commit bacfa8f7cd5709d9dbe65ea0f25019230ee826b8 Author: hectoralos Date: Sun Jul 14 21:22:49 2019 +0300 textos avaluació final del projecte diff --git a/texts/ara190714.ita.fin.txt b/texts/ara190714.ita.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..1ac0760 --- /dev/null +++ b/texts/ara190714.ita.fin.txt @@ -0,0 +1,9 @@ +Così salvò Bonvehí il patto JxCat-PSC alla Deputazione + +Il presidente del PDECat si impuntò davanti i dubbi di Puigdemont e Torra. + +Quattro ore prima che Núria Marín assumesse la presidenza della Deputazione di Barcellona, giovedì, tutto era nell'aria. Con il patto tra JxCat e il PSC siglato venerdì, le conversazioni tra ERC e i postconvergenti per cambiare la ripartizione di potere ed evitare una crisi all'indipendentismo furono aperte fino a ultima ora. Lo stesso giorno dell'elezione di Marín, tra le otto e le nove della mattina nel Parlamento, la direzione di JxCat era riunita in contatto diretto con l'ex presidente Carles Puigdemont in Waterloo. Albert Batet, Elsa Artadi, Miquel Buch, Damià Calvet e Meritxell Budó -deputati e consiglieri- entravano e uscivano dall'ufficio del presidente, Quim Torra, con il capo del PDECat, David Bonvehí, e il segretario d'organizzazione, Ferran Bel, all'attesa di come evolvevano le conversazioni con ERC. Sulla tavola c'era un'ultima offerta dei repubblicani per governare insieme l'ente supramunicipale -che non ricevette una risposta formale- e la condizione di JxCat: che Esquerra facesse tornare i patti locali con il PSC. + +L'accordo dei socialisti con JxCat era solido -firmato e fatto pubblico-, ma, secondo diverse fonti, ci furono voci con peso dentro JxCat che si decantavano per disfarlo: in questo incontro di giovedì di mattina, Torra e Puigdemont espressero dubbi. Nonostante che l'ex presidente aveva avallato Bonvehí e Bel previamente per esplorare un accordo con il PSC, mostrò preoccupazione per come si giustificherebbe il patto, prendendo in considerazione la crisi aperta con Esquerra e le critiche dentro il mondo sovranista. Questi dubbi d'ultima ora propiziarono un momento teso tra i sostenitori in JxCat di disfare il patto con il PSC e Bonvehí. Secondo fonti conoscitrici della riunione, il presidente del PDECat affermò che se si rompeva il patto con i socialisti “non potrebbe seguire” in testa del partito, giacché aveva firmato un documento pubblico con il PSC e, in più, ERC manteneva il suo no a tornare i patti contro JxCat nei comuni. “Puigdemont non lo visse come una minaccia”, afferma, nondimeno, l'ambiente dell'ex presidente. Fonti del PDECat anche assicurano che non si tentava di mettere la dimissione sopra la tavola. + +Nell'ultima offerta che ERC fece arrivare a JxCat, come pubblicò El Punt Avui, il partito si riservava la presidenza -malgrado lunedì l'aveva offerto in JxCat-, e metteva sulla tavola una vicepresidenza e un pacchetto che includeva accordi nelle entità municipaliste (ACM, FMC e AMI) e diversi Consigli Comarcali. Sulla tavola, siccome, non c'erano i comuni che a JxCat gli ha molestato più perdere: Sant Cugat del Vallès, Tàrrega e Figueres. Nel documento, la direzione d'ERC si limitava a criticarli, ma non si comprometteva a tornarli. Di fatto, l'esecutiva dei repubblicani già lo tentò senza successo dopo le amministrative. Alcune fonti puntano che ERC mise sulla tavola disfare Castell - Platja d'Aro, l'unico in che i repubblicani hanno investito un sindaco socialista. Insufficiente per JxCat, che giovedì al mezzogiorno compiva il patto con il PSC malgrado la pressione interna ed esterna. diff --git a/texts/ara190714.ita.ini.txt b/texts/ara190714.ita.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..f0b508a --- /dev/null +++ b/texts/ara190714.ita.ini.txt @@ -0,0 +1,9 @@ +Così salvò Bonvehí il patto JxCat-PSC alla Deputazione + +Il presidente del *PDECat si piantò davanti i dubbi di Puigdemont e Torra. + +Quattro ore prima che *Núria Marín assumesse la presidenza della Deputazione di Barcellona, giovedì, tutto era nell'aria. Con il patto tra JxCat e lo PSC siglato venerdì, le conversazioni tra ERC e i postconvergenti per cambiare il cast di potere ed evitare una crisi all'indipendentismo furono aperte fino a ultima ora. Lo stesso giorno dell'elezione di Marín, da quarti di nuovo della mattina nel Parlamento, l'indirizzo di JxCat era riunita in contatto diretto con l'ex presidente Carles Puigdemont a *Waterloo. Albert Batet, Elsa *Artadi, Miquel Buch, *Damià Calvet e *Meritxell *Budó -deputati e consiglieri- entravano e uscivano dall'ufficio del presidente, Quim Torra, con il capo di file del *PDECat, David Bonvehí, e il segretario d'organizzazione, Ferran Bel, all'attesa di come evolvevano le conversazioni con ERC. Sulla tavola c'era un'ultima offerta dei repubblicani per governare insieme l'ente *supramunicipal -che non ricevette una risposta formale- e la condizione di JxCat: che Esquerra fedi *revertir i patti locali con lo PSC. + +L'accordo dei socialisti con JxCat era solido -firmato e fatto pubblico-, ma, secondo diverse fonti, ci furono voci con peso dentro JxCat che si decantavano per disfarlo: in questo incontro di giovedì di mattina, Torra e Puigdemont espressero dubbi. Nonostante che l'ex presidente aveva avallato Bonvehí e Bel previamente per esplorare un accordo con lo PSC, mostrò preoccupazione per come si giustificherebbe il patto, prendendo in considerazione la crisi aperta con Esquerra e le critiche dentro il mondo sovranista. Questi dubbi d'ultima ora propiziarono un momento hai tra i sostenitori in JxCat di disfare il patto con lo PSC e Bonvehí. Secondo fonti *coneixedores della riunione, il presidente del *PDECat affermò che se si rompeva il patto con i socialisti “non potrebbe seguire” al *capdavant del partito, giacché aveva firmato un documento pubblico con lo PSC e, in più, ERC manteneva il suo no a *revertir i patti contro JxCat nei comuni. “Puigdemont non lo visse come una minaccia”, afferma, ma, l'ambiente dell'ex presidente. Fonts del *PDECat anche assicurano che non si tentava di mettere la dimissione addirittura la tavola. + +Nell'ultima offerta che ERC fece arrivare a JxCat, come pubblicò Il Punto Oggi, il partito si riservava la presidenza -malgrado lunedì l'aveva offerto in JxCat-, e metteva sulla tavola una *vicepresidència e un pacchetto che includeva accordi alle entità *municipalistes (*ACM, *FMC e AMI) e diversi Consigli Comarcali. Sulla tavola, siccome, non c'erano i comuni che in JxCat gli ha molestato più perdere: Santo Cugat del Vallès, Tàrrega e Figueres. Nel documento, l'indirizzo d'ERC si limitava a criticarli, ma non si comprometteva a *revertir-*los. Di fatto, l'esecutiva dei repubblicani già lo tentò senza successo dopo le comunali. Alcune fonti puntano che ERC mise sulla tavola disfare