Index: staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.cat.170729.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.cat.170729.txt (nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.cat.170729.txt (revision 81039)
@@ -0,0 +1,7 @@
+Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
+
+El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel, el 1895, i que són donats a tots aquells individus que realitzen contribucions notables en la química, la física, la literatura, la pau i la fisiologia o medicina.[1]
+
+Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè conformat per cinc membres que són triats per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.[2] El primer Premi Nobel de Física va ser atorgat el 1901 a Wilhelm Conrad Röntgen, d'Alemanya. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[3] El 1901, Röntgen va rebre 150.782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de 2007; en comparació, el 2008 el premi va ser atorgat a Makoto Kobayashi, Toshihide Maskawa i Yoichiro Nambu, que van compartir la quantitat de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros, equivalent a 1,4 milions de dòlars).[4] Addicionalment, el guardó és presentat a Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, en commemoració de l'aniversari luctuós de Nobel.[5]
+
+John Bardeen és l'únic guardonat que ha guanyat el Premi Nobel de Física en dues ocasions, el 1956 i el 1972. Marie Curie va guanyar dos Premis Nobel en dues disciplines, física el 1903 i química el 1911. William Lawrence Bragg és el guardonat més jove fins avui, ja que li va ser concedit el Premi en 1915, quan només comptava amb 25 anys.[6] Només dues dones han aconseguit el Premi: Marie Curie (1903) i Maria Goeppert-Mayer (1963), el que fa que el Nobel de Física sigui el Premi Nobel que menys dones hagin guanyat.[7] Fins al 2011, el Premi ha estat concedit a 191 individus. Durant sis anys (1916, 1931, 1934, 1940-1942) no va ser atorgat, en algunes ocasions, per declarar-se desert i, en altres, per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[8]
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.srd.fin.170729.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.srd.fin.170729.txt (nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.srd.fin.170729.txt (revision 81039)
@@ -0,0 +1,7 @@
+Lista de premiados cun su premiu Nobel de Fìsica
+
+Su premiu Nobel de Fìsica (in isvedesu: *Nobelpriset e *fysik) est prantu annu cun annu pro s'Acadèmia Isvedesa a «iscientziados chi annòditant pro sos contributos suos in su campu de sa fìsica». Est unu de sos chimbe premios Nobel istabilidos in su testamentu de Alfred Nobel, su 1895, e chi sunt dados a totu cuddos individuos chi realizant contributos nòdidos in sa chìmica, sa fìsica, sa literadura, sa paghe e sa fisiologia o meighina.[1]
+
+A pàrrere de su chi narat su testamentu de Nobel, custu reconnoschimentu est amministradu diretamente pro sa Fundatzione Nobel e cuntzèdidu dae unu comitadu cunformadu dae chimbe membros chi sunt isseperados dae sa Reale Acadèmia Isvedesa de Iscièntzias.[2] Su primu Premiu Nobel de Fìsica est istadu cunfertu su 1901 a Wilhelm *Conrad *Röntgen, de Germània. Ogni *destinatari retzit una medàllia, unu diploma e unu premiu econòmicu chi at variadu a largu de sos annos.[3] Su 1901, *Röntgen at retzidu 150.782 coronas isvedesas, ecuivalentes a 7.731.004 coronas de 2007; in cunfrontu, su 2008 su premiu est istadu cunfertu a *Makoto *Kobayashi, *Toshihide *Maskawa e *Yoichiro *Nambu, chi ant cumpartzidu sa cantidade de 10.000.000 de coronas isvedesas (unu pagu de prus de 1 millione de èuros, ecuivalente a 1,4 milliones de dollaros).[4] *Addicionalment, s'onore est presentadu in Istocolma, Isvètzia, in una tzelebratzione annuale chi si realizat ogni 10 de nadale, in ammentu de s'anniversàriu *luctuós de Nobel.[5]
+
+John *Bardeen est s'ùnicu premiadu chi at balangiadu su premiu Nobel de Fìsica in duas ocasiones, su 1956 e su 1972. Marie *Curie at balangiadu duos Premios Nobel in duas disciplinas, fìsica su 1903 e chìmica su 1911. William Lawrence *Bragg est su premiadu prus giòvanu fintzas a como, sigomente l'est istadu cuntzèdidu su premiu in 1915, cando petzi contaiat cun 25 annos.[6] Petzi duas fèminas ant cunsighidu su premiu: Marie *Curie (1903) e Maria *Goeppert-Mayer (1963), su chi faghet chi su Nobel de Fìsica siat su premiu Nobel chi de mancu fèminas apant balangiadu.[7] Finas a su 2011, su premiu est istadu cuntzèdidu a 191 individuos. Durante ses annos (1916, 1931, 1934, 1940-1942) no est istadu cunfertu, in carchi ocasiones, pro si decrarare desertu e, in àteros, pro sa situatzione de gherra mundiale e s'esìliu obrigadu dae diversos membros de su comitadu.[8]
