a les quals el recompte és encara en curs. - -Càller -Quan falten només 15 seccions per fer l'escrutine a Càller resisteix al capdavant el candidat a alcalde del centredreta Paolo Truzzu amb el 50,47%, mentre la candidata del centreesquerra, Francesca Ghirra arriba al 47,47%. El tercer candidat, Angelo Cremone (llista Verdes), és al 2,06%. - -Sàsser -Sàsser en canvi haurà d'esperar la segona volta del 30 de juny pròxim per saber qui serà el nou alcalde entre Mariano Brianda (centreesquerra) i l'antic primer ciutadà d'An Nanni Campus, sostingut per tres llistes cíviques. Quan ha estat escrutat el 70% de les seccions, Brianda és al 33,8%, Campus al 30,6%. Segueixen els altres cinc candidats a alcalde: Mariolino Andria pel centredreta (16,3%), Maurilio Murru del M5S (14,3%), Marilena Budroni 2,8%, Lino Mura (1,4) i Giuseppe Doneddu (0,49%). En els altres sis municipis del Sasserès que van anar a les urnes ahir els resultats ja són definitius, començant per Alghero, expugnada al primer torn pel centredreta amb Mario Conoci. A Castelsardo s'interromp l'era de Franco Cuccureddu: l'antic alcalde cedeix el municipi a Antonio Maria Capula, que ha guanyat amb el 55,1%. A Golfo Aranci l'administració serà en el signe de la continuïtat amb la de l'antic alcalde del FI Giuseppe Fasolino, ara assessor regional al Balanç: li succeeix el seu braç dret, Mario Mulas, que amb el 58,1% ha batut Giorgio Muntoni. Illorai corona el primer alcalde de la Lega de Sardenya, Tittino Cau, artesà de 69 anys, candidat únic amb la llista `Detinguem el despopoblament´. Putifigari deixa enrere un any d'intervenció i tria alcalde Giacomo Contini, al qual ha bastat el quòrum. A Sorso amb el 41% s'imposa l'antic assessor Fabrizio Demelas, prop de l'antic alcalde i conseller regional Antonello Peru. - -Abstenció a les estrelles -Però en els 28 ajuntaments on ahir es va votar el guanyador ha estat el partit habitual, el de l'abstenció, encara en creixement: s'ha presentat a les urnes amb prou feines el 55,33%, contra el 63,18% de les precedents municipals. A Càller mitja ciutat no ha anat a votar: l'afluència s'ha detingut al 51,71%, contra el 60,20% de fa tres anys, una pèrdua de més de 8 punts justificable en part per l'absència del M5S, que el 2016 hi havia recollit més del 9% dels vots. - -L'Alguer al centredreta -El centredreta a més arrenca al centreesquerra l'Alguer al primer torn: l'alcalde sortint Mario Bruno (32%) ha estat derrotat netamente pel sardista Mario Conoci (53%), al qual ja ha reconegut la victòria, malgrat que el recompte no hagi estat encara completat. Roberto Ferrara, conseller municipal sortint del M5S, és una mica sota el 15%. diff --git a/texts/corriere190617.cat.ini.txt b/texts/corriere190617.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 1bd0654..0000000 --- a/texts/corriere190617.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,16 +0,0 @@ -Resultats eleccions Sardenya, *Cagliari va al *centrodestra, a *Sassari es decidirà al *ballottaggio -Donats en directa -Participació avall de set picats respecte del 2016. En la capital Paolo *Truzzu (*centrodestra) és en cap amb allèn el 50% dels vots sobre Francesca *Ghirra. A *Sassari és davant Mariano *Brianda (*centrosinistra), seguit per l'antic alcalde Nanni Campus -*Cagliari al *centrodestra, *ballottaggio a *Sassari, però el vertader *vincitore és el *astensionismo. És la fotografia de l'èxit de les eleccions municipals en Sardenya que s'han tingut en 28 administracions de l'illa i per què el *spoglioè encara en cors. - -*Cagliari -Quan falten només 15 seccions de *scrutinare a *Cagliari *resiste en cap el candidat alcalde del *centrodestra Paolo *Truzzu amb el 50,47%, mentre la candidata del *centrosinistra, Francesca *Ghirra es *attesta al 47,47%. El tercer candidat, Angelo *Cremone (llista Verdes), és al 2,06%. - -*Sassari -*Sassari en canvi haurà d'esperar el *ballottaggio del 30 de juny pròxim per saber qui serà el nou alcalde entre Mariano *Brianda (*centrosinistra) i l'antic primer ciutadà de *An Nanni Campus, sostingut per tres llistes cíviques. Quan ha estat *scrutinato el 70% de les seccions, *Brianda és al 33,8%, Campus al 30,6%. Segueixen els altres cinc candidats alcalde: *Mariolino Andria pel *centrodestra (16,3%), *Maurilio Murru del *M5S (14,3%), Marilena *Budroni 2,8%, Lino Mura (1,4) i Giuseppe *Doneddu (0,49%). En els altres sis Comuns del Sasserès anats a les urnes ahir els jocs ja són fets, a començar de *Alghero, *espugnata al primer torn del *centrodestra amb Mario *Conoci. A *Castelsardo s'interromp l'era de Franco *Cuccureddu: l'antic alcalde cedeix el municipi a Antonio Maria *Capula, que ha guanyat amb el 55,1%. A Golfo *Aranci l'administració serà en el signe de la *continuità amb la de l'antic alcalde *FI Giuseppe Fasolino, ora assessor regional al Balanç: li succeeix el seu braç dret, Mario Mulas, que amb el 58,1% ha batut Giorgio *Muntoni. *Illorai *incorona el primer alcalde *leghista de Sardenya, *Tittino *Cau, artesà de 69 anys, candidat únic amb la llista `Detinguem el *spopolamento´. *Putifigari es deixa a l'esquena un any de *commissariamento i tria alcalde Giacomo Contini, al quin ha bastat el quòrum. A *Sorso amb el 41% s'imposa l'antic assessor Fabrizio *Demelas, prop de l'antic alcalde i conseller regional Antonello *Peru. - -Abstenció a les estrelles -Però en els 28 Comuns on ahir s'ha votat a guanyar ha estat el *solito partit, el de l'abstenció, àncora en creixement: s'ha presentat a les urnes amb prou feines el 55,33%, contra el 63,18% dels precedents municipals. A *Cagliari mitja ciutat no ha anat a votar: l'afluència s'ha detingut al 51,71%, contra el 60,20% de fa tres anys, una pèrdua d'allèn 8 punts *giustificabile en part amb l'absència del *M5S, que el 2016 hi havia recollit a més del 9% dels consensos. - -*Alghero al *centrodestra -El *centrodestra a més *strappa al *centrosinistra *Alghero al primer torn: l'alcalde *uscente Mario Bruno (32%) ha estat derrotat *nettamente del *sardista Mario *Conoci (53%), al quin ja ha reconegut la victòria, malgrat el *spoglio no hagi estat encara completat. Roberto Ferrara, conseller municipal *uscente del *M5S, és poc sota el 15%. diff --git a/texts/corriere190617.ita.txt b/texts/corriere190617.ita.txt deleted file mode 100644 index f84a093..0000000 --- a/texts/corriere190617.ita.txt +++ /dev/null @@ -1,16 +0,0 @@ -Risultati elezioni Sardegna, Cagliari va al centrodestra, a Sassari si deciderà al ballottaggio -Dati in diretta -Partecipazione giù di sette punti rispetto al 2016. Nel capoluogo Paolo Truzzu (centrodestra) è in testa con oltre il 50% dei voti su Francesca Ghirra. A Sassari è davanti Mariano Brianda (centrosinistra), seguito dall’ex sindaco Nanni Campus -Cagliari al centrodestra, ballottaggio a Sassari, ma il vero vincitore è l’astensionismo. È la fotografia dell’esito delle elezioni comunali in Sardegna che si sono tenute in 28 amministrazioni dell’isola e per cui lo spoglioè ancora in corso. - -Cagliari -Quando mancano solo 15 sezioni da scrutinare a Cagliari resiste in testa il candidato sindaco del centrodestra Paolo Truzzu con il 50,47%, mentre la candidata del centrosinistra, Francesca Ghirra si attesta al 47,47%. Il terzo candidato, Angelo Cremone (lista Verdes), è al 2,06%. - -Sassari -Sassari invece dovrà attendere il ballottaggio del 30 giugno prossimo per sapere chi sarà il nuovo sindaco fra Mariano Brianda (centrosinistra) e l’ex primo cittadino di An Nanni Campus, sostenuto da tre liste civiche. Quando è stato scrutinato il 70% delle sezioni, Brianda è al 33,8%, Campus al 30,6%. Seguono gli altri cinque candidati sindaco: Mariolino Andria per il centrodestra (16,3%), Maurilio Murru del M5S (14,3%), Marilena Budroni 2,8%, Lino Mura (1,4) e Giuseppe Doneddu (0,49%). Negli altri sei Comuni del Sassarese andati alle urne ieri i giochi sono ormai fatti, a cominciare da Alghero, espugnata al primo turno dal centrodestra con Mario Conoci. A Castelsardo s’interrompe l’era di Franco Cuccureddu: l’ex sindaco cede il municipio ad Antonio Maria Capula, che ha vinto col 55,1%. A Golfo Aranci l’amministrazione sarà nel segno della continuità con quella dell’ex sindaco FI Giuseppe Fasolino, ora assessore regionale al Bilancio: gli succede il suo braccio destro, Mario Mulas, che col 58,1% ha battuto Giorgio Muntoni. Illorai incorona il primo sindaco leghista della Sardegna, Tittino Cau, artigiano di 69 anni, candidato unico con la lista `Fermiamo lo spopolamento´. Putifigari si lascia alle spalle un anno di commissariamento ed elegge sindaco Giacomo Contini, al quale è bastato il quorum. A Sorso col 41% si impone l’ex assessore Fabrizio Demelas, vicino all’ex sindaco e consigliere regionale Antonello Peru. - -Astensione alle stelle -Ma nei 28 Comuni dove ieri si è votato a vincere è stato il solito partito, quello dell’astensione, ancora in crescita: si è presentato alle urne appena il 55,33%, contro il 63,18% delle precedenti comunali. A Cagliari mezza città non è andata a votare: l’affluenza si è fermata al 51,71%, contro il 60,20% di tre anni fa, un calo di oltre 8 punti giustificabile in parte con l’assenza del M5S, che nel 2016 aveva raccolto oltre il 9% dei consensi. - -Alghero al centrodestra -Il centrodestra inoltre strappa al centrosinistra Alghero al primo turno: il sindaco uscente Mario Bruno (32%) è stato sconfitto nettamente dal sardista Mario Conoci (53%), al quale ha già riconosciuto la vittoria, nonostante lo spoglio non sia stato ancora completato. Roberto Ferrara, consigliere comunale uscente del M5S, è poco sotto il 15%. diff --git a/texts/corriere190623.cat.fin.txt b/texts/corriere190623.