commit a700f16849ee1b720c12d0e9a6bd1c36c53a7db3 Author: hectoralos Date: Mon Jun 17 14:53:21 2019 +0300 +texts de prova diff --git a/texts/corriere190617.cat.fin.txt b/texts/corriere190617.cat.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..1f7a87d --- /dev/null +++ b/texts/corriere190617.cat.fin.txt @@ -0,0 +1,16 @@ +Resultats eleccions Sardenya, Càller va al centredreta, a Sàsser es decidirà en segona volta +Dades en directe +Participació set punts per sota respecte del 2016. En la capital Paolo Truzzu (centredreta) és en cap amb més del 50% dels vots sobre Francesca Ghirra. A Sàsser va davant Mariano Brianda (centreesquerra), seguit per l'antic alcalde Nanni Campus +Càller al centredreta, segona volta a Sàsser però el vertader guanyador és l abstensionisme. És la fotografia de l'èxit de les eleccions municipals en Sardenya que s'han celebrat en 28 administracions de l'illa i per què el recompte és encara en curs. + +Càller +Quan falten només 15 seccions per fer l'escrutine a Càller resisteix al capdavant el candidat a alcalde del centredreta Paolo Truzzu amb el 50,47%, mentre la candidata del centreesquerra, Francesca Ghirra arriba al 47,47%. El tercer candidat, Angelo Cremone (llista Verdes), és al 2,06%. + +Sàsser +Sàsser en canvi haurà d'esperar la segona volta del 30 de juny pròxim per saber qui serà el nou alcalde entre Mariano Brianda (centreesquerra) i l'antic primer ciutadà de An Nanni Campus, sostingut per tres llistes cíviques. Quan ha estat escrutat el 70% de les seccions, Brianda és al 33,8%, Campus al 30,6%. Segueixen els altres cinc candidats a alcalde: Mariolino Andria pel centredreta (16,3%), Maurilio Murru del M5S (14,3%), Marilena Budroni 2,8%, Lino Mura (1,4) i Giuseppe Doneddu (0,49%). En els altres sis municipis del Sasserès que van anar a les urnes ahir els resultats ja són definitius, començant per Alghero, expugnada al primer torn pel centredreta amb Mario Conoci. A Castelsardo s'interromp l'era de Franco Cuccureddu: l'antic alcalde cedeix el municipi a Antonio Maria Capula, que ha guanyat amb el 55,1%. A Golfo Aranci l'administració serà en el signe de la continuïtat amb la de l'antic alcalde del FI Giuseppe Fasolino, ara assessor regional al Balanç: li succeeix el seu braç dret, Mario Mulas, que amb el 58,1% ha batut Giorgio Muntoni. Illorai corona el primer alcalde de la Lega de Sardenya, Tittino Cau, artesà de 69 anys, candidat únic amb la llista `Detinguem el despopoblament´. Putifigari deixa enrere un any d'intervenció i tria alcalde Giacomo Contini, al qual ha bastat el quòrum. A Sorso amb el 41% s'imposa l'antic assessor Fabrizio Demelas, prop de l'antic alcalde i conseller regional Antonello Peru. + +Abstenció a les estrelles +Però en els 28 ajuntaments on ahir es va votar el guanyador ha estat el partit habitual, el de l'abstenció, encara en creixement: s'ha presentat a les urnes amb prou feines el 55,33%, contra el 63,18% de les precedents municipals. A Càller mitja ciutat no ha anat a votar: l'afluència s'ha detingut al 51,71%, contra el 60,20% de fa tres anys, una pèrdua de més de 8 punts justificable en part per l'absència del M5S, que el 2016 hi havia recollit més del 9% dels vots. + +L'Alguer al centredreta +El centredreta a més arrenca al centreesquerra l'Alguer al primer torn: l'alcalde sortint Mario Bruno (32%) ha estat derrotat netamente pel sardista Mario Conoci (53%), al qual ja ha reconegut la victòria, malgrat que el recompte no hagi estat encara completat. Roberto Ferrara, conseller municipal sortint del M5S, és una mica sota el 15%. diff --git a/texts/corriere190617.cat.ini.txt b/texts/corriere190617.cat.