Castell - Spiaggia d'*Aro, l'unico in che i repubblicani hanno investito un sindaco socialista. Insufficiente per JxCat, che giovedì al mezzogiorno compiva il patto con lo PSC tutto e la pressione interna ed esterna. diff --git a/texts/ara190714.txt b/texts/ara190714.txt new file mode 100644 index 0000000..ab277bc --- /dev/null +++ b/texts/ara190714.txt @@ -0,0 +1,9 @@ +Així va salvar Bonvehí el pacte JxCat-PSC a la Diputació + +El president del PDECat es va plantar davant dels dubtes de Puigdemont i Torra. + +Quatre hores abans que Núria Marín assumís la presidència de la Diputació de Barcelona, dijous, tot estava en l’aire. Amb el pacte entre JxCat i el PSC rubricat divendres, les converses entre ERC i els postconvergents per canviar el repartiment de poder i evitar una crisi a l’independentisme van estar obertes fins a última hora. El mateix dia de l’elecció de Marín, des de quarts de nou del matí al Parlament, la direcció de JxCat estava reunida en contacte directe amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Albert Batet, Elsa Artadi, Miquel Buch, Damià Calvet i Meritxell Budó -diputats i consellers- entraven i sortien del despatx del president, Quim Torra, amb el cap de files del PDECat, David Bonvehí, i el secretari d’organització, Ferran Bel, a l’espera de com evolucionaven les converses amb ERC. Sobre la taula hi havia una última oferta dels republicans per governar junts l’ens supramunicipal -que no va rebre una resposta formal- i la condició de JxCat: que Esquerra fes revertir els pactes locals amb el PSC. + +L’acord dels socialistes amb JxCat era sòlid -signat i fet públic-, però, segons diverses fonts, hi va haver veus amb pes dins de JxCat que es decantaven per desfer-lo: en aquesta trobada de dijous al matí, Torra i Puigdemont van expressar dubtes. Malgrat que l’expresident havia avalat Bonvehí i Bel prèviament per explorar un acord amb el PSC, va mostrar preocupació per com es justificaria el pacte, tenint en compte la crisi oberta amb Esquerra i les crítiques dins el món sobiranista. Aquests dubtes d’última hora van propiciar un moment tens entre els partidaris a JxCat de desfer el pacte amb el PSC i Bonvehí. Segons fonts coneixedores de la reunió, el president del PDECat va afirmar que si es trencava el pacte amb els socialistes “no podria seguir” al capdavant del partit, ja que havia firmat un document públic amb el PSC i, a més, ERC mantenia el seu no a revertir els pactes contra JxCat als municipis. “Puigdemont no ho va viure com una amenaça”, afirma, però, l’entorn de l’expresident. Fonts del PDECat també asseguren que no es tractava de posar la dimissió damunt la taula. + +En l’última oferta que ERC va fer arribar a JxCat, com va publicar El Punt Avui, el partit es reservava la presidència -tot i que dilluns l’havia ofert a JxCat-, i posava sobre la taula una vicepresidència i un paquet que incloïa acords a les entitats municipalistes (ACM, FMC i AMI) i diversos Consells Comarcals. Sobre la taula, doncs, no hi havia els municipis que a JxCat li ha molestat més perdre: Sant Cugat del Vallès, Tàrrega i Figueres. En el document, la direcció d’ERC es limitava a criticar-los, però no es comprometia a revertir-los. De fet, l’executiva dels republicans ja ho va intentar sense èxit després de les municipals. Algunes fonts apunten que ERC va posar sobre la taula desfer Castell - Platja d’Aro, l’únic en què els republicans han investit un alcalde socialista. Insuficient per a JxCat, que dijous al migdia consumava el pacte amb el PSC tot i la pressió interna i externa. diff --git a/texts/catwiki190714a.ita.fin.txt b/texts/catwiki190714a.ita.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..96535d8 --- /dev/null +++ b/texts/catwiki190714a.ita.fin.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Marte è la quarta pianeta del sistema solare secondo la distanza al Sole e la seconda pianeta più piccola, dopo Mercurio. Il suo nome viene dal dio della guerra romano, e spesso si lo descrive come la "pianeta rossa" a causa della sua apparenza rossiccia.[6] È una pianeta tellurica con una tenue atmosfera, e ha caratteristiche superficiali che ricordano i crateri d'impatto della Luna e i vulcani, valli, deserti e le calotte polari della Terra. Il periodo di rotazione e i cicli stagionali di Marte sono abbastanza simili a quelli della Terra, giacché è a causa dell'inclinazione che ci sono stagioni. In Marte c'è Olympus Mons, la seconda montagna più alta del sistema solare (la più alta di una pianeta) e Valles Marineris, uno dei canyon più grandi. La piana valle boreale che copre il 40% della pianeta avrebbe potuto essere causata dall'impatto di un oggetto nel passato.[7][8] Marte ha due lune: Fobos e Deimos, che sono piccole e in forma irregolare. È possibile che si trattino d'asteroidi catturati,[9][10] in modo simile a (5261) Eureka, un troiano di Marte. + +Fino al primo passaggio in prossimità di Marte riuscito il 1965 per il Mariner 4, molti speculavano sulla presenza d'acqua liquida nella superficie della pianeta. Questa supposizione era basata sulle variazioni periodiche di luce e macchie scure, particolarmente in latitudini polari, che parevano essere mari e continenti. Evidenza geologica proporzionata da missioni posteriori suggerisce che Marte fu coperto da acqua in alcun punto della sua storia.[11] Il 2005, dati di radar rivelarono la presenza di grandi quantità di ghiaccio d'acqua nelli poli[12] e in latitudini medie.[13][14] Il veicolo fuoristrada Spirit analizzò composti chimici che contenevano molecole d'acqua il marzo del 2007; la sonda Phoenix prese una dimostrazione di ghiaccio d'acqua direttamente in terreno superficiale di Marte nel 31 luglio del 2008.[15] + +In Marte, ci sono sette navi funzionali: cinque in orbita –Mars Odyssey, Mars Express, Mars Reconnaissance Orbiter, MAVEN e Mars Orbiter Mission– e due nella superficie –Opportunity e Curiosity. Anche ci sono navi già no funzionali come Spirit e Phoenix. Osservazioni dei Mars Reconnaissance Orbiter hanno rivelato possibile acqua in movimento durante i mesi più caldi di Marte.[16] Il 2014, il veicolo fuoristrada Curiosity della NASA scoprì che il suolo marziano contiene tra un 1,5% e un 3% d'acqua per massa (ma no facilmente accessibile, giacché è combinata con altri composti).[17] + +Marte si può vedere facilmente dalla Terra a occhio nudo, con il suo colore rossiccio caratteristico. La sua magnitudine apparente può arrivare a −3.0,[18] soltanto superata da Giove, Venere, la Luna e il Sole. I telescopi ottici dalla superficie possono arrivare a risolvere caratteristiche di fino a 300 km quando la Terra e Marte sono più vicini.[19] diff --git a/texts/catwiki190714a.ita.ini.txt b/texts/catwiki190714a.ita.