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index b85cd0f..0000000 --- a/texts/corriere190623.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -“Fora de camp” de Salvini: «Aviat em trobo amb els sindicats al Viminal». I Di Maio: no uso vols d'Estat com ell - -Encara tensió entre els dos viceprimers ministres després del xoc sobre el tema dels impostos. El lliguista “fa” de ministre del Treball i convoca les parts socials. El partidari de Grillo parla als seus i respon a qui el crítica per la poca presència en les places: «Si fes com Salvini mataria el M5S» - -Si de veritat falta una setmana per entendre com acabarà el govern, aquests set dies d'espera han començat tal com havien acabat els precedents: tensions, pressions i crítiques més o menys dirigides. Esperant la decisió de la Comissió europea sobre el procediment d'infracció a Itàlia, pas que és vist per a molts com “l'ocasió” per a Matteo Salvini per fer saltar el banc i obrir la crisi de l'executiu, en el ple de les discussions groc-i-verdes sobre el tema de la baixada dels impostos, l'objecte de la tensió passa del fisc al treball. - -I en el govern, el “dossier” treball, és (o hauria de ser) en l'arxiu de l'altre viceprimer, Luigi Di Maio, que del Treball és ministre. Tanmateix el seu col·lega lliguista (que de ministre n'és de l'Interior) sembla voler atenuar les línies dels límits, sembla voler fer tintinar vot sobre vot les preferències recollides en la darrera jornada electoral i es dirigeix directament als sindicats. «El juliol els convidaré al Viminal, amb altres representants del treball, del comerç, de l'empresa i de l'agricultura per confrontar i raonar junts sobre la pròxima maniobra econòmica», anuncia Salvini. Que després es dirigeix directament al secretari general del CGIL. «Enviaré a Landini, que evidentment no la coneix, una còpia de la proposta sobre l'autonomia que finalment portarà mèrit i responsabilitat també als polítics del Sud». I encara: «Estic segur que en un any aquest govern haurà fet més que els governs d'esquerra que l'han precedit per a treballadors i precaris. Amb l'impost pla per a famílies, treballadors i empreses farem encara més». diff --git a/texts/corriere190623.cat.ini.txt b/texts/corriere190623.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index a47a043..0000000 --- a/texts/corriere190623.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -“Fora de camp” de Salvini: «Aviat trobada els sindicats al #Viminal». I Di Maio: no ús voli d'Estat com ell - -Encara tensió entre els dos *vicepremier després del xoc sobre el tema de les taxes. El *leghista “fa” el ministre del Treball i convoca les parts socials. El *grillino parla als seus i respon a qui la crítica per la poca presència en les places: «Si fessis com Salvini mataria el *M5S» - -Si de veritat falta una setmana per entendre com acabarà el govern, aquests set dies d'espera han començat tan com havien acabat els precedents: tensions, pressions i crítiques més o menys dirigides. Esperant la decisió de la Comissió europea sobre el procediment d'infracció a Itàlia, pas que és vist per molts com “l'ocasió” per Matteo Salvini per fer saltar el banc i obrir la crisi de l'executiu, en el ple del *botta i resposta *gialloverde sobre el tema del *abbassamento de les taxes, l'objecte de la tensió passa del *fisco al treball. - -I en el govern, el “fitxer” treballo, és (o hauria de ser) en l'arxiu de l'altre vice premier, Luigi Di Maio, que del Treball és ministre. Tanmateix el seu col·lega *leghista (que ministre és de l'Interior) sembla voler *smorzare les línies dels límits, sembla voler fer *tintinnare vot sobre vot les preferències recollides en la darrera tornada electoral i es dirigeix directament als sindicats. «Dins de juliol els convidaré al #Viminal, amb altres representants del treball, del comerç, de l'empresa i de l'agricultura per confrontar-hi i raonar junts sobre la pròxima *manovra econòmica», anuncia Salvini. Que després es dirigeix directament al secretari general *Cgil. «Enviaré a *Landini, que evidentment no la coneix, una còpia de la proposta sobre l'autonomia que finalment portarà mèrit i responsabilitat també als polítics del Sud». I encara: «Són segur que en un any aquest govern hi hagi fet de més respecte dels governs d'esquerra que hi han precedit per treballadors i precaris. Amb la *flat *tax per famílies, treballadors i empreses farem encara de més». diff --git a/texts/corriere190623.ita.txt b/texts/corriere190623.ita.txt deleted file mode 100644 index 047531b..0000000 --- a/texts/corriere190623.ita.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -“Fuori campo” di Salvini: «Presto incontro i sindacati al Viminale». E Di Maio: non uso voli di Stato come lui - -Ancora tensione tra i due vicepremier dopo lo scontro sul tema delle tasse. Il leghista “fa” il ministro del Lavoro e convoca le parti sociali. Il grillino parla ai suoi e risponde a chi lo critica per le poca presenza nelle piazze: «Se facessi come Salvini ucciderei il M5S» - -Se davvero manca una settimana per capire come finirà il governo, questi sette giorni di attesa sono cominciati così come erano finiti i precedenti: tensioni, pressioni e critiche più o meno dirette. Aspettando la decisione della Commissione europea sulla procedura d’infrazione in Italia, passaggio che viene visto da molti come “l’occasione” per Matteo Salvini per far saltare il banco e aprire la crisi dell’esecutivo, nel pieno del botta e risposta gialloverde sul tema dell’abbassamento delle tasse, l’oggetto della tensione passa dal fisco al lavoro. - -E nel governo, il “file” lavoro, è (o dovrebbe essere) nell’archivio dell’altro vice premier, Luigi Di Maio, che del Lavoro è ministro. Eppure il suo collega leghista (che ministro è dell’Interno) sembra voler smorzare le linee dei confini, sembra voler far tintinnare voto su voto le preferenze raccolte nell’ultima tornata elettorale e si rivolge direttamente ai sindacati. «Entro luglio li inviterò al Viminale, con altri rappresentanti del lavoro, del commercio, dell’impresa e dell’agricoltura per confrontarci e ragionare insieme sulla prossima manovra economica», annuncia Salvini. Che poi si rivolge direttamente al segretario generale Cgil. «Manderò a Landini, che evidentemente non la conosce, una copia della proposta sull’autonomia che finalmente porterà merito e responsabilità anche ai politici del Sud». E ancora: «Sono sicuro che in un anno questo governo abbia fatto di più rispetto ai governi di sinistra che ci hanno preceduto per lavoratori e precari. Con la flat tax per famiglie, lavoratori e imprese faremo ancora di più». diff --git a/texts/corriere190714.cat.fin.txt b/texts/corriere190714.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index 77d59e2..0000000 --- a/texts/corriere190714.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,14 +0,0 @@ -Dos accidents a Jesolo: moren cinc joves de vint anys en poques hores. -La supervivent: empesos al canal. -Quatre joves ofegats en el cotxe a Ca’Nani. A bord una cinquena noia miraculosament il·lesa: «Ens han vingut a sobre». Un jove del lloc sota interrogatori. A distància de poques hores, un infermer de 28 anys ha perdut la vida xocant contra un arbre. - -Quatre joves han mort, en la nit entre dissabte i diumenge, a Jesolo després que el seu auto ha acabat en un canal a Ca’Nani. A bord hi havia una cinquena noia que s'ha salvat. L'accident ha passat al llarg de la carretera regional 43 i el cotxe ha acabat en el canal després de la pèrdua de control del mitjà per part del conductor. Els primers auxilis han estat donats per alguns estrangers de pas que han aconseguit a portar a riba l'única supervivent i els altres tres nois que eren tanmateix morts. Els bombers amb la grua han enganxat l'auto i l'han tret de l'aigua, recuperant la darrera persona que quedava a l'interior. Han perdut la vida el conductor Riccardo Laugeni i els passatgers Eleonora Frasson, Leonardo Girardi i Giovanni Mattiozzo. Tots vivien a la zona de San Donà i tenien entre 22 i 23 anys. - -L'interrogatori -La noia supervivent de l'accident, ingressada a urgències de San Donà, hauria explicat als investigadors una dinàmica que és en curs de comprovació. Mentrestant, una persona en aquestes hores és interrogada a la seu de la Policia municipal de Jesolo. El seu cotxe, segons es filtra, podria tenir signes compatibles amb el cop amb el cotxe que ha acabat en el canal. Els agents estan valorant encara si hi ha una relació entre l'accident i un avís arribat als carabiners d'una dona que aquesta nit al telèfon ha explicat haver vist en aquell punt un auto corrent a altíssima velocitat. - -L'altre incident -Sempre a la destinació turística, a distància de poques hores, un infermer de 28 anys d'Ascoli Piceno que residia i treballava a l'hospital de San Donà ha mort després d'haver acabat amb el seu cotxe contra un plataner. Malgrat les temptatives de reanimació per part del 118, el noi no ho ha fet. - -El precedent -El passat 15 de juny, en el municipi veí de Cavallino treporti, havia mort un noi de 23 anys que havia perdut el control del seu cotxe i, després d'haver acabat al canal, havia quedat atrapat dins l'habitacle. A bord hi havia altres dos passatgers que, en canvi, van aconseguir sortir a temps. diff --git a/texts/corriere190714.cat.ini.txt b/texts/corriere190714.