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..1bd0654 --- /dev/null +++ b/texts/corriere190617.cat.ini.txt @@ -0,0 +1,16 @@ +Resultats eleccions Sardenya, *Cagliari va al *centrodestra, a *Sassari es decidirà al *ballottaggio +Donats en directa +Participació avall de set picats respecte del 2016. En la capital Paolo *Truzzu (*centrodestra) és en cap amb allèn el 50% dels vots sobre Francesca *Ghirra. A *Sassari és davant Mariano *Brianda (*centrosinistra), seguit per l'antic alcalde Nanni Campus +*Cagliari al *centrodestra, *ballottaggio a *Sassari, però el vertader *vincitore és el *astensionismo. És la fotografia de l'èxit de les eleccions municipals en Sardenya que s'han tingut en 28 administracions de l'illa i per què el *spoglioè encara en cors. + +*Cagliari +Quan falten només 15 seccions de *scrutinare a *Cagliari *resiste en cap el candidat alcalde del *centrodestra Paolo *Truzzu amb el 50,47%, mentre la candidata del *centrosinistra, Francesca *Ghirra es *attesta al 47,47%. El tercer candidat, Angelo *Cremone (llista Verdes), és al 2,06%. + +*Sassari +*Sassari en canvi haurà d'esperar el *ballottaggio del 30 de juny pròxim per saber qui serà el nou alcalde entre Mariano *Brianda (*centrosinistra) i l'antic primer ciutadà de *An Nanni Campus, sostingut per tres llistes cíviques. Quan ha estat *scrutinato el 70% de les seccions, *Brianda és al 33,8%, Campus al 30,6%. Segueixen els altres cinc candidats alcalde: *Mariolino Andria pel *centrodestra (16,3%), *Maurilio Murru del *M5S (14,3%), Marilena *Budroni 2,8%, Lino Mura (1,4) i Giuseppe *Doneddu (0,49%). En els altres sis Comuns del Sasserès anats a les urnes ahir els jocs ja són fets, a començar de *Alghero, *espugnata al primer torn del *centrodestra amb Mario *Conoci. A *Castelsardo s'interromp l'era de Franco *Cuccureddu: l'antic alcalde cedeix el municipi a Antonio Maria *Capula, que ha guanyat amb el 55,1%. A Golfo *Aranci l'administració serà en el signe de la *continuità amb la de l'antic alcalde *FI Giuseppe Fasolino, ora assessor regional al Balanç: li succeeix el seu braç dret, Mario Mulas, que amb el 58,1% ha batut Giorgio *Muntoni. *Illorai *incorona el primer alcalde *leghista de Sardenya, *Tittino *Cau, artesà de 69 anys, candidat únic amb la llista `Detinguem el *spopolamento´. *Putifigari es deixa a l'esquena un any de *commissariamento i tria alcalde Giacomo Contini, al quin ha bastat el quòrum. A *Sorso amb el 41% s'imposa l'antic assessor Fabrizio *Demelas, prop de l'antic alcalde i conseller regional Antonello *Peru. + +Abstenció a les estrelles +Però en els 28 Comuns on ahir s'ha votat a guanyar ha estat el *solito partit, el de l'abstenció, àncora en creixement: s'ha presentat a les urnes amb prou feines el 55,33%, contra el 63,18% dels precedents municipals. A *Cagliari mitja ciutat no ha anat a votar: l'afluència s'ha detingut al 51,71%, contra el 60,20% de fa tres anys, una pèrdua d'allèn 8 punts *giustificabile en part amb l'absència del *M5S, que el 2016 hi havia recollit a més del 9% dels consensos. + +*Alghero al *centrodestra +El *centrodestra a més *strappa al *centrosinistra *Alghero al primer torn: l'alcalde *uscente Mario Bruno (32%) ha estat derrotat *nettamente del *sardista Mario *Conoci (53%), al quin ja ha reconegut la victòria, malgrat el *spoglio no hagi estat encara completat. Roberto Ferrara, conseller municipal *uscente del *M5S, és poc sota el 15%. diff --git a/texts/corriere190617.ita.txt b/texts/corriere190617.ita.txt new file mode 100644 index 0000000..f84a093 --- /dev/null +++ b/texts/corriere190617.ita.txt @@ -0,0 +1,16 @@ +Risultati elezioni Sardegna, Cagliari va al centrodestra, a Sassari si deciderà al ballottaggio +Dati in diretta +Partecipazione giù di sette punti rispetto al 2016. Nel capoluogo Paolo Truzzu (centrodestra) è in testa con oltre il 50% dei voti su Francesca Ghirra. A Sassari è davanti Mariano Brianda (centrosinistra), seguito dall’ex sindaco Nanni Campus +Cagliari al centrodestra, ballottaggio a Sassari, ma il vero vincitore è l’astensionismo. È la fotografia dell’esito delle elezioni comunali in Sardegna che si sono tenute in 28 amministrazioni dell’isola e per cui lo spoglioè ancora in corso. + +Cagliari +Quando mancano solo 15 sezioni da scrutinare a Cagliari resiste in testa il candidato sindaco del centrodestra Paolo Truzzu con il 50,47%, mentre la candidata del centrosinistra, Francesca Ghirra si attesta al 47,47%. Il terzo