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..d47fee5 --- /dev/null +++ b/texts/catwiki190714a.ita.ini.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Marte è la quarta pianeta del sistema solare secondi la distanza al Sole e la seconda pianeta più piccolo, dopo Mercurio. Il suo nome viene dal dio della guerra romana, e spesso glielo descrive come alla "pianeta rossa" o "pianeta rossa" a causa della sua apparenza *vermellosa.[6] È una pianeta tellurica con una tenue atmosfera, e ha caratteristiche superficiali che ricordano i crateri d'impatto della Luna e i vulcani, valli, deserti e i *casquets polari della Terra. Il periodo di rotazione e i cicli stagionali di Marte sono abbastanza simili a quelli della Terra, giacché è a causa dell'inclinazione che ci sono stazioni. In Marte c'è *Olympus Mondi, la seconda montagna più alta del sistema solare (la più alta di una pianeta) e *Valles *Marineris, uno dei cannoni più grandi. La piana valle boreale che copre il 40% della pianeta avrebbe potuto essere causata dall'impatto di un oggetto nel passato.[7][8] Marte ha due lune: *Fobos e *Deimos, che sono piccole e in forma irregolare. È possibile che si trattino d'asteroidi catturati,[9][10] in modo simile a (5261) *Eureka, un troiano di Marte. + +Fino al primo *sobrevol riuscito di Marte il 1965 per il Marinaio 4, molti speculavano sulla presenza d'acqua liquida alla superficie della pianeta. Questa supposizione era basata sulle variazioni periodiche di luce e macchie scure, particolarmente in latitudini polari, che parevano essere mari e continenti. Evidenza geologica proporzionata da missioni posteriori suggerisce che Marte fu coperto da acqua in alcun punto della sua storia.[11] Il 2005, dati di radar rivelarono la presenza di grandi quantità di ghiaccio d'acqua al polso[12] e in latitudini medie.[13][14] Il veicolo tutto terreno *Spirit analizzò composti chimici che contenevano molecole d'acqua il marzo del 2007; la sonda Phoenix occupò una dimostrazione di ghiaccio d'acqua direttamente in terreno superficiale di Marte nel 31 luglio del 2008.[15] + +In Marte, ci sono sette navi funzionali: cinque in orbita –Mari *Odyssey, Mari *Express, Mari *Reconnaissance *Orbiter, *MAVEN e Mari *Orbiter *Mission– e due alla superficie –*Opportunity e *Curiosity. Anche ci sono navi che già no funzionali come *Spirit e Phoenix. Osservazioni dei Mari *Reconnaissance *Orbiter hanno rivelato possibile acqua in movimento durante i mesi più caldi di Marte.[16] Il 2014, il veicolo tutto terreno *Curiosity della NASA scoprì che il suolo marziano contiene tra un 1,5% e uno 3% d'acqua per massa (ma no facilmente accessibile, giacché è combinata con altri composti).[17] + +Marte si può vedere facilmente dalla Terra a occhio nudo, con il suo colore *vermellós caratteristico. La sua magnitudine apparente può arrivare a −3.0,[18] soltanto superata da Giove, Venere, la Luna e il Sole. I telescopi ottici dalla superficie possono arrivare a risolvere caratteristiche di fino a 300 km quando la Terra e Marte sono più vicino.[19] diff --git a/texts/catwiki190714a.txt b/texts/catwiki190714a.txt new file mode 100644 index 0000000..8c8e455 --- /dev/null +++ b/texts/catwiki190714a.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri. El seu nom ve del déu de la guerra romà, i sovint se'l descriu com al "planeta vermell" o "planeta roig" a causa de la seva aparença vermellosa.[6] És un planeta tel·lúric amb una tènue atmosfera, i té característiques superficials que recorden els cràters d'impacte de la Lluna i els volcans, valls, deserts i els casquets polars de la Terra. El període de rotació i els cicles estacionals de Mart són prou similars als de la Terra, ja que és a causa de la inclinació que hi ha estacions. A Mart hi ha Olympus Mons, la segona muntanya més alta del sistema solar (la més alta d'un planeta) i Valles Marineris, un dels canyons més grans. La llisa vall boreal que cobreix el 40% del planeta hauria pogut ser causada per l'impacte d'un objecte en el passat.[7][8] Mart té dues llunes: Fobos i Deimos, que són petites i de forma irregular. És possible que es tractin d'asteroides capturats,[9][10] de manera similar a (5261) Eureka, un troià de Mart. + +Fins al primer sobrevol reeixit de Mart el 1965 per la Mariner 4, molts especulaven sobre la presència d'aigua líquida a la superfície del planeta. Aquesta suposició estava basada en les variacions periòdiques de llum i taques fosques, particularment en latituds polars, que semblaven ser mars i continents. Evidència geològica proporcionada per missions posteriors suggereix que Mart va estar cobert per aigua en algun punt de la seva història.[11] El 2005, dades de radar van revelar la presència de grans quantitats de gel d'aigua als pols[12] i en latituds mitjanes.[13][14] El vehicle tot terreny Spirit va analitzar compostos químics que contenien molècules d'aigua el març del 2007; la sonda Phoenix va agafar una mostra de gel d'aigua directament en terreny superficial de Mart el 31 de juliol del 2008.[15] + +A Mart, hi ha set naus funcionals: cinc en òrbita –Mars Odyssey, Mars Express, Mars Reconnaissance Orbiter, MAVEN i Mars Orbiter Mission– i dues a la superfície –Opportunity i Curiosity. També hi ha naus que ja no funcionals com Spirit i Phoenix. Observacions del Mars Reconnaissance Orbiter han revelat possible aigua en moviment durant els mesos més càlids de Mart.[16] El 2014, el vehicle tot terreny Curiosity de la NASA va descobrir que el terra marcià conté entre un 1,5% i un 3% d'aigua per massa (però no fàcilment accessible, ja que està combinada amb altres compostos).[17] + +Mart es pot veure fàcilment des de la Terra a ull nu, amb el seu color vermellós característic. La seva magnitud aparent pot arribar a −3.0,[18] tan sols superada per Júpiter, Venus, la Lluna i el Sol. Els telescopis òptics des de la superfície poden arribar a resoldre característiques de fins a 300 km quan la Terra i Mart estan més a prop.[19] diff --git a/texts/catwiki190714b.ita.fin.txt b/texts/catwiki190714b.ita.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..6acef4a --- /dev/null +++ b/texts/catwiki190714b.ita.fin.txt @@ -0,0 +1,9 @@ +Santo Cesario di Nazianzo (Caesarius, Καισάρειος) fu un medico greco più conosciuto come fratello di Gregorio Nazianzeno il teologo. Figlio di genitori cristiani (suo padre Gregorio era vescovo di Nazianzo) fu educato nella religione cristiana e inviato a Alessandria per seguire i suoi studi progredendo in geometria, astronomia, aritmetica e medicina. + +Prese la professione di medico e si stabilì in Costantinopoli dove godè di grande reputazione e finì come medico dell'imperatore Costanzo II (337-361). A salire al trono Juliano l'Apostata, Cesario fu invitato a fare apostasia, ma rifiutò e ritornò al suo paese. Il 364 fu chiamato altra volta alla corte da Gioviano, e fu parecchio amato da questo, Valente e Valentiniano I, e uno di questi lo nominò questore in Bitinia. Se salvò in modo miracoloso del terremoto di Nicea. + +Morì il 369. Suo fratello pronunciò la sua orazione funeraria. + +Sotto il suo nome si conserva un'opera corta laureata Πεύσεις, Quaestiones Theologicae et Philosophicae, ma la sua paternità è discussa. + +Fu dichiarato santo e la sua memoria si commemora nel 25 febbraio. diff --git a/texts/catwiki190714b.ita.ini.txt b/texts/catwiki190714b.ita.