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 20e630e..0000000 --- a/texts/corriere190714.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,14 +0,0 @@ -Dos accidents a *Jesolo: moren cinc *ventenni en poques hores. -La sobreviscuda: empesos en el canal. -Quatre joves negats en l'auto a *Ca’ Nans. A bord una cinquena noia miraculosament il·lesa: «Hi han vingut adosso». Un jove del lloc sota interrogatori. A distància de poques hores, un infermer *ventottenne ha perdut la vida *schiantandosi contra un arbre. - -Quatre joves han mort, en la nit entre dissabte i diumenge, a *Jesolo després de què el seu auto ha acabat en un canal a *Ca’ Nans. A bord hi havia una cinquena noia que s'ha salvat. L'accident és passat al llarg del carrer regional 43 i el cotxe ha acabat en el canal després de la pèrdua d'auditoria del mitjà a part del *conducente. Els primers auxilis han estat donats per alguns estrangers de pas que han aconseguit a portar a riba l'única supervivent i els altres tres nois que eren tanmateix morts. Els bombers amb el *autogru han *agganciato l'auto i l'han extreta per l'aigua, recuperant la darrera persona quedada a l'interior. A perdre la vida han estat el *guidatore Riccardo *Laugeni i els passatgers Eleonora *Frasson, Leonardo Girardi i Giovanni *Mattiozzo. Tots vivien en la zona de San *Donà i tenien entre els 22 i els 23 anys. - -L'interrogatori -La noia supervivent a l'accident, ingressada al *ponto socorregut de San *Donà, hi hauria contat als *inquirenti una dinàmica que és en curs de *accertamento. Mentrestant, una persona en aquestes hores és escoltada en la seu de la Policia municipal de *Jesolo. El seu auto, segon quant *trapela, podria tenir signes compatibles amb el cop amb l'auto acabat en el canal. Els agents estan després valorant encara que hi ha una relació entre l'accident i una senyalització arribada als carabiners d'una dona que *stanotte al telèfon ha contat d'haver vist en aquell punt un auto *sfrecciare a fortíssima velocitat. - -L'altre incident -Sempre en la meta turística, a distància de poques hores, un infermer *ventottenne de *Ascoli *Piceno que residia i treballava en l'hospital de San *Donà ha mort després d'haver acabat amb el seu cotxe contra un *platano. Malgrat les temptatives de *rianimazione a part del 118, el noi no hi l'ha feta. - -El precedent -El passat 15 de juny, en el municipi *confinante de Cavallí *treporti, havia mort un *23enne que hi havia perdut l'auditoria del seu auto i, després d'haver acabat en el canal, havia quedat trepat en l'habitacle. A bord hi havia altres dos passatgers que, en canvi, havien aconseguit a sortir en temps. diff --git a/texts/corriere190714.ita.txt b/texts/corriere190714.ita.txt deleted file mode 100644 index 5b9a39e..0000000 --- a/texts/corriere190714.ita.txt +++ /dev/null @@ -1,14 +0,0 @@ -Due incidenti a Jesolo: muoiono cinque ventenni in poche ore. -La sopravvissuta: spinti nel canale. -Quattro giovani annegati nell’auto a Ca’ Nani. A bordo una quinta ragazza miracolosamente illesa: «Ci sono venuti addosso». Un giovane del posto sotto interrogatorio. A distanza di poche ore, un infermiere ventottenne ha perso la vita schiantandosi contro un albero. - -Quattro giovani sono morti, nella notte tra sabato e domenica, a Jesolo dopo che la loro auto è finita in un canale a Ca’ Nani. A bordo c’era una quinta ragazza che si è salvata. L’incidente è avvenuto lungo la strada regionale 43 e la vettura è finita nel canale dopo la perdita di controllo del mezzo da parte del conducente. I primi soccorsi sono stati dati da alcuni stranieri di passaggio che sono riusciti a portare a riva l’unica superstite e gli altri tre ragazzi che erano però deceduti. I vigili del fuoco con l’autogru hanno agganciato l’auto e l’hanno estratta dall’acqua, recuperando l’ultima persona rimasta all’interno. A perdere la vita sono stati il guidatore Riccardo Laugeni e i passeggeri Eleonora Frasson, Leonardo Girardi e Giovanni Mattiozzo. Tutti vivevano nella zona di San Donà e avevano tra i 22 e i 23 anni. - -L’interrogatorio -La ragazza sopravvissuta all’incidente, ricoverata al ponto soccorso di San Donà, avrebbe raccontato agli inquirenti una dinamica che è in corso di accertamento. Intanto, una persona in queste ore è ascoltata nella sede della Polizia municipale di Jesolo. La sua auto, secondo quanto trapela, potrebbe avere segni compatibili con l’urto con l’auto finita nel canale. Gli agenti stanno poi valutando anche se c’è una relazione fra l’incidente e una segnalazione arrivata ai carabinieri da una donna che stanotte al telefono ha raccontato di aver visto in quel punto un’auto sfrecciare a fortissima velocità. - -L’altro incidente -Sempre nella meta turistica, a distanza di poche ore, un infermiere ventottenne di Ascoli Piceno che risiedeva e lavorava nell’ospedale di San Donà è morto dopo essere finito con la sua vettura contro un platano. Nonostante i tentativi di rianimazione da parte del 118, il ragazzo non ce l’ha fatta. - -Il precedente -Lo scorso 15 giugno, nel comune confinante di Cavallino treporti, era morto un 23enne che aveva perso il controllo della sua auto e, dopo essere finito nel canale, era rimasto intrappolato nell’abitacolo. A bordo c’erano altri due passeggeri che, invece, erano riusciti a uscire in tempo. diff --git a/texts/itawiki190616a.cat.fin.txt b/texts/itawiki190616a.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index 4f99e37..0000000 --- a/texts/itawiki190616a.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Final Fantasy VI (ファイナルファンタジーVI Fainaru Fantajī Shikkusu?) és un videojoc de rol japonès creat per l'empresa Square el 1994 per Súper Nintendo Entertainment System com a part de les sèries Final Fantasy. Ha estat successivament portat per TOSE també a PlayStation i PlayStation Network (amb petites diferències i l'addició de tres escenes en CGI), a Joc Boy Advance (versió potenciada amb continguts adjuntius), a Wii Virtual Console i a dispositius Android i iOS (amb un sistema de combat lleugerament diferent i gràfics més detallats). Aquesta darrera versió ha estat de seguida feta disponible també a través del servei Steam, amb uns gràfics encara més acurats i els comandaments de joc optimitzats per rendir la jugabilitat més fluïda i adaptada per a PC. El joc a més està inclòs en totes les versions del Nintendo Classic Mini: Super Nintendo Entertainment System. - -El joc era conegut a Nord-Amèrica amb el títol Final Fantasy III quan va ser publicat per primera vegada, mentre que l'original Final Fantasy III no havia mai arribat a fora del Japó als temps del Nintendo Entertainment System, i va ser anomenat així per mantenir la continuitat amb Final Fantasy IV (conegut a Nord-Amèrica amb el títol Final Fantasy II). Final Fantasy US va ser el primer joc de la sèrie en què Hironobu Sakaguchi, històric director de la saga, no va cobrir el paper de realitzador, que en canvi va ser assignat a Yoshinori Kitase i Hiroyuki Itō. Yoshitaka Amano es va ocupar del disseny dels personatges, mentre Nobuo Uematsu va compondre la banda sonora, publicada després en diversos àlbums. - -La història està ambientada en un món en què la màgia és considerada desapareguda després d'una guerra entre criatures llegendàries anomenades Esper, esdevinguda mil anys abans de l'inici del joc. El pèrfid Imperi Gestahlià, en la persona de l'Emperador Gestahl i del seu general Kefka Palau, té la intenció tanmateix de fer reviure els poders de les criatures per crear soldats potenciats màgicament i expandir el seu domini sobre tot el món. La trama segueix les aventures d'un grup de 14 insurgents de la Resistència que busquen de posar l'Imperi en dificultats. - -Final Fantasy US va gaudir d'un impressionant èxit de crítica, havent rebut múltiples avaluacions màximes i nombrosos reconeixements, i sent a més definit com una fita sense precedents en el panorama dels jocs de paper. És ja considerat per la crítica com un dels millors videojocs de tots els temps i com el més bell títol de la saga, mentre, segons el lloc web *IGN, es tracta del més gran joc de rol en absolut. Les versions Super Nintendo Entertainment System i PlayStation han venut més de 3,48 milions de còpies a tot el món, amb 2,62 milions només en el Japó, i a més de 750 000 com a part de Final Fantasy Anthology i Final Fantasy Collection, fent-lo un dels videojocs més venuts en territori japonès. Final Fantasy US va signar a més un dels primers exemples de narració de videojoc complexa i madura i per la seva influència en moltes obres següents és considerat un títol de referència de tot el gènere, així com un dels jocs de rol més important de tots els temps. diff --git a/texts/itawiki190616a.cat.ini.txt b/texts/itawiki190616a.