candidato, Angelo Cremone (lista Verdes), è al 2,06%. + +Sassari +Sassari invece dovrà attendere il ballottaggio del 30 giugno prossimo per sapere chi sarà il nuovo sindaco fra Mariano Brianda (centrosinistra) e l’ex primo cittadino di An Nanni Campus, sostenuto da tre liste civiche. Quando è stato scrutinato il 70% delle sezioni, Brianda è al 33,8%, Campus al 30,6%. Seguono gli altri cinque candidati sindaco: Mariolino Andria per il centrodestra (16,3%), Maurilio Murru del M5S (14,3%), Marilena Budroni 2,8%, Lino Mura (1,4) e Giuseppe Doneddu (0,49%). Negli altri sei Comuni del Sassarese andati alle urne ieri i giochi sono ormai fatti, a cominciare da Alghero, espugnata al primo turno dal centrodestra con Mario Conoci. A Castelsardo s’interrompe l’era di Franco Cuccureddu: l’ex sindaco cede il municipio ad Antonio Maria Capula, che ha vinto col 55,1%. A Golfo Aranci l’amministrazione sarà nel segno della continuità con quella dell’ex sindaco FI Giuseppe Fasolino, ora assessore regionale al Bilancio: gli succede il suo braccio destro, Mario Mulas, che col 58,1% ha battuto Giorgio Muntoni. Illorai incorona il primo sindaco leghista della Sardegna, Tittino Cau, artigiano di 69 anni, candidato unico con la lista `Fermiamo lo spopolamento´. Putifigari si lascia alle spalle un anno di commissariamento ed elegge sindaco Giacomo Contini, al quale è bastato il quorum. A Sorso col 41% si impone l’ex assessore Fabrizio Demelas, vicino all’ex sindaco e consigliere regionale Antonello Peru. + +Astensione alle stelle +Ma nei 28 Comuni dove ieri si è votato a vincere è stato il solito partito, quello dell’astensione, ancora in crescita: si è presentato alle urne appena il 55,33%, contro il 63,18% delle precedenti comunali. A Cagliari mezza città non è andata a votare: l’affluenza si è fermata al 51,71%, contro il 60,20% di tre anni fa, un calo di oltre 8 punti giustificabile in parte con l’assenza del M5S, che nel 2016 aveva raccolto oltre il 9% dei consensi. + +Alghero al centrodestra +Il centrodestra inoltre strappa al centrosinistra Alghero al primo turno: il sindaco uscente Mario Bruno (32%) è stato sconfitto nettamente dal sardista Mario Conoci (53%), al quale ha già riconosciuto la vittoria, nonostante lo spoglio non sia stato ancora completato. Roberto Ferrara, consigliere comunale uscente del M5S, è poco sotto il 15%. diff --git a/texts/itawiki190616a.cat.fin.txt b/texts/itawiki190616a.cat.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..4f99e37 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190616a.cat.fin.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Final Fantasy VI (ファイナルファンタジーVI Fainaru Fantajī Shikkusu?) és un videojoc de rol japonès creat per l'empresa Square el 1994 per Súper Nintendo Entertainment System com a part de les sèries Final Fantasy. Ha estat successivament portat per TOSE també a PlayStation i PlayStation Network (amb petites diferències i l'addició de tres escenes en CGI), a Joc Boy Advance (versió potenciada amb continguts adjuntius), a Wii Virtual Console i a dispositius Android i iOS (amb un sistema de combat lleugerament diferent i gràfics més detallats). Aquesta darrera versió ha estat de seguida feta disponible també a través del servei Steam, amb uns gràfics encara més acurats i els comandaments de joc optimitzats per rendir la jugabilitat més fluïda i adaptada per a PC. El joc a més està inclòs en totes les versions del Nintendo Classic Mini: Super Nintendo Entertainment System. + +El joc era conegut a Nord-Amèrica amb el títol Final Fantasy III quan va ser publicat per primera vegada, mentre que l'original Final Fantasy III no havia mai arribat a fora del Japó als temps del Nintendo Entertainment System, i va ser anomenat així per mantenir la continuitat amb Final Fantasy IV (conegut a Nord-Amèrica amb el títol Final Fantasy II). Final Fantasy US va ser el primer joc de la sèrie en què Hironobu Sakaguchi, històric director de la saga, no va cobrir el paper de realitzador, que en canvi va ser assignat a Yoshinori Kitase i Hiroyuki