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.srd.ini.170729.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.srd.ini.170729.txt (nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/llista_de_guardonats.srd.ini.170729.txt (revision 81039)
@@ -0,0 +1,7 @@
+Lista de premiados cun su premiu Nobel de Fìsica
+
+Su premiu Nobel de Fìsica (in isvedesu: *Nobelpriset e *fysik) est prantu annu cun annu pro s'Acadèmia Isvedesa a «iscientziados chi annòditant pro sos contributos suos in su campu de sa fìsica». Est unu de sos chimbe premios Nobel istabilidos in su testamentu de Alfred Nobel, su 1895, e chi sunt dados a totu cuddos individuos chi realizant contributos nòdidos in sa chìmica, sa fìsica, sa literadura, sa paghe e sa fisiologia o meighina.[1]
+
+A pàrrere de su chi narat su testamentu de Nobel, custu reconnoschimentu est amministradu diretamente pro sa Fundatzione Nobel e cuntzèdidu dae unu comitadu cunformadu dae chimbe membros chi sunt isseperados dae sa Reale Acadèmia Isvedesa de Iscièntzias.[2] Su primu Premiu Nobel de Fìsica est istadu cunfertu su 1901 a Wilhelm *Conrad *Röntgen, de Germània. Ogni *destinatari retzit una medàllia, unu diploma e unu premiu econòmicu chi at variadu a largu de sos annos.[3] Su 1901, *Röntgen at retzidu 150.782 coronas isvedesas, ecuivalentes a 7.731.004 coronas de 2007; in cunfrontu, su 2008 su premiu est istadu cunfertu a *Makoto *Kobayashi, *Toshihide *Maskawa e *Yoichiro *Nambu, chi ant cumpartzidu sa cantidade de 10.000.000 de coronas isvedesas (unu pagu de prus de 1 millione de èuros, ecuivalente a 1,4 milliones de dollaros).[4] *Addicionalment, s'onore est presentadu in Istocolma, Isvètzia, in una tzelebratzione annuale chi si realizat ogni 10 de nadale, in ammentu de s'anniversàriu *luctuós de Nobel.[5]
+
+John *Bardeen est s'ùnicu premiadu chi at balangiadu su premiu Nobel de Fìsica in duas ocasiones, su 1956 e su 1972. Marie *Curie at balangiadu duos Premios Nobel in duas disciplinas, fìsica su 1903 e chìmica su 1911. William Lawrence *Bragg est su premiadu prus giòvanu fintzas a como, sigomente l'est istadu cuntzèdidu su premiu in 1915, cando petzi contaiat cun 25 annos.[6] Petzi duas fèminas ant cunsighidu su premiu: Marie *Curie (1903) e Maria *Goeppert-Mayer (1963), su chi faghet chi su Nobel de Fìsica siat su premiu Nobel chi de mancu fèminas apant balangiadu.[7] Finas a su 2011, su premiu est istadu cuntzèdidu a 191 individuos. Durante ses annos (1916, 1931, 1934, 1940-1942) no est istadu cunfertu, in carchi ocasiones, pro si decrarare desertu e, in àteros, pro sa situatzione de gherra mundiale e s'esìliu obrigadu dae diversos membros de su comitadu.[8]
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.cat.170729.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.cat.170729.txt (nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.cat.170729.txt (revision 81039)
@@ -0,0 +1,13 @@
+Els vulcanians són una espècie humanoide pertanyent a l'univers fictici de Star Trek,[1] originaris del planeta Vulcà (situat a 16,5 anys llum de la Terra) i coneguts pel seu estil de vida fundat en la raó i la lògica.[2] A primera vista, es distingeixen físicament de l'espècie humana per la forma punxeguda de llurs orelles i celles.
+
+En el passat els vulcanians van ser una espècie apassionada i violenta, molt més que la humana, però amb l'adopció de la lògica, la meditació i la supressió de les emocions, van aconseguir de formar una societat pròspera i avançada en tecnologia.[3]
+
+Els vulcanians són una de les quatre espècies fundadores de la Federació Unida de Planetes juntament amb els humans, els andorians i els tellarites el 2161.[4]
+
+Biologia
+
+Els vulcanians són una espècie humanoide pertanyent a l'univers fictici de Star Trek,[1] originaris del planeta Vulcà (situat a 16,5 anys llum de la Terra) i coneguts pel seu estil de vida fundat en la raó i la lògica.[2] A primera vista, es distingeixen físicament de l'espècie humana per la forma punxeguda de llurs orelles i celles.