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 2e04459..0000000 --- a/texts/itawiki190616a.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -*Final *Fantasy VI (*ファイナルファンタジーVI *Fainaru *Fantajī *Shikkusu?) és un videojoc de paper japonès creat per la casa de desenvolupament *Square el 1994 per Súper Nintendo *Entertainment *System com parteix de les serioses *Final *Fantasy. Ha estat successivament portat per *TOSE també sobre *PlayStation i *PlayStation *Network (amb petites diferències i l'afegida de tres escenes en *CGI), sobre Joc *Boy *Advance (versió *potenziata amb continguts *aggiuntivi), sobre *Wii *Virtual Cònsol i sobre dispositius *Android i *iOS (amb un sistema de batalla lleugerament diferent i gràfica més *dettagliata). Aquesta darrera versió ha estat de seguida rendida disponible també a través del servei *Steam, amb una gràfica àncora més ocupada i els comandaments de joc optimitzats per rendir el *gameplay més *fluido i adapto per *PC. El joc a més és inclòs en totes les versions del Nintendo *Classic Mini: Súper Nintendo *Entertainment *System. - -El joc era conegut en Nord Amèrica amb el títol *Final *Fantasy III quan va ser publicat per primera vegada, en quant l'original *Final *Fantasy III no era mai arribat al de fora de Japó als temps del Nintendo *Entertainment *System, i va venir així cridat per mantenir la *continuità amb *Final *Fantasy IV (conegut en Nord Amèrica amb el títol *Final *Fantasy II). *Final *Fantasy US va ser el primer joc de la sèrie en què *Hironobu *Sakaguchi, històric director de la saga, no va cobrir el paper de realitzadora, que va venir en canvi assignat a *Yoshinori *Kitase i *Hiroyuki *Itō. *Yoshitaka Estimen es va ocupar del disseny dels personatges, mentre *Nobuo *Uematsu va compondre la columna sonora, publicada després en diversos àlbums. - -La història és ambientada en un món en què la màgia és retinguda desapareguda de seguida a una guerra entre criatures llegendàries anomenades *Esper, passada mil anys abans de l'inici del joc. El *perfido Imperi *Gestahliano, en la persona de l'Emperador *Gestahl i del seu general *Kefka Palau, té la intenció tanmateix *riesumare els poders de les criatures per crear dels soldats màgicament *potenziati i expandir el seu domini sobre tot el món. La trama segueix les aventures d'un *manipolo de 14 insurgents de la Resistència que busquen de *ostacolare l'Imperi. - -*Final *Fantasy US va gaudir d'un impressionant èxit de crítica, havent-hi rebut múltiples avaluacions màximes i nombrosos reconeixements, i venint a més definit una pedra *miliare sense precedents en el panorama dels jocs de paper. És ja considerat per la crítica com un dels millors videojocs de tots els temps i com el més *bel títol de la saga, mentre, segons el *sito web *IGN, es tracta del més gran joc de paper en absolut. Les versions Súper Nintendo *Entertainment *System i *PlayStation han venut més de 3,48 milions de còpies a tot el món, amb 2,62 milions en el només Japó, i a més de 750 000 com parteix de *Final *Fantasy *Anthology i *Final *Fantasy *Collection, rendint-ho un dels videojocs més venuts en territori *nipponico. *Final *Fantasy US va signar a més un dels primers exemples de narració *videoludica complexa i madura i per la seva influència en moltes obres següents és retingut un títol de referència del sencer gènere, així com un dels jocs de paper més important de tots els temps. diff --git a/texts/itawiki190616a.txt b/texts/itawiki190616a.txt deleted file mode 100644 index 96e0055..0000000 --- a/texts/itawiki190616a.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Final Fantasy VI (ファイナルファンタジーVI Fainaru Fantajī Shikkusu?) è un videogioco di ruolo giapponese creato dalla casa di sviluppo Square nel 1994 per Super Nintendo Entertainment System come parte della serie Final Fantasy. È stato successivamente portato da TOSE anche su PlayStation e PlayStation Network (con piccole differenze e l'aggiunta di tre scene in CGI), su Game Boy Advance (versione potenziata con contenuti aggiuntivi), su Wii Virtual Console e su dispositivi Android e iOS (con un sistema di battaglia leggermente differente e grafica più dettagliata). Quest'ultima versione è stata in seguito resa disponibile anche attraverso il servizio Steam, con una grafica ancora più curata e i comandi di gioco ottimizzati per rendere il gameplay più fluido e adatto per PC. Il gioco è inoltre incluso in tutte le versioni del Nintendo Classic Mini: Super Nintendo Entertainment System. - -Il gioco era conosciuto in Nord America con il titolo Final Fantasy III quando venne pubblicato per la prima volta, in quanto l'originale Final Fantasy III non era mai arrivato al di fuori del Giappone ai tempi del Nintendo Entertainment System, e venne così chiamato per mantenere la continuità con Final Fantasy IV (conosciuto in Nord America con il titolo Final Fantasy II). Final Fantasy VI fu il primo gioco della serie in cui Hironobu Sakaguchi, storico direttore della saga, non ricoprì il ruolo di regista, che venne invece assegnato a Yoshinori Kitase e Hiroyuki Itō. Yoshitaka Amano si occupò del design dei personaggi, mentre Nobuo Uematsu compose la colonna sonora, pubblicata poi in vari album. - -La storia è ambientata in un mondo in cui la magia è ritenuta scomparsa in seguito ad una guerra tra creature leggendarie denominate Esper, avvenuta mille anni prima dell'inizio del gioco. Il perfido Impero Gestahliano, nella persona dell'Imperatore Gestahl e del suo generale Kefka Palazzo, intende però riesumare i poteri delle creature per creare dei soldati magicamente potenziati ed espandere il suo dominio su tutto il mondo. La trama segue le avventure di un manipolo di 14 ribelli della Resistenza che cercano di ostacolare l'Impero. - -Final Fantasy VI godette di un impressionante successo di critica, avendo ricevuto molteplici valutazioni massime e numerosi riconoscimenti, e venendo inoltre definito una pietra miliare senza precedenti nel panorama dei giochi di ruolo. È ormai considerato dalla critica come uno dei migliori videogiochi di tutti i tempi e come il più bel titolo della saga, mentre, secondo il sito web IGN, si tratta del più grande gioco di ruolo in assoluto. Le versioni Super Nintendo Entertainment System e PlayStation hanno venduto più di 3,48 milioni di copie in tutto il mondo, con 2,62 milioni nel solo Giappone, e oltre 750 000 come parte di Final Fantasy Anthology e Final Fantasy Collection, rendendolo uno dei videogiochi più venduti in territorio nipponico. Final Fantasy VI segnò inoltre uno dei primi esempi di narrazione videoludica complessa e matura e per la sua influenza in molte opere successive è ritenuto un titolo di riferimento dell'intero genere, nonché uno dei giochi di ruolo più importanti di tutti i tempi. diff --git a/texts/itawiki190616b.cat.fin.txt b/texts/itawiki190616b.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index 4962acd..0000000 --- a/texts/itawiki190616b.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -L'Amatori Wasken Lodi (IPA: [amaˈtori ˈvasken ˈlɔːdi]; Amatori Hockey Lodi del 1965 al 1996, Hockey Amatori Sporting Lodi del 1999 al 2014), més conegut com a Amatori Lodi, és un club italià d'hoquei sobre patins amb seu a Lodi. Els seus colors, inspirats de l'escut de la ciutat, són el groc i el roig. - -Fundat el 1965, el club va suspendre l'activitat el 1996 i va ser refundat tres anys més tard per una nova societat que – encara que no tenint lligams formals amb la vella estructura societaria – en va recollir de fet l'herència, adquirint-ne el sector juvenil i adoptant-ne la denominació. El 2014 l'associació va confluir amb la societat poliesportiva lodigiana Club Wasken Boys, nascuda el 1952; al nom de l'equip va ser afegida per tant la paraula «Wasken» (pronunciació: [ˈvasken]), alteració del terme dialectal «vàsco», traduible com «fort», «hàbil», «sagaç». - -Encara que entre diverses vicisituds, la formació groga i vermella ha estat llargament protagonista de l'hoquei nacional, adjudicant-se tres campionats (1980-1981, 2016-2017 i 2017-2018) així com tres Copes Itàlia, dos Supercopes i una Copa de Lliga; a nivell europeu ha conquerit una Copa CERS (1986-1987) i una Copa de les Copes (1993-1994), disputant en total set finals de copa i esdevenint l'únic equip italià a haver assolit la final de cada de les quatre majors competicions continentals per clubs. La figura més representativa en la història de la societat és Aldo Belli, davanter capaç de realitzar més d'1 300 gols en més de vint anys de carrera, el qual ha donat la pròpia contribució també com tècnic i dirigent, cobrint per algunes temporades el doble paper de jugador i entrenador; entre els jugadors que han vestit la samarreta dels Amatori Lodi s'inclou també el portuguès António Livramento, considerat un dels jugadors d'hoquei més dotat i influents de tots els temps. - -Seguit assíduament per una afició calorosa i apassionada, entre les més nombroses a Europa en l'àmbit de les disciplines de patins, el club groc i roig representa – per títols guanyats i suport popular – la principal realitat esportiva de la ciutat de Lodi i del seu territori, disposant a més d'una àmplia secció juvenil que ha aconseguit trofeus i reconeixements a escala local i nacional. diff --git a/texts/itawiki190616b.cat.ini.txt b/texts/itawiki190616b.