Itō. Yoshitaka Amano es va ocupar del disseny dels personatges, mentre Nobuo Uematsu va compondre la banda sonora, publicada després en diversos àlbums. + +La història està ambientada en un món en què la màgia és considerada desapareguda després d'una guerra entre criatures llegendàries anomenades Esper, esdevinguda mil anys abans de l'inici del joc. El pèrfid Imperi Gestahlià, en la persona de l'Emperador Gestahl i del seu general Kefka Palau, té la intenció tanmateix de fer reviure els poders de les criatures per crear soldats potenciats màgicament i expandir el seu domini sobre tot el món. La trama segueix les aventures d'un grup de 14 insurgents de la Resistència que busquen de posar l'Imperi en dificultats. + +Final Fantasy US va gaudir d'un impressionant èxit de crítica, havent rebut múltiples avaluacions màximes i nombrosos reconeixements, i sent a més definit com una fita sense precedents en el panorama dels jocs de paper. És ja considerat per la crítica com un dels millors videojocs de tots els temps i com el més bell títol de la saga, mentre, segons el lloc web *IGN, es tracta del més gran joc de rol en absolut. Les versions Super Nintendo Entertainment System i PlayStation han venut més de 3,48 milions de còpies a tot el món, amb 2,62 milions només en el Japó, i a més de 750 000 com a part de Final Fantasy Anthology i Final Fantasy Collection, fent-lo un dels videojocs més venuts en territori japonès. Final Fantasy US va signar a més un dels primers exemples de narració de videojoc complexa i madura i per la seva influència en moltes obres següents és considerat un títol de referència de tot el gènere, així com un dels jocs de rol més important de tots els temps. diff --git a/texts/itawiki190616a.cat.ini.txt b/texts/itawiki190616a.cat.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..2e04459 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190616a.cat.ini.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +*Final *Fantasy VI (*ファイナルファンタジーVI *Fainaru *Fantajī *Shikkusu?) és un videojoc de paper japonès creat per la casa de desenvolupament *Square el 1994 per Súper Nintendo *Entertainment *System com parteix de les serioses *Final *Fantasy. Ha estat successivament portat per *TOSE també sobre *PlayStation i *PlayStation *Network (amb petites diferències i l'afegida de tres escenes en *CGI), sobre Joc *Boy *Advance (versió *potenziata amb continguts *aggiuntivi), sobre *Wii *Virtual Cònsol i sobre dispositius *Android i *iOS (amb un sistema de batalla lleugerament diferent i gràfica més *dettagliata). Aquesta darrera versió ha estat de seguida rendida disponible també a través del servei *Steam, amb una gràfica àncora més ocupada i els comandaments de joc optimitzats per rendir el *gameplay més *fluido i adapto per *PC. El joc a més és inclòs en totes les versions del Nintendo *Classic Mini: Súper Nintendo *Entertainment *System. + +El joc era conegut en Nord Amèrica amb el títol *Final *Fantasy III quan va ser publicat per primera vegada, en quant l'original *Final *Fantasy III no era mai arribat al de fora de Japó als temps del Nintendo *Entertainment *System, i va venir així cridat per mantenir la *continuità amb *Final *Fantasy IV (conegut en Nord Amèrica amb el títol *Final *Fantasy II). *Final *Fantasy US va ser el primer joc de la sèrie en què *Hironobu *Sakaguchi, històric director de la saga, no va cobrir el paper de realitzadora, que va venir en canvi assignat a *Yoshinori *Kitase i *Hiroyuki *Itō. *Yoshitaka Estimen es va ocupar del disseny dels personatges, mentre *Nobuo *Uematsu va compondre la columna sonora, publicada després en diversos àlbums. + +La història és ambientada en un món en què la màgia és retinguda desapareguda de seguida a una guerra entre criatures llegendàries anomenades *Esper, passada mil anys abans de l'inici del joc. El *perfido Imperi *Gestahliano, en la persona de l'Emperador *Gestahl i del seu general *Kefka Palau, té la intenció tanmateix *riesumare els poders de les criatures per crear dels soldats màgicament *potenziati i expandir el seu domini sobre tot el món. La trama segueix les aventures d'un *manipolo de 14 insurgents de la Resistència que busquen de *ostacolare l'Imperi. + +*Final *Fantasy US va gaudir d'un impressionant èxit de crítica, havent-hi rebut múltiples avaluacions màximes i nombrosos reconeixements, i venint a més definit una pedra *miliare sense precedents en el panorama dels jocs de paper. És ja considerat per la crítica com un dels millors videojocs de tots els temps i com el més *bel títol de la saga, mentre, segons el *sito web *IGN, es tracta del més gran joc de paper en absolut. Les versions Súper Nintendo *Entertainment *System i *PlayStation han venut més de 3,48 milions de còpies a tot el món, amb 2,62 milions en el només Japó, i a més de 750 000 com parteix de *Final *Fantasy *Anthology i *Final *Fantasy *Collection, rendint-ho un dels videojocs més venuts en territori *nipponico. *Final *Fantasy US va signar a més un dels primers exemples de narració *videoludica complexa i madura i per la seva influència en moltes obres següents és retingut un títol de referència del sencer gènere, així com un dels jocs de paper més important de tots els temps. diff --git a/texts/itawiki190616a.txt b/texts/itawiki190616a.txt new file mode 100644 index 0000000..96e0055 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190616a.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Final Fantasy VI (ファイナルファンタジーVI Fainaru Fantajī Shikkusu?) è un videogioco di ruolo giapponese creato dalla casa di sviluppo Square nel 1994 per Super Nintendo Entertainment System come parte della serie Final Fantasy. È stato successivamente portato da TOSE anche su PlayStation e PlayStation Network (con piccole differenze e l'aggiunta di tre scene in CGI), su Game Boy Advance (versione potenziata con contenuti aggiuntivi), su Wii Virtual Console e su dispositivi Android e iOS (con un sistema di battaglia leggermente differente e grafica più dettagliata). Quest'ultima versione è stata in seguito resa disponibile anche attraverso il servizio Steam, con una grafica ancora più curata e i comandi di gioco ottimizzati per rendere il gameplay più fluido e adatto per PC. Il gioco è inoltre incluso in tutte le versioni del Nintendo Classic Mini: Super Nintendo Entertainment System. + +Il gioco era conosciuto in Nord America con il titolo Final Fantasy III quando venne pubblicato per la prima volta, in quanto l'originale Final Fantasy III non era mai arrivato al di fuori del Giappone ai tempi del Nintendo Entertainment System, e venne così chiamato per mantenere la continuità con Final Fantasy IV (conosciuto in Nord America con il titolo Final Fantasy II). Final Fantasy VI fu il primo gioco della serie in cui Hironobu Sakaguchi, storico direttore della saga, non ricoprì il ruolo di regista, che venne invece assegnato a Yoshinori Kitase e Hiroyuki Itō. Yoshitaka Amano si occupò del design dei personaggi, mentre Nobuo Uematsu compose la colonna sonora, pubblicata poi in vari album. + +La storia è ambientata in un mondo in cui la magia è ritenuta scomparsa in seguito ad una guerra tra creature leggendarie denominate Esper, avvenuta mille anni prima dell'inizio del gioco. Il perfido Impero Gestahliano, nella persona dell'Imperatore Gestahl e del suo generale Kefka Palazzo, intende però riesumare i poteri delle creature per creare dei soldati magicamente potenziati ed espandere il suo dominio su tutto il mondo. La trama segue le avventure di un manipolo di 14 ribelli della Resistenza che cercano di ostacolare l'Impero. + +Final Fantasy VI godette di un impressionante successo di critica, avendo ricevuto molteplici valutazioni massime e numerosi riconoscimenti, e venendo inoltre definito una pietra miliare senza precedenti nel panorama dei giochi di ruolo. È ormai considerato dalla critica come uno dei migliori videogiochi di tutti i tempi e come il più bel titolo della saga, mentre, secondo il sito web IGN, si tratta del più grande gioco di ruolo in assoluto. Le versioni Super Nintendo Entertainment