+
+En el passat els vulcanians van ser una espècie apassionada i violenta, molt més que la humana, però amb l'adopció de la lògica, la meditació i la supressió de les emocions, van aconseguir de formar una societat pròspera i avançada en tecnologia.[3]
+
+Els vulcanians són una de les quatre espècies fundadores de la Federació Unida de Planetes juntament amb els humans, els andorians i els tellarites el 2161.
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.srd.fin.170729.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.srd.fin.170729.txt (nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.srd.fin.170729.txt (revision 81039)
@@ -0,0 +1,13 @@
+Sos *vulcanians sunt una casta *humanoide pertinente a s'universu fitìtziu de *Star *Trek,[1] nadios de sa pianeta *Vulcà (situadu a 16,5 annos lughe de sa Terra) e connoschèntzias pro s'istile suo de vida fundadu in sa resone e sa lògica.[2] A prima vista, si distinghent in manera fìsica de sa casta umana pro sa forma *punxeguda de #su origras issoro e *celles.
+
+In su passadu sos *vulcanians sunt istados una casta apassionada e violenta, meda de prus de s'umana, ma cun s'adotzione de sa lògica, sa meditatzione e sa supressione de sas emotziones, ant cunsighidu de formare una sotziedade rica e avantzada in tecnologia.[3]
+
+Sos *vulcanians sunt una de sas bator castas fundadoras de sa Federatzione Unida dae Pianetas paris cun sos umanos, sos *andorians e sos *tellarites su 2161.[4]
+
+Biologia
+
+Sos *vulcanians sunt una casta *humanoide pertinente a s'universu fitìtziu de *Star *Trek,[1] nadios de sa pianeta *Vulcà (situadu a 16,5 annos lughe de sa Terra) e connoschèntzias pro s'istile suo de vida fundadu in sa resone e sa lògica.[2] A prima vista, si distinghent in manera fìsica de sa casta umana pro sa forma *punxeguda de #su origras issoro e *celles.
+
+In su passadu sos *vulcanians sunt istados una casta apassionada e violenta, meda de prus de s'umana, ma cun s'adotzione de sa lògica, sa meditatzione e sa supressione de sas emotziones, ant cunsighidu de formare una sotziedade rica e avantzada in tecnologia.[3]
+
+Sos *vulcanians sunt una de sas bator castas fundadoras de sa Federatzione Unida dae Pianetas paris cun sos umanos, sos *andorians e sos *tellarites su 2161.
Index: staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.srd.ini.170729.txt
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.srd.ini.170729.txt (nonexistent)
+++ staging/apertium-cat-srd/texts/vulcania.srd.ini.170729.txt (revision 81039)
@@ -0,0 +1,13 @@
+Sos *vulcanians sunt una casta *humanoide pertinente a s'universu fitìtziu de *Star *Trek,[1] nadios de sa pianeta *Vulcà (situadu a 16,5 annos lughe de sa Terra) e connoschèntzias pro s'istile suo de vida fundadu in sa resone e sa lògica.[2] A prima vista, si distinghent in manera fìsica de sa casta umana pro sa forma *punxeguda de #su origras issoro e *celles.
+
+In su passadu sos *vulcanians sunt istados una casta apassionada e violenta, meda de prus de s'umana, ma cun s'adotzione de sa lògica, sa meditatzione e sa supressione de sas emotziones, ant cunsighidu de formare una sotziedade rica e avantzada in tecnologia.[3]
+
+Sos *vulcanians sunt una de sas bator castas fundadoras de sa Federatzione Unida dae Pianetas paris cun sos umanos, sos *andorians e sos *tellarites su 2161.[4]
+
+Biologia
+
+Sos *vulcanians sunt una casta *humanoide pertinente a s'universu fitìtziu de *Star *Trek,[1] nadios de sa pianeta *Vulcà (situadu a 16,5 annos lughe de sa Terra) e connoschèntzias pro s'istile suo de vida fundadu in sa resone e sa lògica.[2] A prima vista, si distinghent in manera fìsica de sa casta umana pro sa forma *punxeguda de #su origras issoro e *celles.
+
+In su passadu sos *vulcanians sunt istados una casta apassionada e violenta, meda de prus de s'umana, ma cun s'adotzione de sa lògica, sa meditatzione e sa supressione de sas emotziones, ant cunsighidu de formare una sotziedade rica e avantzada in tecnologia.[3]
+
+Sos *vulcanians sunt una de sas bator castas fundadoras de sa Federatzione Unida dae Pianetas paris cun sos umanos, sos *andorians e sos *tellarites su 2161.
Index: staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.dix
===================================================================
--- staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.dix (revision 81037)
+++ staging/apertium-cat-srd/apertium-cat-srd.cat-srd.dix (revision 81039)
@@ -256,6 +256,7 @@