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 0910c88..0000000 --- a/texts/itawiki190616b.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Els Aficionats *Wasken Lloï (*IPA: [*amaˈtori *ˈvasken *ˈlɔːdi]; Aficionats Hoquei Lloï del 1965 al 1996, Hoquei Aficionats *Sporting Lloï del 1999 al 2014), millor conegut com Aficionats Lloï, és una societat italiana d'hoquei sobre patins amb seu a Encomis. Els seus colors socials, inspirats al *stemma ciutadà, són el groc i el roig. - -Constituït el 1965, el club va suspendre l'activitat el 1996 i va venir *rifondato tres anys més trigui d'un nou *sodalizio que – encara que no tenint lligams formals amb la vella *compagine *societaria – en va recollir de fet l'herència, rellevant-ne el sector juvenil i adoptant-ne la denominació. El 2014 l'associació va confluir en la *polisportiva *lodigiana Club *Wasken *Boys, nascuda el 1952; al nom de l'equip va ser afegida per tant la paraula «*Wasken» (pronunciació: [*ˈvasken]), alteració del terme dialectal «*vàsco», *traducibile com «fort», «hàbil», «sagaç». - -Encara que entre *alterne *vicende, la formació *giallorossa ha estat a llarg protagonista de l'hoquei nacional, adjudicant-se tres *scudetti (1980-1981, 2016-2017 i 2017-2018) així com tres Copes Itàlia, dos *Supercoppe i una Copa de Lliga; a nivell europeu ha conquerit una Copa *CERS (1986-1987) i una Copa de les Copes (1993-1994), disputant en el complex set finals de copa i esdevenint l'únic equip italiana a haver abastat l'acte conclusiu de cada de les quatre majors competicions continentals per club. La figura més *rappresentativa en la història de la societat és Aldo Belli, atacant capaç de realitzar més d'1 300 xarxes en allèn vint anys de carrera, el qual ha donat la pròpia contribució pures com tècnic i dirigent, cobrint per algunes temporades el doble paper d'atleta i *allenatore; entre els jugadors que han vestit la malla dels Aficionats Lloï es *annovera també el portuguès *António *Livramento, considerat un dels *hockeisti més *talentuosi i influents de cada època. - -Seguit assíduament per una afició calorosa i apassionada, entre les més nombroses a Europa en l'àmbit de les disciplines *rotellistiche, el *sodalizio *giallorosso representa – per títols guanyats i *coinvolgimento poblar – la principal realitat esportiva de la ciutat d'Encomis i del seu territori, disposant a més d'un ampli sector juvenil que ha aconseguit trofeus i reconeixements a escala locals i nacional. diff --git a/texts/itawiki190616b.txt b/texts/itawiki190616b.txt deleted file mode 100644 index 4487a44..0000000 --- a/texts/itawiki190616b.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -L'Amatori Wasken Lodi (IPA: [amaˈtori ˈvasken ˈlɔːdi]; Amatori Hockey Lodi dal 1965 al 1996, Hockey Amatori Sporting Lodi dal 1999 al 2014), meglio noto come Amatori Lodi, è una società italiana di hockey su pista con sede a Lodi. I suoi colori sociali, ispirati allo stemma cittadino, sono il giallo e il rosso. - -Costituito nel 1965, il club sospese l'attività nel 1996 e venne rifondato tre anni più tardi da un nuovo sodalizio che – pur non avendo legami formali con la vecchia compagine societaria – ne raccolse di fatto l'eredità, rilevandone il settore giovanile e adottandone la denominazione. Nel 2014 l'associazione confluì nella polisportiva lodigiana Club Wasken Boys, nata nel 1952; al nome della squadra fu aggiunta pertanto la parola «Wasken» (pronuncia: [ˈvasken]), alterazione del termine dialettale «vàsco», traducibile come «forte», «abile», «sagace». - -Seppur tra alterne vicende, la formazione giallorossa è stata a lungo protagonista dell'hockey nazionale, aggiudicandosi tre scudetti (1980-1981, 2016-2017 e 2017-2018) nonché tre Coppe Italia, due Supercoppe e una Coppa di Lega; a livello europeo ha conquistato una Coppa CERS (1986-1987) e una Coppa delle Coppe (1993-1994), disputando nel complesso sette finali di coppa e diventando l'unica squadra italiana ad aver raggiunto l'atto conclusivo di ciascuna delle quattro maggiori competizioni continentali per club. La figura più rappresentativa nella storia della società è Aldo Belli, attaccante capace di realizzare più di 1 300 reti in oltre vent'anni di carriera, il quale ha dato il proprio contributo pure come tecnico e dirigente, ricoprendo per alcune stagioni il doppio ruolo di atleta e allenatore; fra i giocatori che hanno vestito la maglia dell'Amatori Lodi si annovera anche il portoghese António Livramento, considerato uno degli hockeisti più talentuosi e influenti di ogni epoca. - -Seguito assiduamente da una tifoseria calorosa e appassionata, fra le più numerose in Europa nell'ambito delle discipline rotellistiche, il sodalizio giallorosso rappresenta – per titoli vinti e coinvolgimento popolare – la principale realtà sportiva della città di Lodi e del suo territorio, disponendo inoltre di un ampio settore giovanile che ha conseguito trofei e riconoscimenti su scala locale e nazionale. diff --git a/texts/itawiki190623a.cat.fin.txt b/texts/itawiki190623a.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index ab5c045..0000000 --- a/texts/itawiki190623a.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Les locomotores FS 290 han estat les locomotores de vapor amb tènder, en un primer moment de la Xarxa Adriàtica (on van constituir el grup 350 bis) i després dels Ferrocarrils de l'Estat (FS). - -Darrer grup de locomotores italianes del tipus "Bourbonnais", van ser projectades sobre la base del tipus constructiu de les RA 350, després FS 270, per al servei d'impulsió dels trens sobre línies de pas. Van esdevenir després màquines d'ús universal, difonent-se sobre gairebé tota la xarxa ferroviària italiana. - -Van ser competentment considerades un dels "tipus més representatius de locomotores de vapor dels projectats per les Oficines Estudi de Torí i de Florència" de les antigues Xarxes Adriàtica (RA) i Mediterrània (RM) entre el 1873 i el 1904. - -El 1982 l'única unitat supervivent, FS 290.319, va ser la primera màquina introduïda en el Museu nacional ferroviari de Pietrarsa (Nàpols). diff --git a/texts/itawiki190623a.cat.ini.txt b/texts/itawiki190623a.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 21049d7..0000000 --- a/texts/itawiki190623a.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Les locomotores *FS 290 han estat de les locomotores a vapor amb tendir, en un primer moment de la Xarxa Adriàtica (on van constituir el grup 350 bis) i després dels Ferrocarrils de l'Estat (*FS). - -Darrer grup de locomotores italianes del tipus "Bourbonnais", van ser projectades sobre la base del tipus constructiu de les *RA 350, després *FS 270, pel servei d'empesa als trens sobre línies de *valico. Van esdevenir després màquines d'ús universal, difonent-se sobre gairebé #tot la xarxa ferroviària italiana. - -Van ser *autorevolmente considerades un dels "tipus més representatius de locomotores a vapor entre aquells projectats per les Oficines estudiï de Torí i de Florència" de les antigues Xarxes Adriàtiques (*RA) i Mediterrània (*RM) entre el 1873 i el 1904. - -El 1982 l'única unitat *superstite, *FS 290.319, va ser la primera màquina introduïda en el Museu nacional ferroviari de *Pietrarsa (Nàpols). diff --git a/texts/itawiki190623a.txt b/texts/itawiki190623a.txt deleted file mode 100644 index ad8fa2a..0000000 --- a/texts/itawiki190623a.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Le locomotive FS 290 sono state delle locomotive a vapore con tender, dapprima della Rete Adriatica (dove costituirono il gruppo 350 bis) e poi delle Ferrovie dello Stato (FS). - -Ultimo gruppo di locomotive italiane del tipo "Bourbonnais", furono progettate sulla base del tipo costruttivo delle RA 350, poi FS 270, per il servizio di spinta ai treni su linee di valico. Diventarono poi macchine di uso universale, diffondendosi su quasi tutta la rete ferroviaria italiana. - -Furono autorevolmente considerate uno dei "tipi più rappresentativi di locomotive a vapore tra quelli progettati dagli Uffici studi di Torino e di Firenze" delle ex Reti Adriatica (RA) e Mediterranea (RM) tra il 1873 e il 1904. - -Nel 1982 l'unica unità superstite, FS 290.319, fu la prima macchina introdotta nel Museo nazionale ferroviario di Pietrarsa (Napoli). diff --git a/texts/itawiki190623b.cat.fin.txt b/texts/itawiki190623b.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index 4aad19e..0000000 --- a/texts/itawiki190623b.