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..f44853c --- /dev/null +++ b/texts/catwiki190714b.ita.ini.txt @@ -0,0 +1,9 @@ +Santo Cesari di *Nazianze (*Caesarius, *Καισάρειος) fu un medico greco più conosciuto come fratello di Gregori *Nazianzè il teologo. Figlio di genitori cristiani (suo padre Gregori era vescovo di *Nazianzus) fu educato nella religione cristiana e inviato in Alessandria per seguire i suoi studi *progressant in geometria, astronomia, aritmetica e medicina. + +Prese la professione di medico e si stabilì in Costantinopoli dove godè di grande reputazione e finì come medico dell'imperatore Constanci II (337-361). A salire al trono Julià l'*Apòstata, Cesari fu invitato a fare *apostasia, ma rifiutò e ritornò al suo paese. Il 364 fu chiamato altro colpo alla corte per *Jovià, e fu parecchio amato da questo, Valent e *Valentinià I, e uno di questi lo nominò questore a *Bitínia. Si salvò in modo miracoloso al terremoto di *Nicea. + +Morì il 369. Suo fratello pronunciò la sua orazione funeraria. + +Sotto il suo nome si conserva un'opera corta laureata *Πεύσεις, *Quaestiones *Theologicae ti *Philosophicae, ma la sua *autoria è discuussa. + +Fu dichiarato santo e la sua memoria si commemora nel 25 febbraio. diff --git a/texts/catwiki190714b.txt b/texts/catwiki190714b.txt new file mode 100644 index 0000000..334538e --- /dev/null +++ b/texts/catwiki190714b.txt @@ -0,0 +1,9 @@ +Sant Cesari de Nazianze (Caesarius, Καισάρειος) fou un metge grec més conegut com a germà de Gregori Nazianzè el teòleg. Fill de pares cristians (el seu pare Gregori era bisbe de Nazianzus) fou educat en la religió cristiana i enviat a Alexandria per seguir els seus estudis progressant en geometria, astronomia, aritmètica i medicina. + +Va prendre la professió de metge i es va establir a Constantinoble on va gaudir de gran reputació i va acabar com a metge de l'emperador Constanci II (337-361). En pujar al tron Julià l'Apòstata, Cesari fou invitat a fer apostasia, però va refusar i va retornar al seu país. El 364 fou cridat altre cop a la cort per Jovià, i va ser força estimat per aquest, Valent i Valentinià I, i un d'aquestos el va nomenar qüestor a Bitínia. Es va salvar de manera miraculosa al terratrèmol de Nicea. + +Va morir el 369. El seu germà va pronunciar la seva oració funerària. + +Sota el seu nom es conserva una obra curta titulada Πεύσεις, Quaestiones Theologicae et Philosophicae, però la seva autoria és discutida. + +Fou declarat sant i la seva memòria es commemora el 25 de febrer. diff --git a/texts/corriere190714.cat.fin.txt b/texts/corriere190714.cat.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..77d59e2 --- /dev/null +++ b/texts/corriere190714.cat.fin.txt @@ -0,0 +1,14 @@ +Dos accidents a Jesolo: moren cinc joves de vint anys en poques hores. +La supervivent: empesos al canal. +Quatre joves ofegats en el cotxe a Ca’Nani. A bord una cinquena noia miraculosament il·lesa: «Ens han vingut a sobre». Un jove del lloc sota interrogatori. A distància de poques hores, un infermer de 28 anys ha perdut la vida xocant contra un arbre. + +Quatre joves han mort, en la nit entre dissabte i diumenge, a Jesolo després que el seu auto ha acabat en un canal a Ca’Nani. A bord hi havia una cinquena noia que s'ha salvat. L'accident ha passat al llarg de la carretera regional 43 i el cotxe ha acabat en el canal després de la pèrdua de control del mitjà per part del conductor. Els primers auxilis han estat donats per alguns estrangers de pas que han aconseguit a portar a riba l'única supervivent i els altres tres nois que eren tanmateix morts. Els bombers amb la grua han enganxat l'auto i l'han tret de l'aigua, recuperant la darrera persona que quedava a l'interior. Han perdut la vida el conductor Riccardo Laugeni i els passatgers Eleonora Frasson, Leonardo Girardi i Giovanni Mattiozzo. Tots vivien a la zona de San Donà i tenien entre 22 i 23 anys. + +L'interrogatori +La noia supervivent de l'accident, ingressada a urgències de San Donà, hauria explicat als investigadors una dinàmica que és en curs de comprovació. Mentrestant, una persona en aquestes hores és interrogada a la seu de la Policia municipal de Jesolo. El seu cotxe, segons es filtra, podria tenir signes compatibles amb el cop amb el cotxe que ha acabat en el canal. Els agents estan valorant encara si hi ha una relació entre l'accident i un avís arribat als carabiners d'una dona que aquesta nit al telèfon ha explicat haver vist en aquell punt un auto corrent a altíssima velocitat. + +L'altre incident +Sempre a la destinació turística, a distància de poques hores, un infermer de 28 anys d'Ascoli Piceno que residia i treballava a l'hospital de San Donà ha mort després d'haver acabat amb el seu cotxe contra un plataner. Malgrat les temptatives de reanimació per part del 118, el noi no ho ha fet. + +El precedent +El passat 15 de juny, en el municipi veí de Cavallino treporti, havia mort un noi de 23 anys que havia perdut el control del seu cotxe i, després d'haver acabat al canal, havia quedat atrapat dins l'habitacle. A bord hi havia altres dos passatgers que, en canvi, van aconseguir sortir a temps. diff --git a/texts/corriere190714.cat.ini.txt b/texts/corriere190714.cat.