System e PlayStation hanno venduto più di 3,48 milioni di copie in tutto il mondo, con 2,62 milioni nel solo Giappone, e oltre 750 000 come parte di Final Fantasy Anthology e Final Fantasy Collection, rendendolo uno dei videogiochi più venduti in territorio nipponico. Final Fantasy VI segnò inoltre uno dei primi esempi di narrazione videoludica complessa e matura e per la sua influenza in molte opere successive è ritenuto un titolo di riferimento dell'intero genere, nonché uno dei giochi di ruolo più importanti di tutti i tempi. diff --git a/texts/itawiki190616b.cat.fin.txt b/texts/itawiki190616b.cat.fin.txt new file mode 100644 index 0000000..4962acd --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190616b.cat.fin.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +L'Amatori Wasken Lodi (IPA: [amaˈtori ˈvasken ˈlɔːdi]; Amatori Hockey Lodi del 1965 al 1996, Hockey Amatori Sporting Lodi del 1999 al 2014), més conegut com a Amatori Lodi, és un club italià d'hoquei sobre patins amb seu a Lodi. Els seus colors, inspirats de l'escut de la ciutat, són el groc i el roig. + +Fundat el 1965, el club va suspendre l'activitat el 1996 i va ser refundat tres anys més tard per una nova societat que – encara que no tenint lligams formals amb la vella estructura societaria – en va recollir de fet l'herència, adquirint-ne el sector juvenil i adoptant-ne la denominació. El 2014 l'associació va confluir amb la societat poliesportiva lodigiana Club Wasken Boys, nascuda el 1952; al nom de l'equip va ser afegida per tant la paraula «Wasken» (pronunciació: [ˈvasken]), alteració del terme dialectal «vàsco», traduible com «fort», «hàbil», «sagaç». + +Encara que entre diverses vicisituds, la formació groga i vermella ha estat llargament protagonista de l'hoquei nacional, adjudicant-se tres campionats (1980-1981, 2016-2017 i 2017-2018) així com tres Copes Itàlia, dos Supercopes i una Copa de Lliga; a nivell europeu ha conquerit una Copa CERS (1986-1987) i una Copa de les Copes (1993-1994), disputant en total set finals de copa i esdevenint l'únic equip italià a haver assolit la final de cada de les quatre majors competicions continentals per clubs. La figura més representativa en la història de la societat és Aldo Belli, davanter capaç de realitzar més d'1 300 gols en més de vint anys de carrera, el qual ha donat la pròpia contribució també com tècnic i dirigent, cobrint per algunes temporades el doble paper de jugador i entrenador; entre els jugadors que han vestit la samarreta dels Amatori Lodi s'inclou també el portuguès António Livramento, considerat un dels jugadors d'hoquei més dotat i influents de tots els temps. + +Seguit assíduament per una afició calorosa i apassionada, entre les més nombroses a Europa en l'àmbit de les disciplines de patins, el club groc i roig representa – per títols guanyats i suport popular – la principal realitat esportiva de la ciutat de Lodi i del seu territori, disposant a més d'una àmplia secció juvenil que ha aconseguit trofeus i reconeixements a escala local i nacional. diff --git a/texts/itawiki190616b.cat.ini.txt b/texts/itawiki190616b.cat.ini.txt new file mode 100644 index 0000000..0910c88 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190616b.cat.ini.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +Els Aficionats *Wasken Lloï (*IPA: [*amaˈtori *ˈvasken *ˈlɔːdi]; Aficionats Hoquei Lloï del 1965 al 1996, Hoquei Aficionats *Sporting Lloï del 1999 al 2014), millor conegut com Aficionats Lloï, és una societat italiana d'hoquei sobre patins amb seu a Encomis. Els seus colors socials, inspirats al *stemma ciutadà, són el groc i el roig. + +Constituït el 1965, el club va suspendre l'activitat el 1996 i va venir *rifondato tres anys més trigui d'un nou *sodalizio que – encara que no tenint lligams formals amb la vella *compagine *societaria – en va recollir de fet l'herència, rellevant-ne el sector juvenil i adoptant-ne la denominació. El 2014 l'associació va confluir en la *polisportiva *lodigiana Club *Wasken *Boys, nascuda el 1952; al nom