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -S'alça el vent (風立ちぬ Kaze tachinu?) és una pel·lícula d'animació del 2013 escrita i dirigida per Hayao Miyazaki i animat per l'Estudi Ghibli per a Nippon Television, Dentsu, Hakuhodo DY Media Partners, Walt Disney Japan, Mitsubishi, KDDI i Toho, que l'ha distribuït també. - -És la transposició cinematogràfica de l'homònim manga del mateix Miyazaki, a la seva vegada vagament inspirat en la novel·la homònima de Tatsuo Hori. Es tracta d'una obra semi-biogràfica que reelabora de manera fictícia un període de la vida de Jirō Horikoshi (1903–1982), dissenyador i inventor del Mitsubishi A5M i del model següent Mitsubishi A6M Zero, els avions de caça usats per la Marina imperial japonesa durant la segona guerra mundial. - -Durant una conferència celebrada el 6 de setembre del 2013 a Musashino Miyazaki el va definir com el seu darrer treball abans del seu retir de la carrera cinematogràfica, en canvi, el 2017, ell va decidir tornar sobre els seus passos, revelant estar treballant en un nou anime Kimi-tachi wa dō ikiru ka (君たちはどう生きるか? lett. "Vosaltres com viviu?"). - -Estrenat en les sales japoneses el 20 de juliol de 2013 i presentat a concurs a la 70a Mostra internacional d'art cinematogràfica de Venècia, S'alça el vent va ser el més gran èxit del 2013 de la taquilla japonesa i va ser aclamat per la crítica cinematogràfica mundial. A més va ser presentat com a candidat a nombrosos i prestigiosos reconeixements, com l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, el Golden Globe per la millor pel·lícula estrangera i el premi de la Japanese Academy en la categoria "Millor animació de l'any". diff --git a/texts/itawiki190623b.cat.ini.txt b/texts/itawiki190623b.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 2304d8e..0000000 --- a/texts/itawiki190623b.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -S'alça el vent (*風立ちぬ *Kaze *tachinu?) és una pel·lícula d'animació del 2013 escrit i dirigit de *Hayao Miyazaki i animat per l'Estudi *Ghibli per *Nippon *Television, *Dentsu, *Hakuhodo *DY Mitjana *Partners, Walt Disney *Japan, *Mitsubishi, *KDDI i *Toho, que l'ha distribuït també. - -És la trasposició cinematogràfica de l'homònim manga del mateix Miyazaki, a la seva vegada *vagamente inspirat a l'homònim romànic de *Tatsuo *Hori. Es tracta d'una obra llavors-biogràfica que reelabora en manera *fittizia un període de la vida de *Jirō *Horikoshi (1903–1982), *progettista i inventor del *Mitsubishi *A5M i del model següent *Mitsubishi *A6M Zero, els avions de caça usats per la Marina imperial japonès durant la segona guerra mundial. - -Durant una conferència tinguda el 6 de setembre del 2013 a *Musashino Miyazaki ho va definir el seu darrer treball abans del seu retir de la carrera cinematogràfica, en canvi, el 2017, ell va decidir tornar sobre els seus passos, revelant d'estar treballant a unes noves ànimes *Kimi-*tachi *wa *dō *ikiru *ka (*君たちはどう生きるか? *lett. "Vosaltres com viviu?"). - -Sortit en les sales japoneses el 20 de juliol de 2013 i presentat en concurs a la 70a Mostra internacional d'art cinematogràfica de Venècia, S'alça el vent va ser el més gran èxit del 2013 al *botteghino japonès i va ser aclamat per la crítica cinematogràfica mundial. A més va ser presentat com a candidat a nombrosos i prestigiosos reconeixements, com l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, el Golden Globe per la millor pel·lícula estrangera i el premi de la *Japanese *Academy en la categoria "Millor animació de l'any". diff --git a/texts/itawiki190623b.txt b/texts/itawiki190623b.txt deleted file mode 100644 index 2e66020..0000000 --- a/texts/itawiki190623b.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Si alza il vento (風立ちぬ Kaze tachinu?) è un film d'animazione del 2013 scritto e diretto da Hayao Miyazaki e animato dallo Studio Ghibli per Nippon Television, Dentsu, Hakuhodo DY Media Partners, Walt Disney Japan, Mitsubishi, KDDI e Toho, che l'ha anche distribuito. - -È la trasposizione cinematografica dell'omonimo manga dello stesso Miyazaki, a sua volta vagamente ispirato all'omonimo romanzo di Tatsuo Hori. Si tratta di un'opera semi-biografica che rielabora in maniera fittizia un periodo della vita di Jirō Horikoshi (1903–1982), progettista e inventore del Mitsubishi A5M e del modello successivo Mitsubishi A6M Zero, gli aerei da caccia usati dalla Marina imperiale giapponese durante la seconda guerra mondiale. - -Durante una conferenza tenutasi il 6 settembre del 2013 a Musashino Miyazaki lo definì il suo ultimo lavoro prima del suo ritiro dalla carriera cinematografica, tuttavia, nel 2017, egli decise di tornare sui suoi passi, rivelando di stare lavorando a un nuovo anime Kimi-tachi wa dō ikiru ka (君たちはどう生きるか? lett. "Voi come vivete?"). - -Uscito nelle sale giapponesi il 20 luglio 2013 e presentato in concorso alla 70ª Mostra internazionale d'arte cinematografica di Venezia, Si alza il vento fu il più grande successo del 2013 al botteghino giapponese e venne acclamato dalla critica cinematografica mondiale. Inoltre venne candidato a numerosi e prestigiosi riconoscimenti, come l'Oscar al miglior film d'animazione, il Golden Globe per il miglior film straniero e il premio della Japanese Academy nella categoria "Miglior animazione dell'anno". diff --git a/texts/itawiki190714a.cat.fin.txt b/texts/itawiki190714a.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index 689d609..0000000 --- a/texts/itawiki190714a.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,5 +0,0 @@ -Avezzano (AFI: /aved͡zˈd͡zano/ o /avet͡sˈt͡sa/[3]; Avezzanë /aved͡zˈd͡zanə/ en dialecte de Marsica [4]) és un municipi italià de 42 486 habitants[1] de la província de L'Aquila, en els Abruços. - -Elevat a rang de ciutat amb decret del president de la República del 21 de juny de 1994[5], és el segon municipi de la província i el sisè de la regió per nombre d'habitants[6][7]. El centre urbà, documentat amb claredat en el segle IX[8][9], s'ha desenvolupat a partir de la reorganització administrativa francesa i, en mode exponencial, a finals del segle XIX després de l'assecament del llac Fucino, arribant a ésser el municipi més extens i poblat de la Marsica[10]. - -Avezzano, gairebé completament destruït pel sisme de 1915[11], està condecorat amb la medalla de plata al mèrit civil[12] ja que el 1944, pocs anys després de la reconstrucció, va patir greus danys a causa dels bombardejos aeris angloamericans i actes de violència amb les represàlies nazis[13]. La ciutat, de vocació agrícola a més d'industrial i comercial[14], és un important node geogràfic de carretera i ferroviari en l'àrea dels Apennins del centre d'Itàlia[15]. diff --git a/texts/itawiki190714a.cat.ini.txt b/texts/itawiki190714a.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index fa2042f..0000000 --- a/texts/itawiki190714a.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,5 +0,0 @@ -*Avezzano (*AFI: /*aved͡*zˈd͡*zano/ o /*avet͡*sˈt͡sa/[3]; *Avezzanë /*aved͡*zˈd͡*zanə/ en dialecte *marsicano[4]) és un municipi italià de 42 486 habitants[1] de la província de L'Aquila, en els Abruços. - -Elevat a rang de ciutat amb decret del president de la República del 21 de juny de 1994[5], és el segon municipi de la província i el sisè de la regió per número d'habitants[6][7]. El centre urbà, documentat amb claredat en el segle IX[8][9], s'ha desenvolupat a començar de la reorganització administrativa francesa i, en mode *esponenziale, a finals del segle XIX després del *prosciugamento del llac *Fucino, arribant a ésser el municipi més extens i poblat de la *Marsica[10]. - -*Avezzano, gairebé completament destruïda pel sisme del 1915[11], està decorada amb la medalla de plata al mèrit civil[12] ja que el 1944, pocs anys després de la reconstrucció, va patir greus danys a causa dels bombardejos aeris angloamericans i actes de violència amb les *rappresaglie nazis[13]. La ciutat, a vocació agrícola a més d'industrial i comercial[14], és un important node geogràfic de carretera i ferroviari en l'àrea *appenninica del centre Itàlia[15]. diff --git a/texts/itawiki190714a.txt b/texts/itawiki190714a.txt deleted file mode 100644 index 1a46be5..0000000 --- a/texts/itawiki190714a.txt +++ /dev/null @@ -1,5 +0,0 @@ -Avezzano (AFI: /aved͡zˈd͡zano/ o /avet͡sˈt͡sano/[3]; Avezzanë /aved͡zˈd͡zanə/ in dialetto marsicano[4]) è un comune italiano di 42 486 abitanti[1] della provincia dell'Aquila, in Abruzzo. - -Elevato a rango di città con decreto del presidente della Repubblica del 21 giugno 1994[5], è il secondo comune della provincia e il sesto della regione per numero di abitanti[6][7]. Il centro urbano, documentato con chiarezza nel IX secolo[8][9], si è sviluppato a cominciare dal riordino amministrativo francese e, in modo esponenziale, verso la fine del XIX secolo in seguito al prosciugamento del lago Fucino, arrivando ad essere il comune più esteso e popoloso della Marsica[10]. - -Avezzano, quasi completamente distrutta dal terremoto del 1915[11], è decorata con la medaglia d'argento al merito civile[12] poiché nel 1944, pochi anni dopo la ricostruzione, subì gravi danni a causa dei bombardamenti aerei anglo-americani e atti di violenza con le rappresaglie naziste[13]. La città, a vocazione agricola oltre che industriale e commerciale[14], è un importante nodo geografico stradale e ferroviario nell'area appenninica del centro Italia[15]. diff --git a/texts/itawiki190714b.cat.fin.txt b/texts/itawiki190714b.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index 7b1d246..0000000 --- a/texts/itawiki190714b.