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..20e630e --- /dev/null +++ b/texts/corriere190714.cat.ini.txt @@ -0,0 +1,14 @@ +Dos accidents a *Jesolo: moren cinc *ventenni en poques hores. +La sobreviscuda: empesos en el canal. +Quatre joves negats en l'auto a *Ca’ Nans. A bord una cinquena noia miraculosament il·lesa: «Hi han vingut adosso». Un jove del lloc sota interrogatori. A distància de poques hores, un infermer *ventottenne ha perdut la vida *schiantandosi contra un arbre. + +Quatre joves han mort, en la nit entre dissabte i diumenge, a *Jesolo després de què el seu auto ha acabat en un canal a *Ca’ Nans. A bord hi havia una cinquena noia que s'ha salvat. L'accident és passat al llarg del carrer regional 43 i el cotxe ha acabat en el canal després de la pèrdua d'auditoria del mitjà a part del *conducente. Els primers auxilis han estat donats per alguns estrangers de pas que han aconseguit a portar a riba l'única supervivent i els altres tres nois que eren tanmateix morts. Els bombers amb el *autogru han *agganciato l'auto i l'han extreta per l'aigua, recuperant la darrera persona quedada a l'interior. A perdre la vida han estat el *guidatore Riccardo *Laugeni i els passatgers Eleonora *Frasson, Leonardo Girardi i Giovanni *Mattiozzo. Tots vivien en la zona de San *Donà i tenien entre els 22 i els 23 anys. + +L'interrogatori +La noia supervivent a l'accident, ingressada al *ponto socorregut de San *Donà, hi hauria contat als *inquirenti una dinàmica que és en curs de *accertamento. Mentrestant, una persona en aquestes hores és escoltada en la seu de la Policia municipal de *Jesolo. El seu auto, segon quant *trapela, podria tenir signes compatibles amb el cop amb l'auto acabat en el canal. Els agents estan després valorant encara que hi ha una relació entre l'accident i una senyalització arribada als carabiners d'una dona que *stanotte al telèfon ha contat d'haver vist en aquell punt un auto *sfrecciare a fortíssima velocitat. + +L'altre incident +Sempre en la meta turística, a distància de poques hores, un infermer *ventottenne de *Ascoli *Piceno que residia i treballava en l'hospital de San *Donà ha mort després d'haver acabat amb el seu cotxe contra un *platano. Malgrat les temptatives de *rianimazione a part del 118, el noi no hi l'ha feta. + +El precedent +El passat 15 de juny, en el municipi *confinante de Cavallí *treporti, havia mort un *23enne que hi havia perdut l'auditoria del seu auto i, després d'haver acabat en el canal, havia quedat trepat en l'habitacle. A bord hi havia altres dos passatgers que, en canvi, havien aconseguit a sortir en temps. diff --git a/texts/corriere190714.ita.txt b/texts/corriere190714.ita.txt new file mode 100644 index 0000000..5b9a39e --- /dev/null +++ b/texts/corriere190714.ita.txt @@ -0,0 +1,14 @@ +Due incidenti a Jesolo: muoiono cinque ventenni in poche ore. +La sopravvissuta: spinti nel canale. +Quattro giovani annegati nell’auto a Ca’ Nani. A bordo una quinta ragazza miracolosamente illesa: «Ci sono venuti addosso». Un giovane del posto sotto interrogatorio. A distanza di poche ore, un infermiere ventottenne ha perso la vita schiantandosi contro un albero. + +Quattro giovani sono morti, nella notte tra sabato e domenica, a Jesolo dopo che la loro auto è finita in un canale a Ca’ Nani. A bordo c’era una quinta ragazza che si è salvata. L’incidente è avvenuto lungo la strada regionale 43 e la vettura è finita nel canale dopo la perdita di controllo del mezzo da parte del conducente. I primi soccorsi sono stati dati da alcuni stranieri di passaggio che sono riusciti a portare a riva l’unica superstite e gli altri tre ragazzi che erano però deceduti. I vigili del fuoco con l’autogru hanno agganciato l’auto e l’hanno estratta dall’acqua, recuperando l’ultima persona rimasta all’interno. A perdere la vita sono stati il guidatore Riccardo Laugeni e i passeggeri Eleonora Frasson, Leonardo Girardi e Giovanni Mattiozzo. Tutti vivevano nella zona di San Donà e avevano tra i 22 e i 23 anni. + +L’interrogatorio +La ragazza sopravvissuta all’incidente, ricoverata al ponto soccorso di San Donà, avrebbe raccontato agli inquirenti una dinamica che è in corso di accertamento. Intanto, una persona in queste ore è ascoltata nella sede della Polizia municipale di Jesolo. La sua auto, secondo quanto trapela, potrebbe avere segni compatibili con l’urto con l’auto finita nel canale. Gli agenti stanno poi valutando anche se c’è una relazione fra l’incidente e una segnalazione arrivata ai carabinieri da una donna che stanotte al telefono ha raccontato di aver visto in quel punto un’auto sfrecciare a fortissima velocità. + +L’altro incidente +Sempre nella meta turistica, a distanza di poche ore, un infermiere ventottenne di Ascoli Piceno che risiedeva e lavorava nell’ospedale di San Donà è morto dopo essere finito con la sua vettura contro un platano. Nonostante i tentativi di rianimazione da parte del 118, il ragazzo non ce l’ha fatta. + +Il precedente +Lo scorso 15 giugno, nel comune confinante di Cavallino treporti, era morto un 23enne che aveva perso il controllo della sua auto e, dopo essere finito nel canale, era rimasto intrappolato nell’abitacolo. A bordo c’erano altri due passeggeri che, invece, erano riusciti a uscire in tempo. diff --git a/texts/itawiki190714a.cat.fin.txt b/texts/itawiki190714a.cat.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..689d609 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714a.cat.fin.txt @@ -0,0 +1,5 @@ +Avezzano (AFI: /aved͡zˈd͡zano/ o /avet͡sˈt͡sa/[3]; Avezzanë /aved͡zˈd͡zanə/ en dialecte de Marsica [4]) és un municipi italià de 42 486 habitants[1] de la província de L'Aquila, en els Abruços. + +Elevat a rang de ciutat amb decret del president de la República del 21 de juny de 1994[5], és el segon municipi de la província i el sisè de la regió per nombre d'habitants[6][7]. El centre urbà, documentat amb claredat en el segle IX[8][9], s'ha desenvolupat a partir de la reorganització administrativa francesa i, en mode exponencial, a finals del segle XIX després de l'assecament del llac Fucino, arribant a ésser el municipi més extens i poblat de la Marsica[10]. + +Avezzano, gairebé completament destruït pel sisme de 1915[11], està condecorat amb la medalla de plata al mèrit civil[12] ja que el 1944, pocs anys després de la reconstrucció, va patir greus danys a causa dels bombardejos aeris angloamericans i actes de violència amb les represàlies nazis[13]. La ciutat, de vocació agrícola a més d'industrial i comercial[14], és un important node geogràfic de carretera i ferroviari en l'àrea dels Apennins del centre d'Itàlia[15]. diff --git a/texts/itawiki190714a.cat.ini.txt b/texts/itawiki190714a.cat.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..fa2042f --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714a.cat.ini.txt @@ -0,0 +1,5 @@ +*Avezzano (*AFI: /*aved͡*zˈd͡*zano/ o /*avet͡*sˈt͡sa/[3]; *Avezzanë /*aved͡*zˈd͡*zanə/ en dialecte *marsicano[4]) és un municipi italià de 42 486 habitants[1] de la província de L'Aquila, en els Abruços. + +Elevat a rang de ciutat amb decret del president de la República del 21 de juny de 1994[5], és el segon municipi de la província i el sisè de la regió per número d'habitants[6][7]. El centre urbà, documentat amb claredat en el segle IX[8][9], s'ha desenvolupat a començar de la reorganització administrativa francesa i, en mode *esponenziale, a finals del segle XIX després del *prosciugamento del llac *Fucino, arribant a ésser el municipi més extens i poblat de la *Marsica[10]. + +*Avezzano, gairebé completament destruïda pel sisme del 1915[11], està decorada amb la medalla de plata al mèrit civil[12] ja que el 1944, pocs anys després de la reconstrucció, va patir greus danys a