de l'equip va ser afegida per tant la paraula «*Wasken» (pronunciació: [*ˈvasken]), alteració del terme dialectal «*vàsco», *traducibile com «fort», «hàbil», «sagaç». + +Encara que entre *alterne *vicende, la formació *giallorossa ha estat a llarg protagonista de l'hoquei nacional, adjudicant-se tres *scudetti (1980-1981, 2016-2017 i 2017-2018) així com tres Copes Itàlia, dos *Supercoppe i una Copa de Lliga; a nivell europeu ha conquerit una Copa *CERS (1986-1987) i una Copa de les Copes (1993-1994), disputant en el complex set finals de copa i esdevenint l'únic equip italiana a haver abastat l'acte conclusiu de cada de les quatre majors competicions continentals per club. La figura més *rappresentativa en la història de la societat és Aldo Belli, atacant capaç de realitzar més d'1 300 xarxes en allèn vint anys de carrera, el qual ha donat la pròpia contribució pures com tècnic i dirigent, cobrint per algunes temporades el doble paper d'atleta i *allenatore; entre els jugadors que han vestit la malla dels Aficionats Lloï es *annovera també el portuguès *António *Livramento, considerat un dels *hockeisti més *talentuosi i influents de cada època. + +Seguit assíduament per una afició calorosa i apassionada, entre les més nombroses a Europa en l'àmbit de les disciplines *rotellistiche, el *sodalizio *giallorosso representa – per títols guanyats i *coinvolgimento poblar – la principal realitat esportiva de la ciutat d'Encomis i del seu territori, disposant a més d'un ampli sector juvenil que ha aconseguit trofeus i reconeixements a escala locals i nacional. diff --git a/texts/itawiki190616b.txt b/texts/itawiki190616b.txt new file mode 100644 index 0000000..4487a44 --- /dev/null +++ b/texts/itawiki190616b.txt @@ -0,0 +1,7 @@ +L'Amatori Wasken Lodi (IPA: [amaˈtori ˈvasken ˈlɔːdi]; Amatori Hockey Lodi dal 1965 al 1996, Hockey Amatori Sporting Lodi dal 1999 al 2014), meglio noto come Amatori Lodi, è una società italiana di hockey su pista con sede a Lodi. I suoi colori sociali, ispirati allo stemma cittadino, sono il giallo e il rosso. + +Costituito nel 1965, il club sospese l'attività nel 1996 e venne rifondato tre anni più tardi da un nuovo sodalizio che – pur non avendo legami formali con la vecchia compagine societaria – ne raccolse di fatto l'eredità, rilevandone il settore giovanile e adottandone la denominazione. Nel 2014 l'associazione confluì nella polisportiva lodigiana Club Wasken Boys, nata nel 1952; al nome della squadra fu aggiunta pertanto la parola «Wasken» (pronuncia: [ˈvasken]), alterazione del termine dialettale «vàsco», traducibile come «forte», «abile», «sagace». + +Seppur tra alterne vicende, la formazione giallorossa è stata a lungo protagonista dell'hockey nazionale, aggiudicandosi tre scudetti (1980-1981, 2016-2017 e 2017-2018) nonché tre Coppe Italia, due Supercoppe e una Coppa di Lega; a livello europeo ha conquistato una Coppa CERS (1986-1987) e una Coppa delle Coppe (1993-1994), disputando nel complesso sette finali di coppa e diventando l'unica squadra italiana ad aver raggiunto l'atto conclusivo di ciascuna delle quattro maggiori competizioni continentali per club. La figura più rappresentativa nella storia della società è Aldo Belli, attaccante capace di realizzare più di 1 300 reti in oltre vent'anni di carriera, il quale ha dato il proprio contributo pure come tecnico e dirigente, ricoprendo per alcune stagioni il doppio ruolo di atleta e allenatore; fra i giocatori che hanno vestito la maglia dell'Amatori Lodi si annovera anche il portoghese António Livramento, considerato uno degli hockeisti più talentuosi e influenti di ogni epoca. + +Seguito assiduamente da una tifoseria calorosa e appassionata, fra le più numerose in Europa nell'ambito delle discipline rotellistiche, il sodalizio giallorosso rappresenta – per titoli vinti e coinvolgimento popolare – la principale realtà sportiva della città di Lodi e del suo territorio, disponendo inoltre di un ampio settore giovanile che ha conseguito trofei e riconoscimenti su scala locale e nazionale.