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Avengers: Infinity War és una pel·lícula del 2018 dirigida per Anthony i Joe Russo. - -Basada en el grup dels Venjadors de la Marvel Comics, és la seqüela d'Avengers: Age of Ultron i la dinovena pel·lícula del Marvel Cinematic Universe. És produïda pels Marvel Studios i distribuïda per Walt Disney Studios Motion Pictures. La pel·lícula està escrita per Christopher Markus i Stephen McFeely i interpretada per un repartiment coral que comprèn Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Hemsworth, Chris Pratt, Scarlett Johansson, Benedict Cumberbatch, Tom Holland, Chadwick Boseman i Josh Brolin. A Avengers: Infinity War els Avengers i els Guardians de la Galàxia s'alien per combatre Thanos, que té la intenció de reduir a la meitat les formes de vida de l'univers amb el poder de les Gemmes de l'Infinit. - -El desenvolupament de Infinity War va començar el 2013, quan Downey Jr. va signar per reprendre el paper de Tony Stark / Iron Man. La pel·lícula va ser oficialment anunciada l'octubre de 2014 amb el títol Avengers: Infinity War - Part 1 juntament amb la seqüela Avengers: Infinity War - Part 2. Els germans Russo, Markus i McFeely es van unir al projecte a l'inici de 2015. El juliol de 2016 els Marvel Studios van anunciar que només la primera pel·lícula mantindria el subtítol Infinity War. - -La pel·lícula ha obtingut un notable èxit de crítica i públic, establint diversos rècords de taquillatge i sent presentat com a candidata a molts premis cinematogràfics, entre els quals l'Oscar als millors efectes especials. diff --git a/texts/itawiki190714b.cat.ini.txt b/texts/itawiki190714b.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 9ac0fcc..0000000 --- a/texts/itawiki190714b.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -*Avengers: *Infinity *War és una pel·lícula del 2018 dirigit per Anthony i Joe Russo. - -Basat en el grup dels *Vendicatori de la *Marvel *Comics, és la seqüela de *Avengers: *Age *of *Ultron i la dinovena pel·lícula del *Marvel *Cinematic Universes. És produït pels *Marvel *Studios i distribuït per Walt Disney *Studios *Motion *Pictures. La pel·lícula és escrit per Christopher Markus i Stephen *McFeely i és interpretat per un repartiment coral que comprèn Robert Downey *Jr., Chris Evans, Mark *Ruffalo, Chris *Hemsworth, Chris Pratt, *Scarlett Johansson, Benedict *Cumberbatch, Tom Holland, Chadwick *Boseman i *Josh *Brolin. En *Avengers: *Infinity *War els *Avengers i els Guardians de la Galàxia s'alien per combatre *Thanos, *intenzionato a *dimezzare les formes de vida de l'univers amb el poder de les Gemme de l'Infinit. - -El desenvolupament de *Infinity *War va començar el 2013, quan Downey *Jr. va signar per reprendre el paper de Tony Stark / *Iron Man. La pel·lícula va ser oficialment anunciada l'octubre de 2014 amb el títol *Avengers: *Infinity *War - *Part 1 juntament amb la seqüela *Avengers: *Infinity *War - *Part 2. Els germans Russo, Markus i *McFeely es van unir al projecte a inici 2015. El juliol de 2016 els *Marvel *Studios van anunciar que només la primera pel·lícula hi hauria mantingut el subtítol *Infinity *War. - -La pel·lícula ha obtingut un notable èxit de crítica i públic, establint diversos rècords de *incassi i sent presentat com a candidat a molts premis cinematogràfics, entre els quals l'Oscar als millors efectes especials. diff --git a/texts/itawiki190714b.txt b/texts/itawiki190714b.txt deleted file mode 100644 index 346166f..0000000 --- a/texts/itawiki190714b.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Avengers: Infinity War è un film del 2018 diretto da Anthony e Joe Russo. - -Basato sul gruppo dei Vendicatori della Marvel Comics, è il sequel di Avengers: Age of Ultron e il diciannovesimo film del Marvel Cinematic Universe. È prodotto dai Marvel Studios e distribuito da Walt Disney Studios Motion Pictures. Il film è scritto da Christopher Markus e Stephen McFeely ed è interpretato da un cast corale che comprende Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Hemsworth, Chris Pratt, Scarlett Johansson, Benedict Cumberbatch, Tom Holland, Chadwick Boseman e Josh Brolin. In Avengers: Infinity War gli Avengers e i Guardiani della Galassia si alleano per combattere Thanos, intenzionato a dimezzare le forme di vita dell'universo con il potere delle Gemme dell'Infinito. - -Lo sviluppo di Infinity War iniziò nel 2013, quando Downey Jr. firmò per riprendere il ruolo di Tony Stark / Iron Man. Il film venne ufficialmente annunciato nell'ottobre 2014 con il titolo Avengers: Infinity War - Part 1 insieme al sequel Avengers: Infinity War - Part 2. I fratelli Russo, Markus e McFeely si unirono al progetto a inizio 2015. Nel luglio 2016 i Marvel Studios annunciarono che solo il primo film avrebbe mantenuto il sottotitolo Infinity War. - -Il film ha ottenuto un notevole successo di critica e pubblico, stabilendo vari record di incassi e venendo candidato a svariati premi cinematografici, tra i quali l'Oscar ai migliori effetti speciali. diff --git a/texts/itawiki190714c.cat.fin.txt b/texts/itawiki190714c.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index 44c0709..0000000 --- a/texts/itawiki190714c.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,5 +0,0 @@ -La guerra de la Lliga de Cambrai va ser un dels majors conflictes de les guerres d'Itàlia del segle XVI començat amb l'intent primari d'aturar l'expansió de la República de Venècia a la península italiana. Amb aquest objectiu, les principals potències europees van iniciar negociacions que es van concloure el 10 de desembre de 1508 a Cambrai, en el nord-est de França, on va ser estipulat un acord secret que va prendre el nom de la ciutat i que preveia d'envair militarment la República per obligar-la a cedir territoris i riqueses. - -Va ser una guerra de gran abast, en què van prendre part, com decidit a Cambrai, els principals actors del panorama polític europeu de l'època, que es van enfrontar entre el 1508 i el 1516 en un conflicte dividit en diverses fases. El Regne de França, els Estats Pontificis i òbviament la República de Venècia van ser els tres estats implicats en cada part i a aquests es van afegir gairebé totes les majors potències de l'Europa Occidental de l'època i diversos estats menors: el Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Regne d'Hongria, el Ducat de Milà, la República de Florència, el Ducat de Ferrara, el Ducat d'Urbino, el Marquesat de Màntua i els cantons Suïssos. - -Gràcies a la seva habilitat diplomàtica i a un substancial esforç financer, Venècia va aconseguir més vegades tombar les aliances i concloure la guerra amb els límits gairebé inalterats, perdent només els territoris ocupats a Romanya i els ports de Pulla. Tanmateix aquest conflicte va signar la fi de qualsevol temptativa seva d'expandir-se sobre la península italiana. diff --git a/texts/itawiki190714c.cat.ini.txt b/texts/itawiki190714c.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 4afd2bd..0000000 --- a/texts/itawiki190714c.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,5 +0,0 @@ -La guerra de la Lliga de *Cambrai va ser un dels majors conflictes de les guerres d'Itàlia del segle XVI començat amb l'intent primari d'arrestar l'expansió de la República de Venècia en la península italiana. A tal objectiu, les principals potències europees van iniciar de les negociacions que es van concloure el 10 de desembre de 1508 a *Cambrai, en el nord-est de França, on va ser estipulat un acord secret que va prendre el nom de la ciutat i que preveia d'envair militarment la República per obligar-la a cedir territoris i riqueses. - -Va ser una guerra de vast cabal, a què van prendre part, com decidit a *Cambrai, els principals actors del panorama polític europeu de l'època, que es van encarar entre el 1508 i el 1516 en un conflicte dividit en diverses fases. El Regne de França, l'Estat Pontifici i òbviament la República de Venècia van ser els tres estats implicats en cada part i a aquests es van posar al costat gairebé totes les majors potències de l'Europa Occidental de l'època i diversos estats menors: el Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Regne d'Hongria, el Ducat de Milà, la República de Florència, el Ducat de Ferrara, el Ducat de *Urbino, el Marquesat de *Mantova i els cantons Suïssos. - -Gràcies a la seva habilitat diplomàtica i a un *corposo esforç financer, Venècia va aconseguir més vegades a tombar les aliances i concloure la guerra amb els límits gairebé inalterats, perdent només els territoris ocupats en *Romagna i els ports *pugliesi. *Nondimeno aquest conflicte va signar la fi de cada seva temptativa d'expandir-se addicionalment sobre la *terraferma italiana. diff --git a/texts/itawiki190714c.txt b/texts/itawiki190714c.txt deleted file mode 100644 index 27d0703..0000000 --- a/texts/itawiki190714c.txt +++ /dev/null @@ -1,5 +0,0 @@ -La guerra della Lega di Cambrai fu uno dei maggiori conflitti delle guerre d'Italia del XVI secolo iniziato con l'intento primario di arrestare l'espansione della Repubblica di Venezia nella penisola italiana. A tale scopo, le principali