causa dels bombardejos aeris angloamericans i actes de violència amb les *rappresaglie nazis[13]. La ciutat, a vocació agrícola a més d'industrial i comercial[14], és un important node geogràfic de carretera i ferroviari en l'àrea *appenninica del centre Itàlia[15]. diff --git a/texts/itawiki190714a.txt b/texts/itawiki190714a.txt new file mode 100644 index 0000000..1a46be5 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714a.txt @@ -0,0 +1,5 @@ +Avezzano (AFI: /aved͡zˈd͡zano/ o /avet͡sˈt͡sano/[3]; Avezzanë /aved͡zˈd͡zanə/ in dialetto marsicano[4]) è un comune italiano di 42 486 abitanti[1] della provincia dell'Aquila, in Abruzzo. + +Elevato a rango di città con decreto del presidente della Repubblica del 21 giugno 1994[5], è il secondo comune della provincia e il sesto della regione per numero di abitanti[6][7]. Il centro urbano, documentato con chiarezza nel IX secolo[8][9], si è sviluppato a cominciare dal riordino amministrativo francese e, in modo esponenziale, verso la fine del XIX secolo in seguito al prosciugamento del lago Fucino, arrivando ad essere il comune più esteso e popoloso della Marsica[10]. + +Avezzano, quasi completamente distrutta dal terremoto del 1915[11], è decorata con la medaglia d'argento al merito civile[12] poiché nel 1944, pochi anni dopo la ricostruzione, subì gravi danni a causa dei bombardamenti aerei anglo-americani e atti di violenza con le rappresaglie naziste[13]. La città, a vocazione agricola oltre che industriale e commerciale[14], è un importante nodo geografico stradale e ferroviario nell'area appenninica del centro Italia[15]. diff --git a/texts/itawiki190714b.cat.fin.txt b/texts/itawiki190714b.cat.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..7b1d246 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714b.cat.fin.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Avengers: Infinity War és una pel·lícula del 2018 dirigida per Anthony i Joe Russo. + +Basada en el grup dels Venjadors de la Marvel Comics, és la seqüela d'Avengers: Age of Ultron i la dinovena pel·lícula del Marvel Cinematic Universe. És produïda pels Marvel Studios i distribuïda per Walt Disney Studios Motion Pictures. La pel·lícula està escrita per Christopher Markus i Stephen McFeely i interpretada per un repartiment coral que comprèn Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Hemsworth, Chris Pratt, Scarlett Johansson, Benedict Cumberbatch, Tom Holland, Chadwick Boseman i Josh Brolin. A Avengers: Infinity War els Avengers i els Guardians de la Galàxia s'alien per combatre Thanos, que té la intenció de reduir a la meitat les formes de vida de l'univers amb el poder de les Gemmes de l'Infinit. + +El desenvolupament de Infinity War va començar el 2013, quan Downey Jr. va signar per reprendre el paper de Tony Stark / Iron Man. La pel·lícula va ser oficialment anunciada l'octubre de 2014 amb el títol Avengers: Infinity War - Part 1 juntament amb la seqüela Avengers: Infinity War - Part 2. Els germans Russo, Markus i McFeely es van unir al projecte a l'inici de 2015. El juliol de 2016 els Marvel Studios van anunciar que només la primera pel·lícula mantindria el subtítol Infinity War. + +La pel·lícula ha obtingut un notable èxit de crítica i públic, establint diversos rècords de taquillatge i sent presentat com a candidata a molts premis cinematogràfics, entre els quals l'Oscar als millors efectes especials. diff --git a/texts/itawiki190714b.cat.ini.txt b/texts/itawiki190714b.cat.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..9ac0fcc --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714b.cat.ini.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +*Avengers: *Infinity *War és una pel·lícula del 2018 dirigit per Anthony i Joe Russo. + +Basat en el grup dels *Vendicatori de la *Marvel *Comics, és la seqüela de *Avengers: *Age *of *Ultron i la dinovena pel·lícula del *Marvel *Cinematic Universes. És produït pels *Marvel *Studios i distribuït per Walt Disney *Studios *Motion *Pictures. La pel·lícula és escrit per Christopher Markus i Stephen *McFeely i és interpretat per un repartiment coral que comprèn Robert Downey *Jr., Chris Evans, Mark *Ruffalo, Chris *Hemsworth, Chris Pratt, *Scarlett Johansson, Benedict *Cumberbatch, Tom Holland, Chadwick *Boseman i *Josh *Brolin. En *Avengers: *Infinity *War els *Avengers i els Guardians de la Galàxia s'alien per combatre *Thanos, *intenzionato a *dimezzare les formes de vida de l'univers amb el poder de les Gemme de l'Infinit. + +El desenvolupament de *Infinity *War va començar el 2013, quan Downey *Jr. va signar per reprendre el paper de Tony Stark / *Iron Man. La pel·lícula va ser oficialment anunciada l'octubre de 2014 amb el títol *Avengers: *Infinity *War - *Part 1 juntament amb la seqüela *Avengers: *Infinity *War - *Part 2. Els germans Russo, Markus i *McFeely es van unir al projecte a inici 2015. El juliol de 2016 els *Marvel *Studios van anunciar que només la primera pel·lícula hi hauria mantingut el subtítol *Infinity *War. + +La pel·lícula ha obtingut un notable èxit de crítica i públic, establint diversos rècords de *incassi i sent presentat com a candidat a molts premis cinematogràfics, entre els quals l'Oscar als millors efectes especials. diff --git a/texts/itawiki190714b.txt b/texts/itawiki190714b.txt new file mode 100644 index 0000000..346166f --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714b.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Avengers: Infinity War è un film del 2018 diretto da Anthony e Joe Russo. + +Basato sul gruppo dei Vendicatori della Marvel Comics, è il sequel di Avengers: Age of Ultron e il diciannovesimo film del Marvel Cinematic Universe. È prodotto dai Marvel Studios e distribuito da Walt Disney Studios Motion Pictures. Il film è scritto da Christopher Markus e Stephen McFeely ed è interpretato da un cast corale che comprende Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Hemsworth, Chris Pratt, Scarlett Johansson, Benedict Cumberbatch, Tom Holland, Chadwick Boseman e Josh Brolin. In Avengers: Infinity War gli Avengers e i Guardiani della Galassia si alleano per combattere Thanos, intenzionato a dimezzare le forme di vita dell'universo con il potere delle Gemme dell'Infinito. + +Lo sviluppo di Infinity War iniziò nel 2013, quando Downey Jr. firmò per riprendere il ruolo di Tony Stark / Iron Man. Il film venne ufficialmente annunciato nell'ottobre 2014 con il titolo Avengers: Infinity War - Part 1 insieme al sequel Avengers: Infinity War - Part 2. I fratelli Russo, Markus e McFeely si unirono al progetto a inizio 2015. Nel luglio 2016 i Marvel Studios annunciarono che solo il primo film avrebbe mantenuto il sottotitolo Infinity War. + +Il film ha ottenuto un notevole successo di critica e pubblico, stabilendo vari record di incassi e venendo candidato a svariati premi cinematografici, tra i quali l'Oscar ai migliori effetti speciali. diff --git a/texts/itawiki190714c.cat.fin.txt b/texts/itawiki190714c.cat.