potenze europee avviarono delle trattative che si conclusero il 10 dicembre 1508 a Cambrai, nel nord-est della Francia, dove fu stipulato un accordo segreto che prese il nome della città e che prevedeva di invadere militarmente la Repubblica per obbligarla a cedere territori e ricchezze. - -Fu una guerra di vasta portata, a cui presero parte, come deciso a Cambrai, i principali attori del panorama politico europeo dell'epoca, che si scontrarono tra il 1508 ed il 1516 in un conflitto diviso in varie fasi. Il Regno di Francia, lo Stato Pontificio e ovviamente la Repubblica di Venezia furono i tre stati coinvolti in ogni parte e ad essi si affiancarono quasi tutte le maggiori potenze dell'Europa Occidentale dell'epoca e diversi stati minori: il Regno di Spagna, il Sacro Romano Impero, il Regno d'Inghilterra, il Regno di Scozia, il Regno di Ungheria, il Ducato di Milano, la Repubblica di Firenze, il Ducato di Ferrara, il Ducato di Urbino, il Marchesato di Mantova e i cantoni Svizzeri. - -Grazie alla sua abilità diplomatica e ad un corposo sforzo finanziario, Venezia riuscì più volte a rovesciare le alleanze e concludere la guerra con i confini quasi inalterati, perdendo solamente i territori occupati in Romagna ed i porti pugliesi. Nondimeno questo conflitto segnò la fine di ogni suo tentativo di espandersi ulteriormente sulla terraferma italiana. diff --git a/texts/itawiki190714d.cat.fin.txt b/texts/itawiki190714d.cat.fin.txt deleted file mode 100644 index 8b788d8..0000000 --- a/texts/itawiki190714d.cat.fin.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Per humanisme s'entén el moviment cultural, inspirat per Francesco Petrarca i en part per Giovanni Boccaccio, dirigit a la redescoberta dels clàssics llatins i grecs en la seva historicitat i ja no en la seva interpretació al·legòrica, inserint així doncs també usances i creences de l'antiguitat en la seva quotidianitat per mitjà dels quals poder iniciar un "renaixement" de la cultura europea després dels anomenats "segles foscos" de l'Edat mitjana. - -L'humanisme de Petrarca, fortament amarat de neoplatonisme i tendint al coneixement de l'ànima humana, es va difondre en cada àrea de la península (amb l'excepció del Piemont savoià), determinant en conseqüència l'accentuació d'un vessant de la classicitat segons les necessitats dels "protectors" dels mateixos humanistes, o dels diversos governants. A inicis del segle XV, els humanistes dels diversos Estats italians van començar a mantenir forts lligams epistolaris entre d'ells, parant atenció als descobriments fets en les diverses biblioteques capitulars o claustrals d'Europa, permetent a la cultura occidental la redescoberta d'autors i obres fins aleshores desconeguts. - -Per valorar l'autenticitat i la natura dels manuscrits retrobats, els humanistes, sempre sobre l'estela de Petrarca, van afavorir el naixement de la moderna filologia, ciència dedicada a verificar la natura dels còdexs que contenien les obres dels antics i determinar-ne la natura (és a dir l'època en què aquell còdex va ser transcrit, la procedència, les errades contingudes amb què poder efectuar comparacions amb variants). Del punt de vista de les àrees d'interès en què alguns humanistes es van concentrar majorment respecte d'altres, després, es poden recordar les diverses "ramificacions" de l'humanisme, passant de l'humanisme filològic a l'humanisme filosòfic. - -L'humanisme, que va trobar les seves bases en les reflexions dels filòsofs grecs sobre l'existència humana i en algunes obres tretes també del teatre hel·lènic, es va aprofitar també de l'aportació de la literatura filosòfica romana, començant per Ciceró i després Sèneca. Encara que l'humanisme pròpiament dit hagi estat l'italià i després europeu que es va difondre en el XV i en bona part del segle XVI (fins a la Contrareforma), alguns historiadors de la filosofia van utilitzar aquest terme també per expressar certes manifestacions del pensament en els segles XIX i XX. diff --git a/texts/itawiki190714d.cat.ini.txt b/texts/itawiki190714d.cat.ini.txt deleted file mode 100644 index 05ff8f2..0000000 --- a/texts/itawiki190714d.cat.ini.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Per humanisme s'entén aquell moviment cultural, inspirat per Francesco Petrarca i en part de Giovanni Boccaccio, rostre a la *riscoperta dels clàssics llatins i grecs en la seva *storicità i no més en la seva interpretació al·legòrica, inserint així doncs també usances i creences de l'antiguitat en la seva *quotidianità per mitjà dels quals poder iniciar un "renaixement" de la cultura europea després dels anomenats "segles foscors" de l'Edat mitjana. - -L'humanisme *petrarchesco, fortament *intriso de *neoplatonismo i *tendente al coneixement de l'ànima humana, es va difondre en cada àrea de la península (amb l'excepció del Piemont savoià), determinant de conseqüència l'accentuació d'un vessant de la *classicità a segon de les necessitats dels "protectors" dels humanistes estigués, val a dir dels diversos governants. En la volta del segle XV, els humanistes dels diversos Estats italians van començar a mantenir forts lligams epistolaris entre d'ells, actualitzant-se atenció als descobriments complerts en les diverses biblioteques capitulars o claustrals d'Europa, permetent a la cultura occidental la *riscoperta d'autors i obres fins aleshores desconeguts. - -Per *avvalorare l'autenticitat i la natura dels manuscrits retrobats, els humanistes, sempre sobre l'estela de Petrarca, van afavorir el naixement de la moderna filologia, ciència tinguda la intenció a verificar la natura dels codis *contenenti les obres dels antics i determinar-ne la natura (és a dir l'època en què aquell codi va ser transcrit, la procedència, les errades contingudes amb què poder efectuar de les comparacions amb unes variants). Del punt de vista de les àrees d'interès en què alguns humanistes es van concentrar majorment respecte d'altres, després, es poden recordar les diverses "ramificacions" de l'humanisme, passant de l'humanisme filològic a l'humanisme filosòfic. - -L'humanisme, que va trobar les seves bases en les reflexions dels filòsofs grecs sobre l'existència humana i en algunes obres tretes també del teatre hel·lènic, es va aprofitar també de l'aportació de la literatura filosòfica romana, en *primis Ciceró i després Sèneca. Encara que l'humanisme pròpiament dit hagi estat aquell italià i després europeu que es va difondre en el XV i en bona part del segle XVI (fins a la *Controriforma), alguns historiadors de la filosofia van utilitzar aquest terme també per expressar certes manifestacions del pensament a l'interior del XIX i del segle XX. diff --git a/texts/itawiki190714d.txt b/texts/itawiki190714d.txt deleted file mode 100644 index 44ef546..0000000 --- a/texts/itawiki190714d.txt +++ /dev/null @@ -1,7 +0,0 @@ -Per umanesimo si intende quel movimento culturale, ispirato da Francesco Petrarca e in parte da Giovanni Boccaccio, volto alla riscoperta dei classici latini e greci nella loro storicità e non più nella loro interpretazione allegorica, inserendo quindi anche usanze e credenze dell’antichità nella loro quotidianità tramite i quali poter avviare una "rinascita" della cultura europea dopo i cosiddetti "secoli bui" del Medioevo. - -L'umanesimo petrarchesco, fortemente intriso di neoplatonismo e tendente alla conoscenza dell'anima umana, si diffuse in ogni area della penisola (con l'eccezione del Piemonte sabaudo), determinando di conseguenza l'accentuazione di un aspetto della classicità a seconda delle necessità dei "protettori" degli umanisti stessi, vale a dire dei vari governanti. Nel giro del XV secolo, gli umanisti dei vari Stati italiani incominciarono a mantenere forti legami epistolari fra di loro, aggiornandosi riguardo alle scoperte compiute nelle varie biblioteche capitolari o claustrali d'Europa, permettendo alla cultura occidentale la riscoperta di autori e opere fino ad allora sconosciuti. - -Per avvalorare l'autenticità e la natura dei manoscritti ritrovati, gli umanisti, sempre sulla scia di Petrarca, favorirono la nascita della moderna filologia, scienza intesa a verificare la natura dei codici contenenti le opere degli antichi e determinarne la natura (cioè l'epoca in cui quel codice fu trascritto, la provenienza, gli errori contenuti con cui poter effettuare delle comparazioni con delle varianti). Dal punto di vista delle aree d'interesse in cui alcuni umanisti si concentrarono maggiormente rispetto ad altre, poi, si possono ricordare le varie "ramificazioni" dell'umanesimo, passando dall'umanesimo filologico all'umanesimo filosofico. - -L'umanesimo, che trovò le sue basi nelle riflessioni dei filosofi greci sull'esistenza umana e in alcune opere tratte anche dal teatro ellenico, si avvalse anche dell'apporto della letteratura filosofica romana, in primis Cicerone e poi Seneca. Benché l'umanesimo propriamente detto sia stato quello italiano e poi europeo che si diffuse nel XV e in buona parte del XVI secolo (fino alla Controriforma), alcuni storici della filosofia utilizzarono questo termine anche per esprimere certe manifestazioni del pensiero all'interno del XIX e del XX secolo.