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..44c0709 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714c.cat.fin.txt @@ -0,0 +1,5 @@ +La guerra de la Lliga de Cambrai va ser un dels majors conflictes de les guerres d'Itàlia del segle XVI començat amb l'intent primari d'aturar l'expansió de la República de Venècia a la península italiana. Amb aquest objectiu, les principals potències europees van iniciar negociacions que es van concloure el 10 de desembre de 1508 a Cambrai, en el nord-est de França, on va ser estipulat un acord secret que va prendre el nom de la ciutat i que preveia d'envair militarment la República per obligar-la a cedir territoris i riqueses. + +Va ser una guerra de gran abast, en què van prendre part, com decidit a Cambrai, els principals actors del panorama polític europeu de l'època, que es van enfrontar entre el 1508 i el 1516 en un conflicte dividit en diverses fases. El Regne de França, els Estats Pontificis i òbviament la República de Venècia van ser els tres estats implicats en cada part i a aquests es van afegir gairebé totes les majors potències de l'Europa Occidental de l'època i diversos estats menors: el Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Regne d'Hongria, el Ducat de Milà, la República de Florència, el Ducat de Ferrara, el Ducat d'Urbino, el Marquesat de Màntua i els cantons Suïssos. + +Gràcies a la seva habilitat diplomàtica i a un substancial esforç financer, Venècia va aconseguir més vegades tombar les aliances i concloure la guerra amb els límits gairebé inalterats, perdent només els territoris ocupats a Romanya i els ports de Pulla. Tanmateix aquest conflicte va signar la fi de qualsevol temptativa seva d'expandir-se sobre la península italiana. diff --git a/texts/itawiki190714c.cat.ini.txt b/texts/itawiki190714c.cat.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..4afd2bd --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714c.cat.ini.txt @@ -0,0 +1,5 @@ +La guerra de la Lliga de *Cambrai va ser un dels majors conflictes de les guerres d'Itàlia del segle XVI començat amb l'intent primari d'arrestar l'expansió de la República de Venècia en la península italiana. A tal objectiu, les principals potències europees van iniciar de les negociacions que es van concloure el 10 de desembre de 1508 a *Cambrai, en el nord-est de França, on va ser estipulat un acord secret que va prendre el nom de la ciutat i que preveia d'envair militarment la República per obligar-la a cedir territoris i riqueses. + +Va ser una guerra de vast cabal, a què van prendre part, com decidit a *Cambrai, els principals actors del panorama polític europeu de l'època, que es van encarar entre el 1508 i el 1516 en un conflicte dividit en diverses fases. El Regne de França, l'Estat Pontifici i òbviament la República de Venècia van ser els tres estats implicats en cada part i a aquests es van posar al costat gairebé totes les majors potències de l'Europa Occidental de l'època i diversos estats menors: el Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Regne d'Hongria, el Ducat de Milà, la República de Florència, el Ducat de Ferrara, el Ducat de *Urbino, el Marquesat de *Mantova i els cantons Suïssos. + +Gràcies a la seva habilitat diplomàtica i a un *corposo esforç financer, Venècia va aconseguir més vegades a tombar les aliances i concloure la guerra amb els límits gairebé inalterats, perdent només els territoris ocupats en *Romagna i els ports *pugliesi. *Nondimeno aquest conflicte va signar la fi de cada seva temptativa d'expandir-se addicionalment sobre la *terraferma italiana. diff --git a/texts/itawiki190714c.txt b/texts/itawiki190714c.txt new file mode 100644 index 0000000..27d0703 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714c.txt @@ -0,0 +1,5 @@ +La guerra della Lega di Cambrai fu uno dei maggiori conflitti delle guerre d'Italia del XVI secolo iniziato con l'intento primario di arrestare l'espansione della Repubblica di Venezia nella penisola italiana. A tale scopo, le principali potenze europee avviarono delle trattative che si conclusero il 10 dicembre 1508 a Cambrai, nel nord-est della Francia, dove fu stipulato un accordo segreto che prese il nome della città e che prevedeva di invadere militarmente la Repubblica per obbligarla a cedere territori e ricchezze. + +Fu una guerra di vasta portata, a cui presero parte, come deciso a Cambrai, i principali attori del panorama politico europeo dell'epoca, che si scontrarono tra il 1508 ed il 1516 in un conflitto diviso in varie fasi. Il Regno di Francia, lo Stato Pontificio e ovviamente la Repubblica di Venezia furono i tre stati coinvolti in ogni parte e ad essi si affiancarono quasi tutte le maggiori potenze dell'Europa Occidentale dell'epoca e diversi stati minori: il Regno di Spagna, il Sacro Romano Impero, il Regno d'Inghilterra, il Regno di Scozia, il Regno di Ungheria, il Ducato di Milano, la Repubblica di Firenze, il Ducato di Ferrara, il Ducato di Urbino, il Marchesato di Mantova e i cantoni Svizzeri. + +Grazie alla sua abilità diplomatica e ad un corposo sforzo finanziario, Venezia riuscì più volte a rovesciare le alleanze e concludere la guerra con i confini quasi inalterati, perdendo solamente i territori occupati in Romagna ed i porti pugliesi. Nondimeno questo conflitto segnò la fine di ogni suo tentativo di espandersi ulteriormente sulla terraferma italiana. diff --git a/texts/itawiki190714d.cat.fin.txt b/texts/itawiki190714d.cat.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..8b788d8 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714d.cat.fin.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Per humanisme s'entén el moviment cultural, inspirat per Francesco Petrarca i en part per Giovanni Boccaccio, dirigit a la redescoberta dels clàssics llatins i grecs en la seva historicitat i ja no en la seva interpretació al·legòrica, inserint així doncs també usances i creences de l'antiguitat en la seva quotidianitat per mitjà dels quals poder iniciar un "renaixement" de la cultura europea després dels anomenats "segles foscos" de l'Edat mitjana. + +L'humanisme de Petrarca, fortament amarat de neoplatonisme i tendint al coneixement de l'ànima humana, es va difondre en cada àrea de la península (amb l'excepció del Piemont savoià), determinant en conseqüència l'accentuació d'un vessant de la classicitat segons les necessitats dels "protectors" dels mateixos humanistes, o dels diversos governants. A inicis del segle XV, els humanistes dels diversos Estats italians van començar a mantenir forts lligams epistolaris entre d'ells, parant atenció als descobriments fets en les diverses biblioteques capitulars o claustrals d'Europa, permetent a la cultura occidental la redescoberta d'autors i obres fins aleshores desconeguts. + +Per valorar l'autenticitat i la natura dels manuscrits retrobats, els humanistes, sempre sobre l'estela de Petrarca, van afavorir el naixement de la moderna filologia, ciència dedicada a verificar la natura dels còdexs que contenien les obres dels antics i determinar-ne la natura (és a dir l'època en què aquell còdex va ser transcrit, la procedència, les errades contingudes amb què poder efectuar comparacions amb variants). Del punt de vista de les àrees d'interès en què alguns humanistes es van concentrar majorment respecte d'altres, després, es poden recordar les diverses "ramificacions" de l'humanisme, passant de l'humanisme filològic a l'humanisme filosòfic. + +L'humanisme, que va trobar les seves bases en les reflexions dels filòsofs grecs sobre l'existència humana i en algunes obres tretes també del teatre hel·lènic, es va aprofitar també de l'aportació de la literatura filosòfica romana, començant per Ciceró i després Sèneca. Encara que l'humanisme pròpiament dit hagi estat l'italià i després europeu que es va difondre en el XV i en bona part del segle XVI (fins a la Contrareforma), alguns historiadors de la filosofia van utilitzar aquest terme també per expressar certes manifestacions del pensament en els segles XIX i XX. diff --git a/texts/itawiki190714d.cat.ini.txt b/texts/itawiki190714d.cat.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..05ff8f2 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714d.cat.ini.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Per humanisme s'entén aquell moviment cultural, inspirat per Francesco Petrarca i en part de Giovanni Boccaccio, rostre a la *riscoperta dels clàssics llatins i grecs en la seva *storicità i no més en la seva interpretació al·legòrica, inserint així doncs també usances i creences de l'antiguitat en la seva *quotidianità per mitjà dels quals poder iniciar un "renaixement" de la cultura europea després dels anomenats "segles foscors" de l'Edat mitjana. + +L'humanisme *petrarchesco, fortament *intriso de *neoplatonismo i *tendente al coneixement de l'ànima humana, es va difondre en cada àrea de la península (amb l'excepció del Piemont savoià), determinant de conseqüència l'accentuació d'un vessant de la *classicità a segon de les necessitats dels "protectors" dels humanistes estigués, val a dir dels diversos governants. En la volta del segle XV, els humanistes dels diversos Estats italians van començar a mantenir forts lligams epistolaris entre d'ells, actualitzant-se atenció als descobriments complerts en les diverses biblioteques capitulars o claustrals d'Europa, permetent a la cultura occidental la *riscoperta d'autors i obres fins aleshores desconeguts. + +Per *avvalorare l'autenticitat i la natura dels manuscrits retrobats, els humanistes, sempre sobre l'estela de Petrarca, van afavorir el naixement de la moderna filologia, ciència tinguda la intenció a verificar la natura dels codis *contenenti les obres dels antics i determinar-ne la natura (és a dir l'època en què aquell codi va ser transcrit, la procedència, les errades contingudes amb què poder efectuar de les comparacions amb unes variants). Del punt de vista de les àrees d'interès en què alguns humanistes es van concentrar majorment respecte d'altres, després, es poden recordar les diverses "ramificacions" de l'humanisme, passant de l'humanisme filològic a l'humanisme filosòfic. + +L'humanisme, que va trobar les seves bases en les reflexions dels filòsofs grecs sobre l'existència humana i en algunes obres tretes també del teatre hel·lènic, es va aprofitar també de l'aportació de la literatura filosòfica romana, en *primis Ciceró i després Sèneca. Encara que l'humanisme pròpiament dit hagi estat aquell italià i després europeu que es va difondre en el XV i en bona part del segle XVI (fins a la *Controriforma), alguns historiadors de la filosofia van utilitzar aquest terme també per expressar certes manifestacions del pensament a l'interior del XIX i del segle XX. diff --git a/texts/itawiki190714d.txt b/texts/itawiki190714d.txt new file mode 100644 index 0000000..44ef546 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190714d.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Per umanesimo si intende quel movimento culturale, ispirato da Francesco Petrarca e in parte da Giovanni Boccaccio, volto alla riscoperta dei classici latini e greci nella loro storicità e non più nella loro interpretazione allegorica, inserendo quindi anche usanze e credenze dell’antichità nella loro quotidianità tramite i quali poter avviare una "rinascita" della cultura europea dopo i cosiddetti "secoli bui" del Medioevo. + +L'umanesimo petrarchesco, fortemente intriso di neoplatonismo e tendente alla conoscenza dell'anima umana, si diffuse in ogni area della penisola (con l'eccezione del Piemonte sabaudo), determinando di conseguenza l'accentuazione di un aspetto della classicità a seconda delle necessità dei "protettori" degli umanisti stessi, vale a dire dei vari governanti. Nel giro del XV secolo, gli umanisti dei vari Stati italiani incominciarono a mantenere forti legami epistolari fra di loro, aggiornandosi riguardo alle scoperte compiute nelle varie biblioteche capitolari o claustrali d'Europa, permettendo alla cultura occidentale la riscoperta di autori e opere fino ad allora sconosciuti. + +Per avvalorare l'autenticità e la natura dei manoscritti ritrovati, gli umanisti, sempre sulla scia di Petrarca, favorirono la nascita della moderna filologia, scienza intesa a verificare la natura dei codici contenenti le opere degli antichi e determinarne la natura (cioè l'epoca in cui quel codice fu trascritto, la provenienza, gli errori contenuti con cui poter effettuare delle comparazioni con delle varianti). Dal punto di vista delle aree d'interesse in cui alcuni umanisti si concentrarono maggiormente rispetto ad altre, poi, si possono ricordare le varie "ramificazioni" dell'umanesimo, passando dall'umanesimo filologico all'umanesimo filosofico. + +L'umanesimo, che trovò le sue basi nelle riflessioni dei filosofi greci sull'esistenza umana e in alcune opere tratte anche dal teatro ellenico, si avvalse anche dell'apporto della letteratura filosofica romana, in primis Cicerone e poi Seneca. Benché l'umanesimo propriamente detto sia stato quello italiano e poi europeo che si diffuse nel XV e in buona parte del XVI secolo (fino alla Controriforma), alcuni storici della filosofia utilizzarono questo termine anche per esprimere certe manifestazioni del pensiero all'interno del XIX e del XX secolo.